Els 7 magnífics a Sant Cugat

Els 7 magnífics. Els 7 amics dels Amics: L’Orchestra Fireluche, l’Anna Roig, en Cesk Freixas, en Lluís Gavaldà, en Carles Sanjosex, la Judit Neddermann i el nostre estimat Públic!

Ahir va ser un d’aquells concerts altament especials per molts motius. Pujàvem a cantar amb sis convidats. Sis amics amb els que hem compartit moltes coses, que admirem, i que ahir plegats vam voler-ho fer molt gran.

Un concert únic on tothom va pujar al barco per fer-lo arribar a bon port: La magnífica Bed & Banda, l’Aitor, el nostre roadmanager que ens cuida en tot moment, l’Albert coordinant el tinglado, en Kurti al control de la taula de so, en Tete a la taula de monitors, l’home gos, la Montse Merch a la botigueta, en Pep i en Pau de l’Auditori i tot el seu equip que ens van fer sentir com a casa, l’excel·lent personal de BTM que van muntar el sistema de so, el tècnic de llums de l’auditori i un llarg etcetera de gent que van fer possible la nit màgica que vam viure ahir.

El concert el va encetar la delicada melodia d’un pianet de joguina de l’Orchestra Fireluche. Quatre notes que van ser l’espurna d’una nit plena d’emocions. Quatre notes que ens van portar a desvetllar la tornada de Per Mars i Muntanyes tocada d’una forma petita i delicada. Amb l’auditori ple de gom a gom la sensació era com si el concert el féssim per uns bons amics que venen a sopar a casa.

La va seguir Super Bon Noi, amb en Ramon i l’Àlex (el nostre home de Sant Cugat), bateria i baix, marcant el ritme i la fantàstica arrancada dels vents, que va donar pas al poema de Déjà-vu recitat per l’Anna Roig a mesura que anava entrant pausadament a l’escenari. Una veu femenina exquisida amb la que flirtejàvem els quatre dient paraules en francès. A l’Anna la vam convidar a fer un croissant, a un bon restaurant i a passejar amb moto per París, i fins hi tot a cantar Jacques Brel plegats.

El concert va seguir amb la Merda se’ns menja i va ser el moment on el nostre estimat públic (el 7è amic) va participar amb nosaltres a la cançó.

Després va ser el torn de l’Home que treballa fent de gos. Aquest va ser un moment molt entranyable de la nit quan l’Home gos acompanyat de les dolces notes del piano de cua d’en Dani va fer entrada a l’escenari per asseure’s en un banc de fusta. I conèixer allà en Cesk Freixas, on van intercanviar discos, petons i mirades.

Seguidament van venir les Meves Ex i tu i la nostra aventura amb les sueques de 1.95 metres i els problemes lingüístics. I vam agafar un tren des de Sant Cugat fins a un xiringuito de la Sibèria. I llavors va ser el moment d’escalfar aquesta onada de fred siberiana amb la cançó Agost i la presència d’en Lluís Gavaldà a l’escenari. Una versió tocada amb piano per en Dani i l’espectacular saxo d’en Genis Bou. Un moment amb química. I vam retornar a l’hivern amb Reykjavik, també amb en Lluís, i vam comprovar com el seu fill, que ens va confessar que en els concerts del seu pare a vegades s’adorm, encara aguantava despert.  I les cançons van anar fluint. Ens vam enganxar a terra amb Liverpool, que va florir com mai desplegant tota la seva força i arribats en aquest moment tel·lúric vam tocar la genial Futur incert, amb en Carles Sanjosex obrint la cançó i compartint també el mono de cavall amb l’Armengol.

A la tornada dels bisos el gran Il Trovatore (alias Andrés Tosti) ens va regalar les seves cançons en italià i la Orchestra Fireluche ens va demostrar que A Vegades els ocells fan caguerades a ritme de petits grans instruments.

I com ja sabeu ens hem passat la gira buscant Martes per internet i que han pujat a cantar amb nosaltres i ahir, aprofitant l’ocasió, vam convidar a la Marta original, la del disco: la Judit Nedermann, que va cantar amb nosaltres Bed & Breakfast. I com a final de festa vam fer un Jean-Luc monumental amb el públic dempeus i tots els convidats dalt de l’escenari ballant. A l’acabar i encara amb el subidón emocional, vam sortir a signar. Vam xerrar amb els gomets verds, amb amics i amigues, amb els bed&tweets, amb famílies i vam comentar el concert plegats al hall de l’auditori.

7 grans amics. Els 7 magnífics: públic i convidats.

Gràcies.