Santa Coloma de Gramanet (4/9/2010) – 1r concert de 9:
I comencem la setmana fantàstica. La primera parada, la festa major de Santa Coloma de Gramanet. Arribem des del nostre estudi de Sant Andreu, a uns 15 minuts en cotxe fins a la plaça de la Vila de Santa Coloma. L’escenari fa patxoca. Molta patxoca! Mentre acaben les proves de so els Delafé anem descarregant i fem una passejada pels voltants del poble.
I ens toca el torn. Pugem, provem i tot ja està llest pel vespre. Al costat de l’escenari tenim un petit camerino amb unes tauletes on sopem i fem la preparació abans del concert. Estem contents. És el primer de nou concerts de la setmana fantàstica.
S’acosta l’hora de l’actuació i ja sentim a l’ambient el xup-xup de la festa major. I pugem a l’escenari i Santa Coloma està que vibra. Tothom està super animat i el concert vola per si sol des de la primera nota. Molta energia i tothom canta. Impressionant el moment a capel·la del públic a Per mars i muntanyes acompanyats només pel piano d’en Dani, o el Rap d’Exercici Seixanta on quasi semblem rapers, o l’olla a pressió del 4-3-3 que sembla el Camp Nou o els coros del públic a Armengol que fan catapultar la cançó a dalt de tot o com la plaça sencera es desenganxa del terra a Jean-Luc. De veritat una nit fantàstica. Una energètica. Gràcies.
Us deixem amb l’Exercici Seixanta de Santa Coloma de Gramanet.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=RwhT5X-EFSc]
Figueres (4/9/10) – 2n concert de 9:
L’Acústica no és un festival més. L’Acústica va ser el primer festival on van tocar Els Amics de les Arts. Va ser el 2005 dins del marc de la final del sona9 i en tenim un molt bon record. Vam arribar a la tarda per veure els grups que hi actuaven i la sensació va ser molt maca. L’escenari de la plaça Dalí era el mateix però fa cinc anys ens semblava immensament gran. Vam veure una part de les actuacions de La iaia i Pulpopop i ens vam endur moltes sorpreses positives i tant de bo ells també puguin tornar-hi d’aquí a cinc anys.
Els Amics de les Arts a l'Acústica fa cinc anys. Foto: Teresa Fargas.
Aquest cop el nostre concert era a la plaça de l’ajuntament. Minuts abans de començar allò ja bullia. En Xavi (director de festival) deia que mai la plaça havia estat tant plena al concert de les 23.00. L’Empordà ja ens havia tractat molt bé ens les dues anteriors visites que hem fet durant la gira però la rebuda de dissabte va ser espectacular. Hi havia ganes d’amics.
Les cançons anaven desfilant una darrera l’altra i la gent les cantava a pulmó com mai: La merda, Les meves ex, Armengol, 4-3-3… i va arribar el moment. La Marta aquella nit es deia Helena i va pujar a l’escenari de la plaça de l’Ajuntament amb pas ferm i decidida a fer-ho estupendament bé. I ho va fer.
Tarda-nit de grans emocions per ella que va poder comprovar com unes proves de so es poden fer eternes i com el concert que sents a dalt no acostuma a ser el que es sent a baix. La gent es va volcar amb ella de la mateixa manera que ho van fer en la votació i l’actuació no va decepcionar. La Marta de l’Empordà es diu Helena i si la veieu feliciteu-la perquè mireu mireu com ho va fer…
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=hLB82LFoabw]
Encara va haver-hi temps per un Jean-Luc i un A vegades que van fer tremolar la plaça una vegada més. En resum, una festa de celebració d’aquests cinc anys de vida del grup amb molt bon regust de boca i amb la sensació que cada dia som més amics…
Sentmenat (05/09/2010) – 3r concert de 9:
Diumenge. 5 de la tarda. Arribem al pavelló de Sentmenat. Avui és el dia del doble bolo de la Fantastic Week. Dos concert dels amics en un mateix dia, un a les 7 de la tarda a Sentmenat i l’altre a les 11 a Sant Quirze del Vallès. Estem molt contents. És tot un plaer poder fer una doble actuació, i és que això només ho havíem llegit en els llibres de viatges dels Rolling Stones. A més a més, aquest concert ens fa especial il·lusió perquè és a les 19:00 de la tarda i sabem que molta gent jove que no ha pogut venir als nostre concerts nocturns d’aquest estiu podrà fer un Amics “Live in concert”. I dit i fet. Comença el concert i està ple de gom a gom, sobretot de pares i mares amb els seus fills carregats sobre les espatlles. Per a una gran part del públic possiblement aquest era el seu primer concert de la seva vida!
