En Pinxo va dir a en Panxo: vols que et xuti amb un punxó? FOTO: Natàlia Casal.
El divendres teníem un dels concerts més incerts de la gira. Coneixíem el MINIFESTIVAL i mai ens haguéssim pensat que hi hauríem pogut tocar. Per això quan ens van convidar a participar a la jornada prèvia va ser tota una sorpresa. És atípic perquè et trobes amb gent que mai t’hagués vist actuar i tens els teus trenta minuts (si no marxen abans) per convèncer al personal. Vam arribar justos de temps i no vam tenir temps de veure el grup que tocava abans. Els minuts previs els vam dedicar 70% a buscar aparcament i 30% a sopar al bar del costat. Entràvem per la porta i ens truquen “On sou? Que comenceu ja!”. Creuem la sala corrents i anem per muntar els instruments quan en Ferran (pàlid com un… pàlid xungo) diu: “On és la maleta amb l’ordinador?”… Crisis. Nervis! Mirem aquí, mirem allà. Res. “On l’has deixat?” “Aquí!”… Els tècnics ens manen la pressa i nosaltres amb el marrón més bèstia que ens haguéssim pogut trobar. De cop, en Ferran s’inspira: “Al cotxe! S’ha quedat al maletero” (que fatal queda aquesta paraula escrita). I l’Eduard es posa el vestit d’atleta i talment l’Usain Bolt fot una correguda de campionat fins al pàrquing deixant el cronòmetre en uns meritoris 2′ 38” (comptant que al pàrquing la rampa era molt heavy i que no el va atropellar cap cotxe). Arriba, tot a lloc i comença el concert. Els que hagueu tocat mai en un concert sabreu que el que es sent a dalt i a baix pot no tenir res a veure. I que a vegades a dalt no et sents bé. Doncs tal qual… Sense proves saltem a l’escenari amb els volums ratllant el límit legal permès per la Diputació de Barcelona. Però són només 30 minuts i per tant no val a queixar-se. S’ha d’anar a tope i atraure l’atenció de la gent. Cançó rera cançó ens anem sentint més còmodes i la gent no només no marxa sinó que algun fins i tot diu “Código da Vinci!”. Acabem el concert i encara ens deixen fer una BONUS SONG. Venem uns quants CDS i ens fem amics d’una gent que han fet un llarg viatge des de Gràcia per venir a veure’ns! Parlar amb la gent després és de les millors parts del concert.