Els Amics a l'hotel abans d'entrar a la piscina a fer un xipi-xape
Després del concert de Gràcia Els Amics varem anar a fer un soparet d’estiu a ca l’Eduard per a disfrutar de la terrasseta i de la fresca. L’endemà al dematí, Els Amics agafem per primera vegada un avió per anar a un bolo i estem emocionats. Portem guitarres, ordinador, peus de guitarra, i el kazoo i el claxo en un cabàs de balca. Parlem amb la senyoreta de vueling que fa el check-in per intentar-ho pujar tot a dalt de la cabina. I la seduim, i li diem coses boniques i ens acaba dient “i tant…i tant que podeu pujar-ho, endavant”. Però arribem a l’avió i el personal de cabina ens diu ” i tant…i tant que no!”. I ho acabem facturant a bodega.
Posem el peu a Palma. En Kurti lloga un cotxe per fer tombs per l’illa i en Pere, l’organitzador del festival ens recull a tots amb la furgo i ens porta a l’hotelet amb piscineta i Bed&Breakfast. Ens entra molta gana i anem a buscar un xiringuito per picar algo. De cop ens adonem que estem en territori comanxe. Tot son restaurants adaptats als gustos dels visitants estrangers, majoritariament anglesos. O sigui que acabem al Puerto Rico restaurant i en vistes de l’ambient que ens rodeja ens deixem portar per l’emoció i dinem i ho acompanyem tot amb una sangria, que ens acabava fent mal de panxa, però això ja és un altra tema.
A la tarda fem una migdiadeta i després tots cap a la piscina a jugar amb un flotador que trobem per allí.
Dutxeta i frescos en Pere ens porta cap a Palma a fer les proves de so. Arribem a Ses Voltes i ens encanta el lloc. Un escenari gran, amb unes vistes impresionants, a peu de Catedral, i protegit per les muralles. Hi ha gent per la plaça passejant, tothom respira un ambient de festa. En Maties, el tècnic de llum i so del festival, ens comença a muntar la paradeta. I fem proves de so amb un pimpam i n’estem contents i en Kurti, el rei dels decibels amicals, també n’està content. Sona molt bé.
De cop arriba en Noé, un amic dels amics que és de l’illa. Pensavem que seria l’únic espectador que tindriem al concert ja que no coneixem a gaire gent de Mallorca i la fem patar al camerino del festival i riem molt (just dintre d’una de les portes del baluard del muralla).
I comença el concert. Teniem clar que seria un concert on la gent probablement no ens coneixeria. A mesura que va avançant el bolo la gent s’enganxa al concert i entra la món d’Els Amics. Parlem del 36% i de l’ibex 35, del porompompom de les Coses de Nens, del contamines d’en Ferran, la postura inclinada d’en Dani tocant i cantant a l’hora, i la fotofinish per sortir ben guapos!
A l’acabar la tècnica nipona va funcionar i varem vendre cd’s, i ens va passar una cosa que no ens havia passat mai. Varem vendre TOTS els cd’s que portavem. També cal dir que només en portavem 20. I us explicarem perquè: de fet al principi de la gira Castafiore l’Eduard sempre agafava una caixeta de 50 discos per si sonava la flauta, fins que un dia en Dani ens va fer veure que allò era carretejar pes inutilment amunt i avall. Fins que va arribar Palma! Gràcies Mallorca. Sou un públic molt agraït i també gràcies a Runaway per cuidar-nos tan bé en el festival.
I demà el DIA 2 de la crònica, que porta acció inclosa. Heu vist la peli tiburón? Doncs per aquí van els tiros.