Sabeu aquella sensació? Els dos la tindran. (Foto: Laia Estebaranz)
Amics,
ahir concert d’aquells molt i molt macos a La Garriga. Quan veníem amb la furgoneta vam adonar-nos que feia dies que no tocàvem amb la Bed & Banda al complet (baix/bateria/saxo/trompeta/trombó) Ens va agradar tornar a tenir la sensació de dir: avui hi som tots. Per a aquest concert vam tornar a comptar amb el mític Pol Cruells, que ja ens havia acompanyat part de l’estiu. Vam arribar tardet a La Garriga. Devien ser cap a les vuit quan vam posar el peu al Pavelló de Can Violí. La cosa estava una mica parada. Els Rosa-Luxemburg (que tocaven després de nosaltres i, per tant, feien les proves de so abans) no havien començat. De seguida vam descobrir una de les perles del pavelló: un rocòdrom. Escala que escalaràs vam passar una bona estona fent el mico. Al final la cosa ja no donava més de si (tampoc era plan pujar fins a dalt sense seguretat de cap tipus). Així que per guanyar temps vam pujar fins al petit restaurant que hi ha a sobre el pavelló i vam fer unes amanides amb carn a la brasa. Molt bé. De cop ens arriba la notícia que els Rosa ja havien acabat. Amb el cafè encara per baixar fins a l’estómac anem a fer les nostres proves. A mig fer veiem que la gent ja es comença a acumular a la porta del pavelló. Acabem mitja hora justa abans de començar el concert. Vestuari. Concentració. Repassem el repertori. Això aquí, això allà. I sortim.
Tres de nou (Foto: Laia Estebaranz)
Rebuda càlida. Gent amb ganes d’amics. La primera cançó comença amb bon peu i a partir de l’Home que treballa fent de gos la cosa ja es dispara: la gent canta, balla, disfruta… A primera fila distingim la petita Aina, que ha vingut amb els seus pares i canta totes les cançons! Moltes cares conegudes, gent que porta molts i molts concerts i que tenim la sort de veure dia sí dia també quan som a dalt de l’escenari. També gent nova que s’acosta un cop acabat el bolo i et diu que li ha agradat. Signatura de discos, xapetes, samarretes. Petons i abraçades. Tornem a anar cap al vestuari per agafar les coses amb la sensació que hi hem estat molt bé a La Garriga, i que al Vallès (tots dos) hi ha gent amiga.
Fins aviat!