E.R.P.E.A

Amics, molts concerts, entrades, festes majors, trobades, firmes, cançons… sé que després de tot això em quedarà aquell sentiment d’enyorança. Però bé, des del primer dia que us vaig escoltar a Olot, amb les vostres firmes al pot ser (que algun encara recorda) em vau encomanar allò que… allò que… mmmm…

Realment heu estat impecables en el tracte amb la gent, fans i altres, heu estat vosaltres mateixos en tot moment i això al final té el premi de l’èxit. Us ho mereixeu.

Tot i que tots els moments pre, post i concert són molt bons,  n’hi ha alguns d’aquells que són difícilment igualables. Aquí en tinc alguns:

El primer concert perquè va ser el tret de sortida, i perquè gràcies a ell heu arribat on heu arribat dins meu. En segon lloc el dia del concert de la Mercè (QUE GRAN!!! I a més a segona fila) on quan es va acabar vaig venir amb el CD perquè me’l firméssiu, i en Dani va venir, va firmar-lo… però en aquell moment els de seguretat van dir que PROU, però vaig seguir cridant a en Joan Enric i va mirar entre el poc que es podia veure de fora i va senyalar cap al fons… nosaltres van anar seguint des de l’altra banda de la tanca els seus passos, i en el moment en què es va poder camuflar va dir: “ara!” i va ser llavors quan ens els va firmar! (realment va ser “digno de admirar” i et vas guanyar un fan).

La següent també va relacionada amb tu Joan Enric, al concert de la Disco Vig a Gurb, on com per variar estàvem allà, a primera fila. Al finalitzar la última cançó (“A vegades”) et  vaig demanar la pua, i sense miraments la vas tirar. Ara la guardo firmada i quasi com un símbol d’una època.

Per últim, la famosa foto d’ERPEA al pis d’estudiants del carrer Calàbria de Barcelona que us vam donar al concert del Prat. Que teniu a l’estudi. El lloc que em recorda més a vosaltres. Un grup que m’ha fet tornar a les èpoques de fan efervescent que ni lax’n’busto en els meus 15 anys va aconseguir i que ha provocat que us segueixi per diferents comarques catalanes.

I bé, com deia al principi m´heu donat allò que poques coses poden donar. I em sembla que canviaré el significat de les sigles ERPEA: Espai Reservat Per Els Amics! Perquè sé que després del dia 7 al Palau seguireu estant al costat de tots aquells que us hem seguit durant tants concerts (el fet que voleu aquests escrits ho demostra, a més a més de tot el que porteu demostrant fa temps).

Gràcies AMICS. (no repassaré el text, perquè deixarà de ser lo espontani que vull que sigui).