Hola Amics,
avui com que fa dies que us tenim sense cròniques i sense post, en farem un de doble. Doble ració. Matí i tarda. Bed & Breakfast. Tom i Jerry. Ramon i Cajal. Comencem amb les tres cròniques dels tres últims concerts… Posem fil a l’agulla.
Vic
La Pasternak va tornar a quedar petita. Tercera vetada a Vic, tercera rebuda increible de la seva gent. Al camerino vam fer l’entrega dels Premis Ramon Aragall 2011 (encara no ens han contestat els guanyadors!) mentre escalfàvem i repassàvem les últimes coses. Quan surts i travesses la barra, l’escalf de la gent et posa els pèls de punta. És difícil mantenir la concentració i no deixar-te endur per l’eufòria. El concert va ser molt intens. Unes primeres cançons “koete” van donar pas a l’electrònica i cap al clímax final amb Armengol, 4-3-3, Jean-Luc… Sense oblidar-nos del moment “El meu avi”. Aprofitem per fer una declaració oficial. Queda instaurat com a norma que sempre més que toquem a Vic, cantarem “El meu avi” si el públic ens ho demana.
Llinars de Vallès
Dissabte desembarquem a Llinars del Vallès. Un concert organitzat per l’associació juvenil els Deixebles de la Cabra i la ONG Ansan’m Pot Bati amb l’objectiu de recollir fons per construir un orfanat a Haití després d’un any del terratrèmol. Vam arribar aviat a la tarda. Després de les proves de so vam presentar-nos per sorpresa al local de trobada del grup excursionista de Llinars: un grup de joves de 14 a 17 anys seguidors d’Els Amics i que no s’ho esperaven! Després cap a sopar en un bar. Menú: peixet. Després del cafetó viatge cap al camerino. Com que teníem temps vam aprofitar per obrir la secció Els Experiments amb Els Amics i vam inventar la Jet Melòdica. El concert va ser xulo, xulo (que diria l’Ibai Acevedo). Abans de nosaltres van actuar dos grups locals que van sonar molt enèrgics. Bon ambient, caliu i bolo “koete”, com nosaltres diem. Vam xerrar poc i vam enllaçar les cançons amb ritme.
- Foto: Júlia Kleiner
Palma – Mallorca
Dia meteòric a l’illa. Arribem a l’aeroport i ja ens esperen amb diversos cotxes. Per un costat la gent de IB3 Ràdio que ens porten cap als estudis per fer una entrevista i uns dos Joves per la Llengua que agafen la Bed & Banda i la porten cap a l’hotel. L’entrevista és àgil, ràpida i divertida. Cotxe i cap a l’hotel. Puja, deixa la maleta, baixa. Són les 2. Restaurant. Menú de 13,50. Sopa de peix, “escalopines” i sorbet. Bé, mig sorbet. No hi ha temps. Cotxe. Teatre. Uau. Entrevista amb Televisió de Mallorca al mateix escenari. 20 minutets. Acabem. Mua mua, dos petons. Segona entrevista, aquest cop per IB3 Televisió. Una altra al sac. Vídeo per la gent de La Veu de Mallorca. Fet! Comencem les proves. Tu, tu, pah, pah! Vale Ramon. La merda, Armengol… i arriben la Marta i en Jordi. A Mallorca són en Pau i la Maria del Mar i des del primer moment ja demostren moltes taules a dalt de l’escenari. S’ho han preparat. Fi de les proves. Queden 30 minuts per començar. Pugem al camerino. Se’ns acudeix fer sortir “Il trovatore”. Si o no? Va, què, que? Ens tirem a la piscina. Sí. Assaig ràpid. És l’hora del concert. Baixem i des de les bambalines notem el teatre com bull… Respirem.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=VgWo5rJmrWI]
Un plaer tornar a tocar per vosaltres. Un concert dels millors que hem fet mai. La gent participa, escolta, canta. Nosaltres a dalt ens sentim molt ben acollits i intentem cantar les cançons tan bé com el nervis ens deixen. 4-3-3 és només el preludi per l’actuació de “Il trovatore” que dóna pas a la part més “koete” del concert. I arriba el moment “Jordi i Marta”. Espectacular. No hi ha paraules. Que bé haver estrenat els Bed & Breakfast per parelles amb gent tan maca i competent. Es mengen l’escenari. La gent els recolza i els aplaudeix. Ells ho claven totalment. Canten, actuen, afinen. Buff! Moltes moltes gràcies per la vostra soltura i sobretot paciència.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=-Cri3uMqW90]
I la festa acaba amb el Jean-Luc més gran. Un teatre dempeus empenyent la cançó amb una força enorme, incalculable. L’energia que es genera és difícil d’explicar. Els que hi ereu sabeu què volem dir. Allò era la illa de Lost. Tot tremolava. Si en Faraday hagués estat allà hauria pogut fer virgueries amb l’espai-temps.
I aquesta tarda, segon post amb notícia estelar.
Salut!