In-Somni Lleida – Friday Chronicle:

I és que aquest divendres passat vam passar pel programa Divendres de Tv3 dirigit per l’Espartac i en Xavi . El més esperat va tornar a passar. Un xoc quantic. Fou el segon retrobament de l’Espartac i el nostre Dani. Perfil a perfil. I efectivament, vam poder recomprovar que els dos tenen molt de retiro. Ben aviat podreu veure el video de la cançó “Jean-Luc” al  Divendres i l’entrevista que ens va fer l’Espartac.

Després de l’actuació carreguem la furgo i enfilem cap a Lleida al festival In-Somni. Teniem moltes ganes de tocar-hi perquè allí fou el primer lloc on vam actuar en directe Els Amics de les Arts, al cafè teatre de l’escorxador, pels volts del 2005. En la historia del grup només hem passat un parell de cops per terres lleidetanes (el sona9 i el festinoval) i aquest divendres era el primer cop que hi portavem el Bed&Breakfast.

Després de perdre’ns un xic per la ciutat arribem al Cotton Club i descarreguem els instruments. Els Drytones estaven acabant les proves de so i comencem a preparar-nos. Provem i anem a picar alguna cosa al bar de l’altre costat de carretera. Comença el concert i mica en mica es va emplenant la sala. L’acústica de la sala era molt durilla, amb un sostre baix que formava unes boles de greus considerables que ens rodejaven per tot arreu però com uns toreros ho vam capejar.

Abans de sortir pensavem, i com serà el públic de Lleida? Serà territori Amics? Cantaran les cançons? Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc diga’ns-ho tu!! I sí, sabien les lletres i van cantar amb nosaltres.

Després de l’actuació, tornavem a la carretera. Ara l’objectiu era fer nit a Girona, a casa en Joan Enric, per dissabte a les 9 ser a Figueres a l’acte del 10è Aniversari de Rac1 amb en Jordi Basté i el seu equip. Sobre les 4 de la matinada ens plantem al llit, bé…llit, llit…l’únic que va dormir al llit va ser en Joan Enric, més que res perquè era casa seva. Per ordre luxe, el va seguir en Dani, al sofà del menjador i finalment en Ferran i l’Eduard que van dormir en un sofà d’ikea desplegable amb un matalàs de 4 cm de gruix. Nois, allà vam veure que això és rock’n’roll.

El senyor Eco, el gat d’en JoanEnric, ens va vigilar tota la nit. De fet, l’Eduard, que és alergic als gats estressats va poder dormir gràcies a una barrera de coixins que es va muntar al seu voltant per evitar les visites en modus nocturn del felí.

I 3 hores mes tard…en Dídac,  el nostre road-manager, ja era a la porta del pis amb la furgo apunt per recollir-nos i portar-nos al Teatre Jardí de Figueres.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=kcCdHILCPTI]