- Abans del concert assajant darrera l’escenari. Aquesta veu aquí, aquella veu allà. En Dani, mentrestant aprofita per a fer publicitat encoberta d’una marca d’aigües minerals.
L’últim cop que vam venir a Gràcia va ser espectacular. El concert de l’Elèctric Bar va ser molt guapo. Tot ple, gent que es va quedar a fora, bon ambient… Els Amics teníem ganes de tornar a Gràcia. El tema era: “A la una del migdia vindrà algú?”. El concert era en plenes festes i durant aquests dies la gent viu de nits… Era una incògnita, “una X per despejar”, que diria l’Eduard. En Kurti estava tranquil i deia que ja aniria bé però nosaltres, quan faltaven 10 minuts per començar i no es veia (diguem) ple, ja teníem els nervis ballant la conga.
Aquesta foto és un homenatge a en Kurti, el nostre tècnic de so, el Harry Potter dels escenaris, que sempre se l'anomena però mai se'l retrata fent el millor que sap fer: somriure mentre treballa. (Ja ens ho ingressaràs quan puguis)
I Els Amics pugem a l’escenari a les 13.20, amb el carrer Sant Pere Màrtir reconvertit en Carrer Pepe Rubianes. Ara sí, que l’aspecte és immillorable. Gent, amics, coneguts, desconeguts, famílies i moltes ulleres de sol. Des de dalt fot molt de goig. I el “clímax” (gràcies per riure la broma) arriba quan l’Eduard comença a cantar l’Endocrina i la gent la canta (però no un ni dos… molta gent!). I fem Per Mars i Muntanyes i encara més gent segueix la lletra. Inclús hi ha gent que canta Exercici Seixanta de dalt a baix. Dios! Totes.
Us hi heu fixat que quan en Dani canta fa una postura molt rara?
I s’acaba el concert i la gent està contenta. I encara fem Dissabte Qualsevol amb paradinya inclosa enmig de la cançó per comentar coses sobre la postura corporal d’en Dani quan la canta. I baixem i parlem amb la gent, fem nous amics. Ep! I venem la tira de discos! En vista de l’èxit estem pensant en reeditar Roulotte Polar!
- ¿Cómo lo has visto Pepe? - Bien, cabrones.
Ben aviat, una llarga crònica de l’aventura per Mallorca amb inesperats aconteixements que van marcar el viatge i alguna cosa més.
Moltes gràcies Gràcia!
Per la llegir la crònica d’en Kurti cliqueu aquí.