I el cap de setmana arrancava molt fort. Divendres nit tornàvem a la ja mítica sala Apolo2 de Barcelona dintre del festival Autòcton. Una sala on tan bon punt vam posar els peus sobre l’escenari ens desprenia familiaritat. Estàvem molt i molt còmodes i l’ambient era immillorable. Una Apolo plena de gom a gom.
L’actuació va començar sobre les 23:30 h després de l’actuació de Samitier. Al ser un festival teníem poc temps d’actuació i vam posar el “modo festi”, és a dir, gas a fondo, on les cançons i les projeccions s’entrellaçaven una darrera l’altre i xerràvem poquet. Allò era Rock’nRoll, com diem als concerts.
Vam passar una nit de divendres super agradable. Moltes gràcies apolos.
Girona: In-Somni
A Girona arribem sobre les 4 de la tarda. Comencem a descarregar els instruments per fer les proves de so, i de cop i volta cau un xàfec impressionant de 10 minuts clàssic d’aquesta estació. Lentament va sortint el sol i s’acaba imposant una tarda de primavera radiant. L’entorn del concert era bonic, en uns jardins al costat de l’antiga muralla de Girona. I la nit prometia.
Al pujar a l’escenari de l’In-somni vam al·lucinar. Allò era, amb poques paraules, IMPRESSIONANT. Ple de gent, amb un ambientàs tremendo i tothom amb moltíssimes ganes de festa amb Els Amics. Tocàvem a casa, Girona, i amb l’equip de gala, la banda al complet: Els Amics de les Arts i la Bed & Banda. La gent cantava les cançons, les parelles s’abraçaven a Reykjavík, la gent ballava el vals de Déjà-vu, i tots plegats vam tocar el cel parlant amb en Jean-Luc i amb la tàctica del 4-3-3. Moltes gràcies Girona per una nit d’in-somni tan i tan màgica.
Us deixem amb la crònica del concert que fa el periodista Xavier Castillón publicada avui al diari el Punt