Només de trepitjar l’escenari ja pots preveure com serà el bolo. Et pots equivocar, evidentmentment, però hi ha una gran part de l’actuació que prové del feeling del principi. Ahir a Roses el teatre era una olla a pressió. Feia dies que no tocàvem en un teatre i no recordàvem la sensació de tenir la gent a sobre, de sentir els xiuxiuejos entre cançó i cançó, de cantar amb la gent asseguda.

Moltes coses ahir: Andrés Tosti “Il Trovatore” va fer anys i li vam regalar un barret que podrà utilitzar a totes les seves actuacions. Fins i tot es va arrancar a cantar una estrofa del seu pròxim single… I és que els seus hits són cançons d’Els Amics en italià! Ens consta que ja està treballant amb L’home que treballa fent de gos i Jean-Luc. Per cert, també hi era L’home-gos! Com al concert del Privat, va encarar el seu confetti ultrapotent cap al públic i això va provocar un “Ahhh!” que va ressonar a les quatre parets de l’auditori. Per sort ni l’home gos va ferir ningñu ni la noia de l'”Ahh!”  va deixar ningú sord. Tots contents.

El concert va tenir una primera part més tranquileta i una segona més animada que va començar amb Armengol i va acabar amb A vegades. Les comarques gironines van tornar a ser territori Amics. Tant, que molta gent es va quedar a fora. Ho sentim molt pels que vau fer cua des d’una hora abans del concert i llavors no vau poder entrar. Avui teniu una nova oportunitat a Sant Antoni de Calonge i sinó segur que ens podem veure un altre dia d’aquest estiu tant atapeït.


Gràcies Roses per la fantàstica acollida. Serà un plaer tornar un altre dia en un lloc on poguem ser-hi tots. I com aquell que és boig… D’aquí poc ja tornem a pujar a la furgoneta per anar a l’Auditori de Sant Antoni de Calonge. Tocarem segons després dels Radaid. Voleu allargar amb nosaltres el diumenge?