Veiem ballar a famílies senceres i al·lucinem amb la cara de felicitat de molts nens petits quan veuen sortir a l’home gos a l’escenari. I veus com tots es posen a ballar la seva coreografia i on l’ambient esclata amb el seu petard de confetti final. I el concert es dispara i veus que els petits també se saben totes les cançons. I passem calor tots plegats (de fet feia mooolta calor a Sentmenat!). Els Amics vam suar la samarreta i el públic també! Un gran concert, familiar i amb molta alegria.
Us deixem amb les fotos que ens va fer la Gemma Navarro Moncunill a Sentmental on tots sortim molt i molt guapos:
I també us deixem amb el dibuix de la Clara Mir de 6 anyets que ens el va donar un cop acabat el concert. Gràcies Clara, el posarem a l’estudi.
i ja que hi som… un altre dibuix d’Els Amics que en Gerard ens va fer arribarel dia del concert a Vidreres.
Sant Quirze (5/9/10) – 4r concert de 9:
A tot gas i després d’una dutxa més que desitjada agafem la furgoneta i enfilem direcció a Sant Quirze. En teoria està relativament a prop de Sentmenat però llàstima que els GPS no et marquin els correfocs que s’estan celebrant a Sabadell. Amb una mica de retard descarreguem la furgo en plan Equipo A i comencen les proves de so més ràpides i estranyes de la història. En Kurti talla la PA (el que sent el públic) i ens dediquem a calibrar els monitors (el que sentim nosaltres).
De cop, el transformador del piano de’n Dani diu que prou, que ell de doblets no en vol fer cap i que plega. Intriga, nervis… de cop ja tenim tres homes amb un tornavís intentant obrir en canal el transformador de 12V i fer-li entendre que ha de funcionar, que la plaça s’està emplenant a marxes forçades i que això ja no hi ha qui ho aturi. Res. Per sort ens ve al cap una idea. En Kurti obre la PA i en Dani diu a la gent del públic que a veure si algú té un transformador a casa i el pot anar a buscar. Dit i fet: una bona persona s’ofereix voluntària i ens salva mig concert en un acte d’altruïsme sense precedents que li val per una samarreta de “Tu vius al planeta piruleta”.
El concert comença amb tots els integrants amb la panxa plena. Un doblet fa venir gana, què voleu que us digui. Al principi comencem a endrapar uns entrepans que hi ha al camerino però en Joan Sala del restaurant Loosum es presenta amb quatre plates de delicatessens que fan que abandonem ràpidament els bocates i ens passem el minuts previs provant coses absolutament exquisites. A canvi, li dediquem Armengol, la seva preferida.
El concert comença amb la plaça plena a més no poder. Amb la gent pràcticament a sobre, encetem amb els primers acords de Super Bon Noi. La gent la reconeix des d’un principi. Hi ha alguns que han vingut a Sentmenat i que ara tornen a ser aquí. No un ni dos, potser cinquanta! A cada cançó el concert creix. Les condicions tècniques avui són correctes i això fa que a partir d’Armengol allò ja no hi pari ningú. 4-3-3 és catarsi pels que estem a dalt. Bed & Breakfast torna a fondre els ploms i de la plaça i Jean-Luc fa que el temps es pari per un moment. Al final quan entren els vents, la gent somriu, canta, balla… et gires i veus en Ramon (bateria) amb una cara de felicitat impagable i creues una mirada com dient “això ens està passant a nosaltres, tio”. És el segon concert del dia: probablement quan baixem de l’escenari estarem fosos però en aquell moment no et preocupa res. Tens la gent allà, tu dones, ells donen… S’ha de viure per saber què és. Ets feliç i fas feliç als altres. No pots demanar més. Un últim acord… i un immens “gràcies”.
PD1: TV3 diu…
El dia 9 de setembre tens una cita amb Els Amics de les Arts!!! El teu grup favorit gravarà un clip a TV3. Serà a la tarda i per a venir de públic ha d’escriure un correu a nit10@tv3.cat amb el teu nom, l’edat i el número de telèfon. Les places són limitades. Afanyeu-vos!
PD2: Últims dies per votar Reykjavik al Premi Cerverí 2010. Aquí!