Pleguem, tu! Això ja no es pot aguantar. Comences a fer concerts i l’endemà t’asseus davant de l’ordinador intentant explicar-los, reviure’ls, proves de resumir en 10 línies què va passar, quines sensacions vas tenir… I com que tot et ve de nou doncs et deixes endur per l’eufòria i escrius “Brutal”, “Genial” , “Màgic”… però passen uns quants concerts més i la cosa va en augment. Ve més gent, tothom canta les cançons i passes a dir “Impressionant”, “Estratosfèric”… i encara va a més! Llavors dius “Sense paraules” o “(No comment)”. I quan encara la cosa puja més optes per canviar d’enfoc i simplement dius “Gràcies”. Però què dius del dia de Granollers? Els que hi ereu sabeu de què parlo. Com ho expliques d’una manera o amb uns adjectius que no hagis fet servir abans? Aquest blog sembla que ens dediquem a dir que cada concert és fantàstic però és que (nosaltres que no ens en perdem cap ho sabem) és així.
Amics d'Els Amics Foto: Quim Masferrer
A la tarda ja érem a Granollers fent proves de so. Unes proves interrompudes per uns focs articificals a mitja tarda que van fer evacuar la plaça durant 10 minuts. Després de les proves vam anar a fer un vol pels carrers de Granollers. Castellers, homes vestits d’escocès, breakdancers… Vam constatar dues coses: a) que el centre és molt guapo i b) que la Festa Major és una de les més ben parides que hem vist mai. Això dels Blancs i els Blaus, molt bé. Tots competint però en el fons treballant per la Festa de la seva ciutat. Gran idea.
Fi de festa. Foto: Quim Masferrer
El concert va ser amb format de quatre. Abans de tocar vam fer una escapada per veure el principi del concert d’en Miquel del Roig. Vam tenir temps de veure el “hit” La Farola i poca cosa més. Però bé, en Miquel és el més gran de tots. El nostre concert va començar puntual a la una. Anàvem d’estrena. Vam estrenar el videoclip de “La merda se’ns menja” i en Joan Enric estrenava guitarra (algú s’hi va fixar?). Concert molt guapo amb gent de totes les edats, amb gent a tot arreu (veiem gent que tot i ser molt lluny ballaven com si fos a primera fila) i que va acabar amb Jean-Luc a dalt de tot. La plaça es va quedar petita, molt petita. Gràcies de nou a tothom per venir. Una nit molt intensa que, de ben segur, no oblidarem mai!
Aquesta nit ens veiem a Santa Maria de Palautordera. Auditori Parc Reguissol, 22.00! ATRAPALO!