Cada dia que passa em sento més Homus Internetus Mediterranensis. Arribo a la feina i el primer que faig és mirar el correu, el facebook, el myspace i una llambregada al País. Tot plegat una hora d’entreteniment mediàtic per activar les neurones. Si només fos això, doncs tot estaria bé. El problema és que cadascun d’aquest tipus de mitjans em desperta certa addicció. Comencem pel correu: si el dia anterior has enviat quelcom important, frises per arribar, obrir-lo i veure si ja t’han contestat. Fins i tot m’he instal·lat el Gmail notifier que m’avisa en temps real dels missatgets que m’arriben a l’inbox. O el facebook: una eina fantàstica que encara no sé per a què serveix. L’únic que sé és que perdo el temps agregant amics i llegint comentaris personals de gent que no conec. I molts d’aquests amics són gent que fa anys i panys que no en sabia res i que per art de màgia m’han trobat per la xarxa i vinga…cap a “agregar-nos tots”. O el mític myspace: la plataforma musical que fem servir els amics de les arts. Quina cosa la del myspace. Una web lenta com un cargol del serengeti en època de sequera. Una web que teòricament està pensada per a escoltar la música dels teus grups favorits i que moltes vegades doncs, o simplement no es carreguen les cançons o perdo la santa paciència.
Ja ho veieu, estic fet tot un Homus internetus Mediterranensis subespècie mileurensis. La nova evolució de l’espècie humana.