Amics, aquest cap de setmana hem fet doblet. Mataró i Badalona. Dos ciutats que sempre ens donen una gran i càlida acollida.

Mataró – Sala Privat

Sabíem que la nit seria molt xula. En Xevi del Privat ja ens havia avisat de que la sala estaria plena. I teníem ganes de concert.

Arribem a la tarda. Muntem el tinglado i fem proves. Després quedem amb el Capitán per fer el video del Bed & Kanjis. Ja l’heu vist? En prímicia aquí. Recordeu que amb aquests nou minuts d’intens japonès de la part alta de Yokohama podreu cantar Per Mars i Muntanyes amb una soltura que sereu l’enveja de totes les acadèmies que ensenyen l’idioma del país dels sushis.

Foto: Irene Guasch

Després de fer el vídeo en Xevi ens acompanya a sopar. Quatre gotes a fora. Arribem al restaurant. Menú variat de formatges, vinet de la casa i embotit català. Impressionant. Amb el rebost teníem gasolina per fer un gran bolo. Tornem al Privat. La sala plena de gom a gom. Un ambient immillorable. I sortim a l’escenari. La gent canta a plè pulmó. El Privat té aquella característica que hi ha gent però te la fa sentir aprop. El concert va avançant fluit. Si per les Festes de Maig l’Eduard va haver de cantar El Naturista (un hit de collita pròpia). Aquest cop li va tocar el rebre a en  Joan Enric. Amb un hit amb denominació d’origen (D.O), El Xirucaire que data del 2008.

Badalona – Teatre Principal

Les entrades s’havien exhaurit feia molts dies. A Badalona ja hi havíem anat dues vegades. Al desembre de 2009 vam cantar a La Sargantana (en un dels primers i més íntims concerts de la gira) i al maig vam ser de Cal Arnús per les Festes de maig. Aquest cop l’escenari era el teatre principal i el format de concert una mica estrany: una platea plena de gent dreta i una grada amb gent asseguda. Als camerinos dèiem: Què fem? És bolo de xerrar o és bolo koete? Al final vam optar per fer un mig/mig i la cosa va anar molt bé. Era una bona hora (21.30) perquè vingués gent de totes les edats i així va ser. Ambient càlid des de la primera cançó i ganes de cantar-les totes.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=iIAZJ5-9JFI]

Quan vam sortir a firmar, molta gent que ens va dir que era el seu primer concert perquè feia poc que ens havien conegut. I alguns es lamentaven de no tenir entrades per al Palau de la Música. Enmig de les xerrades amb el públic va passar una cosa extraordinària… tipus cometa Halley. Es van alinear els astres (i els germanastres), va haver-hi un xoc quàntic, vam posar Google al Google… ens va venir a saludar un noi que també es diu Joan Enric Barceló. La trobada entre els dos va ser molt emotiva. S’havien conegut feia anys per facebook però no s’havien vist mai. Molt fort. Aquí teniu la fotografia de la trobada.

Joans Enrics Barcelos

I avui doble post! A la tarda arriba el nou Spot d’Estrella Damm (que si busqueu una miqueta ja el podeu trobar a diferents pàgines web…)

Fins ara!