Dissabte 31 d’octubre, La Castanyada, Halloween o el dia de concert d’Els Amics, diga-n’hi com vulguis. Feia dies que no pujàvem a dalt d’un escenari. L’últim va ser a Palma de Mallorca (amb picada de medusa inclosa) i teníem ganes de tornar-ho a fer. Calaf era un lloc ideal. Ja feia temps que parlàvem d’organitzar el bolo i hi havia moltes ganes de concert per les dues bandes.
Arribem i tot estava en dansa. Llums, so, tècnics amunt i avall, gent de la organització… Un teatre magnífic. Molt gran però molt càlid. A més toquem a dalt de l’escenari amb el públic a dalt! Asseguts a dos metres de nosaltres. Ui, ui, ui! Fem proves i anem a sopar. La gana no perdona, l’Osasuna tampoc i al minut 93 en Piqué (no en Ferran, el seu germà del Barça) es fa un golet a pròpia porta. “Anem cap a fer concentrasao que sinó se’ns posarà malament l’amanida.”
I vinga, estira cap aquí, intenta afinar cap allà fins que arriba l’hora… Doncs vinga. Una apretada (una abraçada, s’entén) i tots llestos. Avui fem Casatfiore Cabaret però com que no volem ser cansautors i com que ens consta que hi ha gent que repeteix, en fem algunes del B&B. El concert va molt bé. La gent riu, s’ho passa bé, participa… Als bisos sortim dues vegades. La segona per fer Dissabte Qualsevol, un clàssic. Asseguts a terra, fora de l’escenari. En Kurti, sempre a punt, en fa un vídeo.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=NWNDIO3ebxk]
I s’acaba. Sortim a fora a saludar la gent i venem els primers Bed & Breakfast. Calaf World CD Selling Premiere, que dirien els americans. Entrevista per una ràdio local i carretera cap a casona. Tothom content. I nosaltres pensant ja en el pròxim. Dijous serem a l’Heliogàbal. Per cert, aquells que vau venir expressament de BCN perquè no vau poder entrar a l’Helio, gràcies també! Moltes gràcies a tots!
Mitjons, petons i americanes.