Li diuen en Circ Cric però no és un circ petit. És un circ immens. I no parlo de mides, ni d’alçades, ni d’amplades, ni de pressupost, ni de recursos, ni de res de tot això… parlo d’una cosa que no té nom. Passa poques vegades que arribis a un lloc i que al cap de 10 minuts ja et sentis part de la gent que viu allà, que els notis propers, que et sembli que ja els coneixies d’abans. Potser era el sol que queia lentament sobre aquella esplanada de Sant Esteve de Palautordera mentre la gent anava arribant a poc a poc, potser eren els aires que (frescos i purs) entraven com per una autopista dins dels pulmons, potser era aquella carpa…
Li diuen el Circ Cric però no hi ha grills. A darrera hi ha en Jaume i la Montse. Dos persones encantadores al davant d’un equip de bona gent que sempre tenen un somriure a punt. Gent molt normal, apassionats de la seva feina, amics, senzills, amables… gent, carai! En Jaume ens va fer una ruta turística pel circ, ens va ensenyar tots els racons i ens va explicar tots els ets i uts. I mentre ho feia, un pensava “quina feinada tan brutal moure un circ amunt i avall”. I és que s’ha de tenir vertadera passió per tenir i fer caminar un circ en aquests temps que corren. Un circ fet i parit aquí: català, universal, nostre. Però (tot i conèixer-los molt poc, crec que) el que mou en Jaume i la Montse no són els diners. L’energia de tirar això endavant, de fer avançar el mamut, d’empènyer aquesta closca de cargol (i ara sonaré nyonyo però que sapigueu que se me’n refot) la proporciona només els somriures que arranquen allà on van.
Li diuen en Circ Cric però ahir s’hi feia música. L’amic Gerard Quintana també hi era presentant el seu “Deterratenterrat”. Ja ens coneixíem d’un concert a Menorca l’hivern passat. Bones vibracions. Idees. Primer va tocar ell i la seva banda i després nosaltres. Aquest era el tercer concert dels quatre que tenim aquesta setmana però vam sortir com si fos el primer. Tots els que érem allà crec que ho vam notar: estàvem fent un concert que recordarem durant molt de temps. Gràcies als que vau venir, als que cantaveu, als que ballaveu, als que seieu a les grades, als que ens vau venir a comentar que era el vostre primer cop, als que ja us coneixem, als nens que estaven a primera fila, als que ballaveu al vostre rollo a darrera, als que demanaveu Liverpool… a tots.
Li diuen en Circ Cric. I ahir, aquests quatre pallassos, van trobar un lloc molt especial, i es van sentir (per unes hores) els pallassos més afortunats del món.
Ens veiem aquesta nit a Les Franqueses del Vallès.