Núria fent un B&B a Cambrils
El primer cop que vaig sentir a parlar del grup Els Amics de les Arts, – Què? Els Amics… de les Arts! – Un grup de què? – MÚSICA! jeje
“Bromes” a banda, doncs resulta que us vaig conèixer a través de la cadena de mails que tenim amb les meves amigues de la universitat i que porta per títol: minuts musicals, és una meravella que ara tenim un pèl descuidada i que serveix perquè cadascuna de nosaltres enviï a la resta i per tant pugui donar a conèixer a la resta doncs això, uns minuts musicals! Totes tenim estils bastant diferents i per tant és enriquidor, doncs bé, en un d’aquests mails els minuts musicals éreu vosaltres. Vaig rebre un enllaç d’un vídeo de youtube i al clickar el play au! 4 homes ben eixerits cantant allò tant curiós de: – A vegades els ocells fan cagarades. A partir d’aquí… doncs a escoltar-ne la resta de cançons! I fins aquí! Però NOOO!! Era estiu i al despatx on unes quantes noies “juguem” a fer de doctorandes, una va dir: – El dia “x” toquen Els Amics de les Arts a Cambrils, hi anem? I ENS HI VAM PLANTAR! No cal que us diguem que teniu un directe que
“enganxa”: la proximitat amb el públic, el bon humor, la bona música, i en el nostre cas (diria que érem unes 7 dones) veure aquells 4 nois, guapos tots, cantant allò de: – Per mi que si mai ets veritat… semblaràs de mentida…! Quina dona no vol un Pere a la seva vida després d’això?! jajjaja. Al sortir d’aquell concert de seguida vam dir: – A veure quan repetim! I poc després vam repetir a Tarragona per les festes de Santa Tecla (com estava la plaça del Rei!!!), i també repetim des de casa, al cotxe, a la feina, de festa (Sí… la nit de nadal vaig demanar al dj de la festa que posés la de: “L’home que treballa fent de gos”, la seva resposta: – És una mica lenta per deixar-la anar ara i aquí, no trobes?) jijii
Doncs bé, ja per acabar agrair-vos el vostre aterratge al panorama musical català! El què canteu i com ho canteu lliga molt amb el temps en el que vivim, on el B&B és una pràctica habitual, tallar amb la parella per culpa d’un Erasmus per exemple (penso en Reykjavik, je!), caps plens de guirigalls, temps en el que se segueix dient allò de: – A les dones no les comprenc, totes són iguals ¬¬’ (moc! des del carinyo ja que es pot cantar perfectament al revés :P), i ple de gripaus babaus! jjiji i una llarga llista de coses… per tot això i molt més FELICITATS i MOLTA MÚSICA!. Que descanseu molt quan acabeu la gira i ràpid a “fabricar” un nou disc que ens tornem “miques” per un bon concert dels Amics de les Arts! 🙂
PD: ens sabreu disculpar la foto oi? és del concert a Cambrils, el nostre primer, no anavem prou preparades però és molt significativa! Ah! i vam acabar unes quantes files més endavant!!!
Dedicat a la Blanca i a la Cris!