Amics,
que maco ahir a l’FNAC, no? Com si fóssim al sofà de casa. Teníem moltíssimes ganes de tocar. Després d’uns 15 dies sense concert ja trobàvem a faltar poder cantar les cançons. Vam fer un concert en format reduït i acústic. Ens van acompanyar en Pol al baix i en Ramon amb la seva superminibateria. Teníem el record de quan vam actuar a l’FNAC ara fa un any i volíem fer alguna coseta diferent. Les cançons van sonar desendollades, algunes més lentes, altres amb ritmes canviats… Per nosaltres va ser molt divertit tocar-les des de punts de vista diferents als dels concerts habituals i no descartem tornar a fer algun concert així més en plan acústic d’aquí a final de gira amb aquest format.

La gent va respondre de manera espectacular. Estàvem fent proves de so i a les 19.15 (un quart abans) entra un de la FNAC i diu: “Tenemos que dejarles entrar que me taponan la entrada de la tienda!”. Osti! Què dius?? Deixem els instruments i ens tanquem en un “quarto” (ni de planxar, ni de convidats) a esperar. Quan són les 19.25 ens diuen que ja hem de sortir. Són cinc minuts abans del previst però ja no deixen entrar a més gent. La sala és totalment plena. Gent dreta i asseguda per tot arreu. Des d’aquí demanar disculpes a tothom que es va quedar a fora tot i arribar abans de l’hora prevista per l’inici del concert. La gent és molt previsora i n’hi havia que feien cua una hora abans!

En fi, que ens ho vam passar d’allò més bé. Durant el dinar havíem estat recordant anècdotes del pis i havíem rigut molt. En un moment de lucidesa-kamikaze vam dir: “I si expliquem a la gent del concert aquestes anècdotes tal qual ho estem fent ara “. I tal dit, tal fet. Fora el guió, fora tot. Les introduccions de les cançons van passar a segon terme i ens vam deixar anar amb la història de les runes, la propietària del pis i les sueques. (Pròximament la foto del cartell “EL PALETA SE LLEVARÁ LOS ESCOMBROS”).

També hi va haver molta gent a la signatura de discos. Havíem promès alguna cosa més digna que firmar recolzant el CD amb el palmell de la mà… i vam tenir una taula.  Perdoneu si algú es va quedar sense que li firméssim però un de l’FNAC ens va dir que tothom a fora que ells tancaven. Vam baixar al pàrking a deixar els instruments i vam tornar a sortir a fora (pràcticament al carrer) i vam acabar de signar a una quinzena de persones més.

Gràcies a tothom per haver vingut i per fer que amb més de 100 concerts en un any, encara trobem que cadascun és especial i únic.

Però ahir van passar moltíssimes més coses! Al matí vam fer una sessió de fotos amb la gent de Mishima per un reportatge que sortirà amb el suplement Time Out per Nadal i a la tarda la gent de la Segona Hora de Rac1 ens van treure a passeig. El dia abans havien demanat a la gent si volien que els Amics anéssim a casa seva i una de les peticions va ser prop del nostre ex-pis al carrer Muntaner 260, 3er1a. Vam trobar-nos amb en Xavier Perez Ezquerdo i això és el que va passar…

I demà ja no us fem esperar més i desvetllem els noms dels teloners del Palau!

Salut!