Amics,
un altre concert d’aquells que passaran a la petita història amical. Primer dia amb banda completa (4 amics + baix + bateria + saxo + trombó + trompeta). En Ramon i l’Àlex ja havien vingut a Vic però l’Andrés, en Sidru i en Genís encara no havien vist com era un concert d’Els Amics i van al·lucinar amb la resposta de la gent. Bé, de fet no van al·lucinar només ells, nosaltres també. Molta (molta) gent que cantava les cançons, somriures, salts… Buf! Mai havíem tocat davant de tanta gent. Això va fer que no xerréssim tant i féssim un concert tipu Sant Andreu, per entendre’ns. Les cançons sonaven diferent, la banda la donava un altre toc, respiraven diferent… I en Jean-Luc! Ai, Jean-Luc! Per fi vam tenir vents a la teva cançó! Per fi! Allò s’ensorrava, allò era una cosa molt gran.
No en tenim fotos altre cop… 🙁 Si algú n’envia alguna la posarem aquí. Més que res perquè (els que no hi ereu) veieu que és veritat… que ahir érem molts… i tots érem Amics.
PD: Marxem cap a València! Avui Sala Wah-Wah.