Ahir a Vilabertran va ser una nit molt agradable. Des de l’escenari feia goig veure un pati del monestir ple de gom a gom amb gent de totes les edats que venien a passar un vespre amb Els Amics. Va ser una nit de mariachis (andale) i de maridatges (paraula que vam aprendre ahir). Amb en Joan Enric, l’home exòtic, que nedava com peix a l’aigua amb les seves històries. On l’Eduard ens vam explicar perquè les parelles s’estimen un 36% i perquè l’avi de la tieta de mafumet se’n va anar a cuba a bordo del Català. Amb en Dani i en Ferran que encara estan triant entre el vermell o el bordeus pel pis i que no saben distingir quin tomàquet va a l’amanida i quin és per sucar el pa. Fins i tot amb uns espontanis que van saltar a la plaça a ritme de Super Bon Noi vestits amb uns banyadors apretats, unes ulleres de piscina i unes tovalloles per capa. Gràcies nois!, nosaltres vam flipar molt amb la performance.
I un cop acabat el concert i explicar que les relacions de parella son com els peta-zetas, que no saps el que son fins que ho proves, la gent va crear aquell ambient màgic que fa que no vulguis baixar de l’escenari i vam tocar un bis molt especial, i que vam decidir seria un secret que guardaríem tots els que aquella nit érem a Vilabertran.
Gràcies Empordà!