Amics,
el dia no podia pintar millor: ens n’havíem anat a dormir amb la notícia que érem el grup de l’estat espanyol més escoltat via myspace i que 6 de les nostres cançons estaven al TOP10. I les expectatives de tenir una jornada rodona es van compir. Aquest diumenge 13 va ser un dels dies més a tope de la nostra petita historia. Avui parlarem de la 1ª part, la que va des de les 8 del matí fins a les 2 de la tarda, la que correspon al concert per La Marató de Tv3. El rellotge sona puntual a les 8 a Sant Joan Despí. L’eduard i en Joan Enric s’aixequen de cop i cap a fer una dutxa d’aquelles revitalitzants. Una vida que dura poc perquè… Excursionistes! poseu-vos les botes perquè avui fa un fred que pela! Un dia lleig, gris, tapat! Però vinga, cap a la Marató s’ha dit. Arribem i hi ha poquet ambient. El temps no acompanya… Ui, ui, ui!!! Més i més núvols. Sort que ben aviat trobem l’amic Joan Dausà que avui fa d’speaker i ens alegra una mica el dia amb la seva vitalitat.
Comença el concert dels SP3 (o sigui, del Club Super 3) i nosaltres comencem a fer vols per Fòrum. Per un moment pensem amb la tirolina, o en anar a fer un viatge amb vaixell però… no! El risc de congelació és tan imminent que només ens faltaria trencar-nos un peu o caure al mar! O sigui que decidim fer altres coses, com regalar un CD a l’amic Màrius Serra, que ja ens coneixia arran de la publicació del Castafiore Cabaret.
Els Amics i en Màrius
Però la cosa no s’acaba aquí, arriba el xoc més esperat, arriba el moment bucle, el no va más, vam fer una cosa que és com posar google al motor de cerca del google, com ploure i anar mullat, com ajuntar dues persones connectades per quelcom més que el fet de ser català. Amics, us convidem a buscar les 7 diferències entre en Dani i l’Espartac Peran.
En Dani és el de l'esquerra.
Bé, un cop acabades les aventures, arriba la més gran de totes: el concert. En el moment que hem de començar, plou. Per tant no podem sortir. Decidim esperar 10 minuts. Llavors sembla que para una miqueta i diem: Som-hi! És una bogeria, es pot posar a ploure en qualsevol moment i fot un fred que pela però hi ha gent que ha vingut a veure’ns. Pugem, muntem amb un plis plas i engeguem el Tren (avui, més transsiberià que mai).
Vols que et xuti amb un punxó?
El concert és curtet però intens, amb la gent donant suport en tot moment. Moltes gràcies a tots. Acabem amb Ex.60, contents però cansats. Però no hi ha temps per reposar, ens espera una sala a Badalona amb TOTES LES ENTRADES VENUDES…
Això serà demà, salut!