Ahir Els Amics de les Arts vam tocar a Vic, a la Pasternak! I és que si el senyor Boris Pasternak, l’home que posa nom a la sala, i el seu Dr. Zhivago haguessin estat per la ciutat, segur que s’haurien apuntat a la festeta. I és que ahir va ser una FESTA.
La cosa va anar així. Per l’esquerra en Joan Enric i en Kurti venien per l’eix transversal des de Girona ( i és que ara amb l’eix tot és un moment (com diu el meu avi). I pel centre, per la clàssica C-17 (que seria l’equivalent a la ruta 66 nordamericana), en Ferran i en Dani s’avançaven un parell d’horetes a les proves de so per poder assistir a un programa de la Xarxa de Televisions Local on serien entrevistat per nens i nenes de 4rt de primària. Mentrestant, i esquivant les retencions barcelonines, l’Eduard anava vinguent tricu-tricu amb el seu cotxe.
Arribem, muntem, provem i cap a sopar.
Tenim una feeling molt bo de la sala i de l’ambient que es respira en general. Des de l’organització ens han dit que les entrades estan exhaurides des de fa dies i que això volia dir que al concert hi assistirien unes 600 persones…600 persones? UUAUU (va dir l’home que treballa fent gos) i vam dir també tots quatre a l’unisó.
Doncs sí. Pugem a l’escenari. Allò era una bombonera. Notavem la força de la gent al costat. Jugavem a casa. Des del primer acord el públic cantava les cançons. Super Bon noi, El Tren, La Merda. Fins i tot la gent provava d’endevinar la cançó que tocariem només amb un rascar de guitarra. Per Mar i Muntanyes la vam cantar a mitges amb públic, i a Jean-Luc es va ensorrar la Pasternak. I per si quedava alguna paret d’empeus, l’havanera d’El Meu Avi, que vam cantar espontàniament amb la conya de la camiseta a ratlles d’en Joan Enric, ja va ser brutal. Acabem la primera ronda del concert amb 4-3-3 i tornem amb el Código, i fem un rap, i fem tots plegats un Bed&Breakfast, i acabem amb l'”A Vegades”.
En total unes dues horetes de concert i una nit per recordar.
Gràcies Vic. Tornarem ben aviat!
Els Amics fent un Bed&Breakfast (fotos: Kurti)