Avui he conegut el Tuatara: un llangardaix d’un pamet de llarg que es passa tot el dia quiet sota el sol. Lo millor del cas és que viu fins a 200 anys. Llavors, he entrat en un estat de reflexió profund que m’ha transportat quasi a l’inconcient. Qui no es belluga viu més anys! Això sí…li passen moltes menys coses a la vida però la té més temps entre els dits. Així doncs què haig de fer? Em quedo tot el dia en una tumbona i miro passar el dia, i de tan en tan m’aixeco per a fer un bon apat? Viuré 200 anys així? Provaré de fer el llangardaix uns quants dies i us explico com ha anat l’experiència.