"La mare de l'eduard sosté que no té cul. Ell" Foto: Glòria Noguer

Amics,
dissabte vam passar per Igualada. Després del concert a l’Arboç amb Banda, vam tornar a recuperar la formació de quatre per a visitar la capital de l’Anoia. Arribem a la tarda i trobem els Gossos fent proves de so. Quan acaben ens acostem i xerrem una mica amb ells. Molt bona gent. Fent memòria comentem que el primer cop que vam coincidir va ser al 2005 a l’Acústica de Figueres quan vam participar-hi com a finalistes del concurs Sona9. Compartim un “camerino” en plan búnker d’aquells de les obres però (tot s’ha de dir) amb aire acondicionat.

Poc després d’arribar ens visita la Gemma (la Marta de Mataró). Ens porta berenar per tots: una coca deliciosa que ens polim ràpidament al camerino. ( Ep! Diu que la Marta ha esta notícia a Igualada arran del concert.) Les proves de so es fan llargues. Just quan ens toca pujar a nosaltres, els bars de la plaça s’omplen per veure la final de la Supercopa Barça – Sevilla. Mentre anem provant (Sí, eh, va!) anem sentint la cridòria de la gent que s’emociona amb els gols, i des de l’escenari axinem els ulls per veure-hi entre gent, vidres, taules i ventiladors. Però res. 4-0. Feina feta. Ara toca la segona part: fer un bon concert. Els moments previsa abans del concert ens tanquem al búnker i repassem quatre coses. Escalfem i sortim. Fa 2o minuts no hi havia massa gent però just al moment de pujar a l’escenari la cosa s’anima i de quina manera. La plaça és ben plena. La gent té ganes de concert. A nosaltres ens han donat una hora justa per cantar i decidim fer un “bolo cohete” (que diria en Ramon bateria). Quasibé no xerrem (alguns quan baixem es queixen “I la bola de merda? I en Pau Descansi?…” però no podem posar-nos a xerrar en una Festa Major, amb la gent dreta i amb un temps limitat!). El concert amaga una gran sorpresa. A l’entrada de Per Mars i Muntanyes, l’Home Gos fa la seva segona aparició i porta un pastís d’aniversari a en Joan Enric. I és que ja som tècnicament dia 22 d’agost! L’home dels rissos, l’home que la rasca en fa 29. Felicitats!

Quan s’acaba baixem a signar. Molta feina avui! Samarretes, posters, discos, braços, fotos. La Montse de merchandising té muntat un xiringuito que fa que la venda/signatura sigui més fàcil. Acabem i agafem la furgoneta en direcció cap a Barcelona. Contents per haver passat per Igualada. I pensant: “Tenim sort perquè anem a cada poble el dia més feliç de tots: el de la Festa Major”.

Salut i bon començament de setmana!

PD: Seguim buscant una Marta per Figueres! Va que queden pocs dies!