Arribem a Granollers aviat, sobre les 8 de la tarda. Pel camí ja hem vist algun cartell del concert i ens hem emocionat. Puntuals comencem les proves de so. Després de 45 minuts de mirar monitors i el so de la sala baixem relaxats. Ara toca sopar. Truita de patates, pa em tomata, embotit i unes amanides. Per fer-ho baixar fem un xic de ballaruga al camerino i escalfem la veu. En Dani sempre ens fa fer allò del “la la la la la”. La gent de l’organització ens diu que hi ha molta gent a fora. Tenim moltes ganes de concert.

I comença el showtime!

Pugem a l’escenari. La sala està plena. E l públic desprèn una energia que ens arriba a granel. El concert va avançant amb fluidesa: El tren, Jean-Luc i L’home que treballa fent de gos es disparem amb els coros del públic. Fins i tot li vam haver de dir a en Curti que ens posés més xixa als nostre monitors de veu per la quantitat de so que venia de la sala.

Estrenem per primera vegada Armengol al Vallès i amb l’ “A Vegades” apareixen una filera de noies disfressades de “Tribu Apache” que ens demanen per pujar a l’escenari. I dit i fet, pugen a cantar amb nostres el “hey hey hey” (ei, si teniu alguna foto feu-nos-la arribar que li posarem). I arriba el moment Código da Vinci en versió electrónica on descarreguem tota la literatura de “main stream”. I per acabar el concert, Bed&Breakfast on la gent va cantar íntegrament la intro de la cançó i l’Eduard no s’ho acabava de creure!

Salut i visca la Tribu!