Amics,
ja hem tornat de les mini-vacances amb les piles supercarregades i a punt per a pujar el Tourmalet d’aquestes pròximes dues setmanes. Per començar demà ja enfilem el triplet Matadepera, Sant Feliu de Codines i l’Aleixar. Però no volíem deixar passat aquest post sense fer una menció especial al concert del Privat de Mataró el passat dissabte. Un concert que passarà a la nostra petita història per ser un dels concerts amb més caliu, més ben parits i més emocionants. I per ser també el primer concert on vam tenir una Marta femenina per a poder cantar Bed & Breakfast.
La tarda ja apuntava maneres. L’ambient era el de les grans ocasions. Mentre feiem les proves de so, l’olor de les botifarres que cuinaven al pati es passejava per la sala donant-li un toc molt acollidor. El sopar va ser fantàstic. A part de les botifarres teniem croquetes, pernil i altres cosetes per anar picant. Una hora més tard els nervis començaven a aflorar… l’hora s’anava acostant. “A fora ja hi ha gent!”. Quan faltava una hora vam anar cap a recés, al camerino a fer una mica de concentració i a repassar les quatre coses essencials per a aquest concert tant especial. “Diu que la cua és tan gran que no es veu el final des de la porta”. Què? Buff. Respirem. Un, dos, un, dos… Arriba l’hora.
Quan vam posar el peu a la sala la cosa va esclatar. Super Bon Noi va servir per a obrir un concert on vam improvitzar amb les presentacions entre cançó i cançó com feia temps que no ho feiem. Fins i tot va haver-hi un moment d’aquells “delicatessen” quan l’Eduard va deixar clar que té un futur prometedor com a cantant en solitari quan va interpretar el seu hit “El Naturista”.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=R-N3xsOVjgA]
Aquest moment va donar pas a 4-3-3 i als bisos. I, per fi, el moment Marta. La gent ho esperava, la gent ho sabia. I creiem que tothom (i especialment la Gemma) ho va gaudir d’una manera molt especial. Deixeu-nos fer un a part en aquest moment per dir-vos que vam poder conèixer a les altre Martes i que va ser molt i molt guapo. Totes molt maques, molt simpàtiques i amb un somriure als llavis en tot moment. Genial poder parlar amb elles una estona. Hi ha una crònica fantàstica amb fotos al blog d’una d’elles, la Laia. Feu-hi un cop d’ull. La Gemma també n’ha fet una videocrònica sobre com va descobrir Els Amics, com es va animar a presentar-se i la seva gran actuació. Aquí…
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=UVdSuIkIkgA]
En definitiva, una gran nit que es va allargar amb una Festa Flower Power qua va durar fins a la matinada. Una abraçada molt forta a tots els que hi vau ser. Moltes gràcies (de debò).
Per acabar us deixem amb un extracte de la crònica que Salva Fernàndez va escriure per al portal Capgros:
“Quan vinguin a la Sala Privat per tercera vegada, potser s’hauran de posar altaveus a la part de la terrassa. O més enllà. Els Amics de les Arts van tornar a Mataró alguns mesos després de la seva primera visita, i el ple aquesta vegada va estar assegurat. No és que no hi anés gent el primer cop, al contrari, sinó que, simplement, ja es troben immersos en l’èxit. Han deixat de ser outsiders d’altres grups catalans que es trobaven en un punt àlgid per acompanyar-los en el nou camí del pop català. I amb tot mereixement. No es van deixar cap dels temes amb els que s’han fet famosos, ni tampoc cap dels gags que donen tant dinamisme i proximitat en els seus concerts.“
Si voleu llegir-la tota… aquí!
I demà hi tornem amb més coses.
Que tingueu bon dia.