Slumdog Millionaire Amical (foto: Xavier Mercadé)

Slumdog Millionaire Amical (Foto: Xavier Mercadé)

 

 

El dia va començar de la millor manera. Bé, va començar com sempre però l’arròs negre i l’arròs amb llamàntol que vam menjar-nos a les quatre de la tarda a Tarragona feia donava indicis de com podia anar la resta del dia. Un cafetonet amb un pastisset fet a casa i cap a Vila-seca. Maco, Vila-seca: petitet, acollidor i ple de música. Només d’arribar ens topem de cares amb el concert de Tazzuff, allà veiem l’amic Adrià de la Pegatina que ens saluda “Quedem per veure el Barça?”. El grupet de sis que som es disgrega. “És que ens hem d’anar a acreditar”. Arribem a l’auditori, hi toca Élena. Un parell de cançons i pugem cap a buscar aquells penjolls tan útils que diuen “MUSIC”. I res, sortim i ensopegem amb una plaça plena de gent que mira el Barça, entrem a la Oficina. I llavors (bé, em salto aquesta part per no ferir sensibilitats). Quan sortim, trobem a Le Petit Ramon en format trio. Interessant! Arribem a l’hort del Centre i ela Marujita fan proves de so. Anímic està tocant a l’auditori o sigui que cap allà. Gran concert, comprem discos. Tornem, acaba Marujita i la plaça es buida. Glups. Fem les proves de so. La gent comença a tornar. “Buenu, encara tindrem algú”. Més gent. “No, no, que venen!”

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=rdY7tpVFgZU]

Quan és hora de començar l’Hort del Centre està a petar i considerant que la gent en una Fira es mou d’un lloc a l’altre, quan acabem encara n’hi ha molta. Acabem i la nostra tàctica nordamericana de publicitat subliminal funciona i venem uns quants discs i unes quantes… “Xapetes!”.

Un cop més gràcies a tothom que hi era. Petons i fins a la pròxima.