Per la posteritat. Un dos tres...ja!!!
Amics,
dia esgotador, el primer. Moltes coses i quasi totes bones. El dia comença estrany. En Dani, en Quim i en Joan Enric es veuen atrapats en una caravana quilomètrica a l’AP7 que els hi fa perdre una hora de bon matí quan les cafeteres encara s’escalfen i els croissants encara han de sortir del forn. Però bé, arriben finalment. Entrem a l’estudi i respirem aquest ambient Nòmada57 tan especial. Una haima enmig del desert Barceloní de mitjans de juliol. Al principi tot és una mica lent: sonoritzar la bateria, cablejar a tot Cristo, preparar els dos ordinadors (el nostre miniPC i el seu superMAC) perquè treballin plegats… En Josep Maria tot ho filma. Quan tot és a punt només tenim temps de gravar la base d’una cançó que encara no té títol definitiu i i ja és hora d’anar a dinar. I vinga a fer un menú al restaurant Bou, que sembla que serà com una segona casa (tercera!) aquests dies. A la tarda és més productiva. Tres bases! A les 8 però, ja no hi ha ningú que s’aguanti. Hora de marxar a casa amb les cançons enganxades al cap. Nanananinanainaiii! Demà més.
PD: Si voleu anar seguint la cosa més d’aprop, amb actualitzacions constants, consulteu el www.facebook.com/elsamicsdelesarts