Sí senyors, Santa Tecla és amiga d’Els Amics de les Arts. Ahir la plaça del Rei de Tarragona estava plena de gom a gom. Una olla a pressió en plena ebullició, una bombonera. I és que Santa Tecla va parlar amb Santa Barbara i les dues, que són amigues, ens van regalar una nit d’estrelles per poder actuar en una fantàstica festa major a la terra dels romans. La Marina, la noia de l’organització, ens va dir que ahir a la plaça hi havien més de 4000 persones. I és que des d’allí dalt, per Santa Llúcia que allò feia goig de veure!!
Vam començar amb el nostre estimat Super bon noi, i vam ballar a ritme de 1, 2, 3 amb Dejà-vu i l’ambient va explotar a la tercera cançó amb l’Home que treballa fent de gos, i el concert es va posar directament a velocitat de creuer, com diria el capità Kirc de l’Enterprise, quan l’home gos ens va fer feliços a tots i ens va regalar els seus cops de melucs, el seu confeti i la seva coreografia canina.
I vam parlar plegats en confiança de les Les Meves Ex i Tu, i el nostre Tren Transsiberià, carregat d’ampolles de Chartreuse (gran beuratge tarragoní que alegre els cors) ens va portar fins a la Sibèria i tornar, i pel camí vam convidar a licor a les hippies i al conductor (a ell però, no tant ja que havia de conduir) i ens vam deixar a anar a ritme de rap d’Exercici Seixanta parlant d’en Pinxo i en Panxo.
I a Armengol la plaça sencera va respondre a ple pulmó a les tornades de la cançó i a 4-3-3 ens vam posar els quatre al voltant d’un micro i us vam explicar que el manual del bon músic de rock’n’roll diu que sempre has de fer una paradinha al concert, i que no se sap ben bé perquè la fas, ja que nosaltres estàvem de perles a l’escenari, ni tampoc se saps què s’ha de fer durant la paradinha.
I quan va arrencar la cançó vam treure la webcam i vam filmar a tothom i us vam presentar a la nostra estimada Bed&Banda, amb en Marçal, alt com un Sant Pau, a la trompeta, i en Roger, l’home del barret al trombó de vares, i en Lluc, l’home del saxo i de les patilles més llargues de Catalunya, i a l’Àlex el baixista amb el màstil més gran de l’àrea metropolitana i en Ramon, l’home del ritme, el rei de la bateria, la pandetera i de l’energia.
I vam tornar a l’escenari i vam tocar la majestuosa Liverpool, i vam fer un Bed&Breakfast plegats que recordarem per molts anys, i la catarsi va arribar amb Jean-Luc. I quan penses que no es pot pujar més amunt, toquem d’estranquis l’himne de les festes de Tarragona, el gran Amparito Roca que va disparar els índex d’energia del públic i la traca final va arribar amb un gloriós A Vegades.
Mil Gràcies Tarragona per aquesta nit apoteòsica d’estiu!
I demà dilluns en tenim una de molt grossa preparada. Us donarem una gran notícia que ens fa molta il·lusió de compartir amb tots vosaltres! Així que fins demà.
Salut i alegria!
