En Dani, treballant en les cançons.
Una petita reflexió a una setmana exacta d’entrar a gravar el disc:
Fer cançons no és una ciència exacta. És molt curiós el que passa quan has de preparar-ne 12 com estem fent nosaltres, per exemple. Algú va dir un cop que les cançons no s’escriuen, que són allà, flotant en l’aire i que has de saber escoltar-les per poder-les “capturar”. I segons com, sembla veritat. Hi ha cançons que surten en un pim pam. Les toques un dia i (no saps perquè) tothom hi aporta la seva part en la mida justa. Tothom fa el que ha de fer. Tot sona bé. Tot encaixa. I la cançó apren a caminar des del primer moment. No et cal buscar aquell arranjament o fer servir aquell instrument ni res… Tot va bé.
En canvi, n’hi ha d’altres que costa molt que surtin. Tens la idea i en el teu cap funciona, la pots escoltar, sentir, però quan la intentes fer real… nanai! No hi ha manera que vagi. No camina, no va, no xuta, no et posa la pell de gallina. Comencen els nervis… potser no és tan bona? Va al disco? Deixem de perdre-hi el temps? Aquí és molt fàcil col·lapsar-se i enviar la cançó a la merda o acabar-la fent diferent de com l’havies concebut. I sempre passa amb unes quantes (almenys a nosaltres).
Reflexions a part, la primera setmana d’assajos ha anat molt bé. 5 dies de 7 assajant és un rècord absolut per a nosaltres! El dissabte ja no sabíem què era bo i què no. Ja no teníem perspectiva de les coses! Aquesta setmana també es presenta moguda amb 6 assajos i 2 bolos abans de gravar! Buffffff! Però anirà bé. Hi ha bones cançons, hi ha lletres guais.
Una empenteta més i ja serem a dilluns que ve!
Salut!