Amics,
el cap de setmana que vam començar a Granollers va continuar a dues localitats “Palau”: Palau-Solità i Plegamans i Santa Maria de Palautordera. El divendres vam agafar la furgoneta i amb una solana i una calor d’aquelles que d’aquí 50 anys encara en parlarem, ens vam plantar a Palau-Solità a les quatre de la tarda per fer les proves de so. Aquell dia el bolo era a les 02.00. Total que vam acabar i vam tornar cap a Barcelona. En Kurti, l’Edu i en Joan Enric van anar cap a Sant Joan Despí i van matar les hores asseguts en una terrasseta mirant la posta de sol, xerrant sobre l’Univers (sabeu aquelles converses que comencen amb un dient: “Quina distància hi ha fins a aquella estrella?”) i sopant a la fresca.
Vam arribar a Palau-Solità a mitja actuació d’Els Pets. L’envelat tenia un aspecte brutal però seguia fent una calor terrible. Vama anar cap al camerino-roulotte a fer una mica de concentració amb l’Àlex i en Ramon que ens acompanyaven al baix i a la bateria.
Foto de família a la Roulotte
Al final vam començar passades les dues i ens vam allargar fins pràcticament… quarts de quatre? Un concert molt enèrgic amb gent que tenia moltes ganes de festa i que va cantar totes i cadascuna de les cançons. Al final, també vam poder conèixer alguns membres de la comunitat Twitaire. Gràcies gent! En definitiva, un bolo maratonià comptant que l’endemà n’hi havia un a un altre Palau. Aquest cop vam anar fins al peu del Montseny i més concretament a Santa Maria de Palautordera. Un concert en un marc incomparable, el Parc Reguissol. Estava dintre d’un cicle de nits dedicades a la música catalana i la nostra era la nit jove. Va ser un concert diferent, ple d’imprevistos, improvitzacions i amb la gent asseguda. L’altre dia ho comentàvem: la majoria de gent disfruta amb Els Amics poden estar dreta i ballant però també n’hi ha molta que és fan dels concerts on xerrem molt. Nosaltres sempre diem el mateix: en concerts com els de Palau-Solità o Granollers no pots parar el concert per fer introduccions molt llargues perquè la gent està més per la festa que per tu, en canvi, quan hi ha cadires la cosa és molt diferent. La gent està més receptiva i pots interactuar-hi més. Nosaltres disfrutem molt amb totes dues coses però ens venia de gust fer-ne un d’aquests últims. A Palau va ser un lloc perfecte: bona gent, bons tècnics, bon lloc, bones vibracions…Però no bona sinó mala memòria de’n Kurti que no va portar càmara per primer cop en tota la seva vida (l’edat…) o sigui, que no tenim fotos… però ens heu de creure quan us diguem que va estar molt i molt bé!
Per acabar aquest post us animem a que passeu a veure les Kurticròniques de Granollers i Palau-Solità al seu magnífic blog on trobareu coses tan guais com això… Mireu quin ambient hi havia a Granollers.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=L7pWWBjLMm4]
I avui… Doble Post!!!! A les 17.00 us posarem al dia de tot el sidral que hem muntat amb el concurs per cantar Bed & Breakfast a Figueres. Ja tenim sis Martes!!!!!! Noies, fins a les 23.59 encara us podeu apuntar. Demà comencen les votacions aquí!