Per Anna Barnola Llovera

Tot va començar ara farà un any, quan avorrida de la vida estressant del batxillerat, vaig decidir que era moment de començar-me a moure, de començar a fer coses per “ desconnectar” així que amb la companyia de la estimada Andrea, que ja estava bastant posada en el “mundillu” del que es coïa per la terra, vaig descobrir a un nou grup que havia escoltat a la radio. Es deien “els amics de les arts” i feien una música “ diferent”, potser una mica “freak”. Però aquell “ a vegades” es va convertir a primer cop d’orella, en aquella cançó que s’enganxa, que et fa ballar i que et duu de sobte a un “bon rollo” exagerat! Però clar, aquest grup era poc conegut, té un myspace, i cançons per baixar-te de gratis. Així que perfecte!! Amb una tarda ja me les sabia o si més no ja em rondaven pel cap. Aquell grup de 4 nois amb una història ben divertida de sortida, m’agradava, eren 4 nois joves, que semblaven bones persones, i que al damunt eren capaços de posar grans llibres com el “codigo da vinci” o “l’ombra del vent” en una cançó altament ballable!
I SORPRESA, una setmana després feien un concert de sortida de gira a la sala Apolo2 de Barcelona! Oh Barcelona! Jo mai havia anat a un concert nocturn a Barcelona! Però, dit i fet! L’Andrea va treure dues entrades, i ens vam plantar a barcelona! La sala era mig plena, la veritat és que no sabíem com relacionar la gent, jove com nosaltres dues, ben poca, la majoria es veia que eren o família o coneguts del grup, fins i tot hi havia gent asseguda rollo VIP a primera fila amb cadires de fusta! Només entrar ens comprem el “castafiore Cabaret” editat amb una caràtula de cartró ( també comprem la promoció que ve amb una xapa amb ninotets dels “clics” que encara corre enganxada per el moneder!) El concert és genial, moments de bogeria quan sona “a vegades” ! Ens la sabem, la ballem i mirem com des de l’escenari s’ho passen d’allò més bé. Hi ha alguns problemes tècnics, potser serà la novatada dels amics, potser és que encara no ho tenen prou per ma! Quan acaba el concert correm a la porta.. esperem poder-los veure de prop, ens transformem per uns moments amb unes “grupiis” nervioses, però de seguida veiem que els nerviosos són ells! En Dani diu que és el primer autògraf que firma, en Ferran riu de “l’apagón del windows” , i quan arriba el moment de parlar amb en Joan Enric, uns “amables” personatges de seguretat, ens fan fora de la sala ! Nooo!!! ens hem quedat sense parlar amb l’Eduard, i amb en Joan Enric!
Després d’aquest primer concert els anem a veure a les festes de gràcia, no surten al programa, però els acabem trobant en un carrer ple de gent… crec que ells són els primers sorpresos amb el públic, la gent ja es coneix les cançons, i espera el moment que baixin de l’escenari. Tornen a firmar autògrafs, tornen a parlar amb la gent que cada vegada els reconeix més. Parlem amb ells, i recordem aquell final de festa a l’Apolo, junts riem. Ara sí, puc dir que sóc cullunuts!!! Humils, propers,i no et miren com a una gruppi histèrica sinó com a algú que sorprenentment se’ls escolta i els reconeix!
I com ja he dit, de tot això ja en fa un any. Ara aquest grup és el guanyador de 7 PREMIS ENDERROCK, premis que fins avui només guanyaven aquells grups que des de petita escoltava, i amb qui sempre havia somiat poder compartir una estona com les que he pogut compartir amb els amics de les arts al llarg d’aquest any!!

MOLTES GRÀCIES!!!!

Anna Barnola Llovera