popArbitzats

popArbitzats

I Els Amics ja hem tornat del cap de setmana mogudet.

En Joan Enric i en Ferran (i en Kurti [perit de so d’Els Amics] que es mirava els concerts des de la taula de so) van ser al popArb per a escoltar el cartell de luxe d’aquesta edició del festival que té lloc al cor de les Guilleries al llarg del divendres i dissabte. Molt bé tot plegat. Ambient agradable, gent maca, bona música. LOL, Joan Miquel Oliver, Manel, Joe Crepúsculo, Mazoni… un bon lloc per descobrir noves bandes i per veure aquelles que has estat seguint durant un temps via disc/youtube/mp3. Seria maco tocar-hi algun dia. Per cert, gràcies a la gent que ens va aturar per dir que seguia d’aprop Els Amics. Podeu llegir cròniques del festival a Darrera la nevera.

Mentrestant, en una altra punta de les terres gironines, l’Eduard estava al capdamunt de Rocacorba (una muntanyeta prop de Banyoles) fent un intensiu de ioga abans d’entrar a gravar el disc. Oooooooom!

I en Dani, aiiii en Dani…pobret, el teniem estudiant tancat pels examens finals del nivell 9 o 10 (ja no sabem a quina transformació de superguerrer del piano es troba!!!).

Aquest matí mirant per internet tot intentant atrapar què ha passat pel món durant el cap de setmana, ens hem trobat una cosa que ens ha posat molt contents: “Esto es lo que hay“.

I demà continuem els assaigs del proper disc. Passaran el baixista (Àlex Riviriego) i bateria (Quim Sitjes) per l’estudi a tocar les noves cançons. De moment n’hi ha 9 que són al sac i les tres places d’ascens s’estan decidint entre 6 o 7 més. És difícil saber quina cançó hi ha d’anar i quina no. Totes són com filles. Vos estim a tots igual, que diuen Antònia Font. Doncs és ben bé això.

Salut!