Amics,
altre cop sense paraules per descriure ahir. Gràcies. Luz de Gas a rebentar. La gent, el murmuri abans de començar, els nervis… la sensació que tot anirà bé. Sortir i comprovar que el cor se’t posa a cent. Mirar la gent a la cara. Riure. Cantar cançons… Sentir cantar les nostres pròpies cançons! És molt gran. És de les coses més maques que et poden passar. “Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc!”. A més al costat del pis de Muntaner. A dos passos de casa, d’on es van formar Els Amics de les Arts. D’on va néixer aquesta aventura. Érem allà però aquest cop dalt de l’escenari. Amb l’Home que treball fent de gos i tot. Gomets! Dues hores… amb Codigo da Vinci inclòs. “A vegades els ocells fan cagarades”… I a vegades vas a dormir fet pols però content. I tens ganes que sigui el pròxim dia de concert, i tens ganes que això no s’acabi. Gràcies gent. Sou molt macos.
Salut!
PD: Avui dimarts 2 de febrer Els Amics de les Arts al programa “Continuarà” de TVE- La 2 a les 23:25 presentat per la Montse Mompó.