Amics,
avui notícies sobre els nostres amics:
1) En Kurti ja ha penjat la primera tongada de vídeos del concert de Sant Cugat. Us deixem amb un d’ells i us convidem a passar per la seva pàgina per veure els altres.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=0SNRBtkQHQ4&feature=player_embedded]

2) En Pol Cruells ja té el seu primer disc sortit del forn. Com ja sabeu, en Pol farà d’artista convidat el diumenge al Palau de la Música. Una oportunitat per a descobrir les cançons del seu “Passeu, passeu”.

Si voleu saber més coses sobre el disc mireu aquest post que ha fet al seu blog.

3) Dels Pulpopop també en tenim notícies. L’altre dia ens van fer arribar aquesta fotografia amb els missatge “Escalfant motors: Ja venim cap al Palau”.

Els Pulpopop estan preparant el seu primer disc produït per en Miqui Puig. Ens acompanyaran al Palau el dia 7 de febrer. Una bona oportunitat per descobrir-los!

3) La gent d’Enderrock han proposat el hashtag #amicsPalau per a tots aquells que vulgueu seguir els dos concerts via Twitter.

4) L’Amic Xavi Serrat (direu… qui és aquest?) creador de la lletra d’Armengol i un dels pares de la lletra d’Exercici Seixanta (ahhh!). Ha publicat el seu primer llibre de poemes. Es diu Breu Enciclopèdia Universal Il·lustrada.

La resssenya diu així:
Breu Enciclopèdia Universal Il·lustrada és un llibre modest, però alhora molt ambiciós. Modest perquè, com a bona òpera prima, té la virtut de no pretendre ser ni autoreferencial, ni autojustificatiu. Ambiciós, perquè es planteja com un homenatge honest i joliu a la poesia, a les seves eines i als seus bons artesans. I és a redós d’aquest homenatge que, al mateix temps, ens proposa un repte: elevar el joc a la categoria de màxim representant de les potencialitats poètiques del llenguatge. Joc entès com a procés d’intercanvi permanent entre tots i cadascun de nosaltres i el món, com a fórmula principal d’autoaprenentatge i com a antídot perfecte contra l’atonia mental.

I la seva biografia (sense desperdici) diu així:
Xavier Serrat Brustenga
(Barcelona, 24 de gener de 1979)
Va arribar al món a la manera de Cèsar, però amb una luxació al maluc esquerre que l’hauria pogut deixar sense cama. Infant feliç, als 9 anys va començar a quequejar, un costum que no ha acabat d’abandonar mai. Va conviure llargues temporades amb diversos aparells d’ortodòncia i ha patit nombrosos pinçaments a l’esquena, una subluxació de ròtula i tres esquinços al turmell. Miop, estigmàtic i hipotiròidic, és llicenciat en Humanitats, actor quan el truquen i futur doctor en Arts Escèniques. Escriure, especula, és un joc necessari a mig camí entre l’evasió i el coneixement. Per molt que els seus pares li ho hagin desmentit amb insistència, viu convençut que el van concebre la festivitat de Sant Jordi.

Si voleu més informació… mireu, mireu.

Bona tarda a tots!