Calor, calor i calor… Mirem l’estiu des dels balcons. I ens passem el dia escoltant les noves cançons. Mirem lletres, li donem al PLAY un altre cop: “això no m’agrada”, “aquí la guitarra no queda bé”, “¿Com vaig poder cantar així?”. I per la finestra sentim el soroll de les obres de Barcelona i esperem poder marxar en breu i aparcar la música uns dies i només cantar cançons antigues d’altre gent. Escrivim les partitures amb un ventilador als peus i les corxeres es desfan sobre el paper i només podem pensar en una clareta amb olivetes al costat d’una piscina. Calor, calor i calor… Ja veig el mar i les tardes al passeig. Ja queda molt poquet!!