Dia molt i molt intens ahir. Gravar un videoclip és 1) molt i molt divertit i 2) molt i molt cansat. A les 8:30 ja correm tots per Barcelona. Quedem al Poble Nou i (amb una fred que pela) ens mig despullem al carrer per posar-nos les americanes i les camises que ens han preparat. Molt bé, no? Molt elegants. Alguna agulla imperdible en algun “puestu” per tenir-ho tot a mida i vinga. Les primeres escenes són fàcils. En Joan (el director, no en Joan Enric) les explica breument i en general sempre surten a la primera o a la segona. això, sí, entre pla i pla tothom amb jaquetes i bufandes. Passen cotxes pel carrer i flipen. Veuen quatre tios i un home gos pel carrer. La primera localització, feta. La segona ens porta al cap del mateix carrer. Allà hi coneixem en Gami i l’Alba (els dos protagonistes del curtmetratge) i als dos senyors que fan de policies. Escena a dins d’un cotxe que ens obliga a tallar una mica el carreró cada cop que la volem fer i si ens passem de lluny quan acabem l’escena hem de donar una volta molt gran pel Poble Nou per a tornar a arribar a allà mateix i repetir-la (ja sabem que aquesta part no té massa glamour, però és així).

Està bé fer un videoclip sense haver de patir. Vull dir que, fins ara, sempre els havíem fet nosaltres. Des d’escriure’ls fins a comprimir-los per a penjar-los a Youtube passant per actuar o editar. T’ho mires des d’una altra perspectiva. Si les coses no van bé, no t’atabales. El cas és que a la 13.00 la gana fa acte de presència. Una petita excursió de producció a un super ens nodreix de sucs, xocolata, galetes dolces, galetes salades, patates… Saps quan menges sense criteri? Que et ve de gust patates xips? Doncs vinga. Al cap d’un moment dius: osti, ara una Príncipe? I et menges una Príncipe. I així anar fent. No és molt saludable però… un dia és un dia. El matí s’acaba amb l’ordre d’anar a dinar. Fem una escapada fins a Sant Andrews (Sant Andreu, no us penseu….) i fem un dinaret per agafar forces. Vint minutets de migdiada i cap al cotxe un altre cop.

En Joan (director) i en Simó (director de foto)

Enfilem la Rambla fins a l’antic Teatre Principal. L’edifici ja no és un teatre, ara hi ha una part que està habilitada com a club de billar. En Joan vol fer-hi una escena o el proragonista i nosaltres juguem fins que… (ja ho veureu). Aquí l’Alba també hi participa. Molt divertit perquè el “fer veure” que estem jugant a billar ens obliga a jugar a billar (o millor dit, en alguns casos, intentar jugar a billar). Aquí ens hi passem més estona del compte. Dues de les taules són ocupades pels socis i això ens fa anar una mica de cul i replantejar el set a mitja escena… Però ens en sortim. Quan en Simó (dire de foto) apaga la càmera a l’ultim pla, recollim totes les coses (llums, suports, roba, sacs de sorra, cables, menjar, més roba…) i fem un parell o tres de viatges fins al mític bar Kentucky. Allà ens trobem la Rocío, la Georgina, la Leire, la Marta i la Cristina, que es van presentar al casting. Des d’aquí els hi voldríem agrair a elles les ganes que hi van posar. Va ser un plaer. Ja els hi vam dir que els hi regalarem un CD i que vindran al concert que vulguin d’aquí a final de gira perquè la veritat és que s’ho van currar i van aguantar fins molt tard. Gràcies noies!

Foto de família al Kentucky

L’escena del bar és de les més divertides. Una màquina de fum que fa fum. Música, cerveses, converses, ligoteos frustrat (made in Amics)… Els últims plans els dediquem a fer una cosa que hem intentat fer a dos videoclips anteriors i no ens ha sortit. Aquest cop diuen que sí que va quedar aprofitable… Ui, ui, ui. Ja veurem.

I tornem a casa fets pols, cansats, amb una estranya senseació d’haver estat tot el dia a tope i ara no tenir res a fer. Ha estat un dia molt guapo. Una abraçada ben forta i un gràcies immens a tothom que va treballar ahir de valent: en Joan, en Simó, la Ximena, la Bego, l’Anna, la Montse, la noia de maquillatge, el noi de les llums, els dos policies (pròximament una actualització amb els seus noms), en Gami, l’Alba, la Rocío, la Georgina, la Leire, la Marta i la Cristina. I em sembla que no ens deixem a ningú.

Esperem poder-vos ensenyar el clip aviat!

PD: Ja teniu online la Versió Beta (provisional) de la Botigueta d’Els Amics. De moment hi podeu trobar el merchandising que venem als concerts (xapes, samarretes, discos…). Estem treballant amb la versió definitiva, que arribarà d’aquí a algunes setmanes. Podeu fer les comandes a través d’un email.

Salut i fins demà!