Per Elisenda Soriguera
Blog Poc Moderna 6/4/10

Hi ha articles més sentits i d’altres parts menys sentits. Entrevistes més banals i d’altres més profundes. Tot va com va. L’Enderrock d’abril apareixen en portada Els Amics de les Arts disfressats de Lost. I quin sentit té? Doncs podríem dir que parlem de dos fenòmens d’èxit, daquells que tenen tans impulsors com detractors. La història d’Els Amics de les Arts ja l’heu llegit en aquest bloc en múltiples ocasions. Quatre amics que fan cançons –d’aquelles que penses ‘jo també podria fer’, però no has fet ni faràs–, que fa anys que disfruten actualitzant el bloc o penjant vídeos al youtube, i que fa quatre dies que han aconseguit allò que volien. Que la gent els canti. Que la gent els escolti. Que la gent els balli. Que les sales els contractin. Que tothom vulgui saber sobre ells. I tot i que ara durant els seus concerts a vegades no els sentim perquè el públic canti tan fort que la sala es converteixi en un karaoke gegant, no podem fer més que somriure i felicitar-los per l’èxit.
I tot això és per explicar que un plujós diumenge pre-nevada, vam trobar-nos amb ells en una població costanera per fer-los passar fred, i ben remullats van exercir (ben acompanyats per un brillant fotògraf, l’autòctona i certs enderrock’s) el paper de Perduts. Perquè així com molts estan enganxats a les cançons d’Els Amics, ells també estan enganxats a Lost… Va ser molt divertit.