Ai Figueres!
Final del Sona9 de 2005, una tarda de setembre al costat del Museu Dalí. Els Amics arribem a puesto i ens asseiem a la terrasseta d’un bar a fer una clareta. Avui som quatre grups que toquem a la final de Cançó d’Autor. Un d’ells és en Lluís Cartes (que és el que va acabar guanyant!) i dos més que ara no recordem el nom. Però tot gent maca. Durant les hores prèvies tornem a fer una mini-entrevista per TV3 de la mà de la Bibiana i en Joan Carles (que ja havíem conegut un dia que van venir a fer un reportatge al nostre pis).
Dos amics i la Bibiana
Després d’hores d’espera, arriba el concert. Comença amb mal peu, 36% no sona9… sonagrill. La seg0na, Dissabte qualsevol en la versió Catalonautes (xumba-xumba) tampoc no és per tirar coets. Sort que arriben els Flequers i Mecanoscrit que aplanen el terreny perquè Catalonautes (la cançó) i L’Himne de l’Exèrcit de la Xamfaina siguin una festa. Bon regust al final. Premi del públic per votació popular. Iuhu!!!! Què ens donen? Això! El premi per votació popular! Ah! Mmmm….Iuhu!
Soooom l'Exèrcit!
Tot té un cert to crepuscular. Al cap d’una setmana del concert en Joan Enric se’n va a viure un any a Escòcia i l’Eduard dos anys a San Francisco. És el final d’Els Amics? Ho semblava però no.
Per cert, totes les fotos són de la Teresa Fargas
Vam fer Roulotte Polar enviant-nos mp3 d’una punta a l’altra del món. Tothom des de casa seva a mils de quilòmetres de distància anar posant granets de sorra a les cançons. Però bé… l’any següent Roulotte Polar no va acabar de triomfar al Sona9 (no va passar ni el primer tall).
Anècdota per MOLT AMICS D’ELS AMICS: la cançó A vegades ens va sortir mentre gravàvem Roulotte Polar però com que ja teníem el disc quasi acabat vam dir: “Ens la guardem, no?”.
Salut!