Són les 9 del matí. El barri de Sant Andreu ja fa estona que s’ha posat en marxa. La gent puja i baixa per Fabra i Puig. Uns van a treballar, altres a fer veure que treballen, altres simplement passegen, alguns fan veure que simplement passegen… Si parem un moment el temps a les 9.14, podem observar, de lluny, en TJ que surt de la boca del Metro. Americana de pana i pantalons texans. Posem altre cop play i el seguim fins a la porta de l’estudi (a.k.a. Casa d’en Dani). La primera imatge que rep TJ és la de la mestressa de la casa que amb poques paraules el convida a) a passar i b) a un cafè. Si tornem a congelar la imatge veiem, al fons, pràcticament imperceptible, la Trastu, una gateta que amb ulls verds mira des del fons del passadís. TJ camina fins a la cuina i veu a El Pianista Autoestopista que, com que no tenia clar l’horari de l’assaig, encara xarrupa els últims Kellogs. Ja que hi són, decideixen fer un cafè. De sobte, baixa Voltarén per l’escala i comença una conversa centrada bàsicament en Perdidos (sèrie que Els Amics recomanen ferventment) i Cloverfield (traduïda aquí per algun pelatreco com a MoNsTRuOsO). Pugen cap a dalt, i comencen a escoltar Deja-Vu. El Pianista comença a fer els seus experiments sobre la cançó, que arrenca a ritme de vals i que acaba esperpènticament amb uns deseperats “naina naina” en busca d’un sentit. Sona també A vegades. El Pianista però, aviat ha de marxar. Avui treballa al migdia. Quan se’n va, es queden sols TJ i Voltaren que agafen El Código da Vinci per banda i es disposen a donar-li cara i ulls. “Aquesta la posarem al disc? Vols dir?“, “Com que no! Ha tingut quasi 500 visites al youtube! És el nostre hit!” S’acaba la discussió. Voltaren agafa la guitarra i comença a rascar la part final. Si aquí fem un slow motion, comprovem que el ritme que utlitza és lleugerament semblant a Reptilia d’els Strokes. (veure post Res nou sota el sol). Al final la cançó queda com la volien, i reserven fins i tot un espai al mig per una idea que el nostre amic l’Intermediari va suggerir i que apareixerà en forma de text. Fem un Fast Forward fins al moment que arriba Jesperman, que precisament avui comença la seva carrera com a docent. Durant la següent hora juguen a donar forma a Els reis de la Kundalini. Una cançó inicialment popie que misteriosament acaba agafant aires d’spiritual. En ple procés creatiu, l’ordinador fa un viruji i posa el PAUSE. És hora d’anar a dinar, sembla. El Pianista es reuneix amb la resta d’Els Amics al bar Diego, on, mentres dinen, xerren sobre coses que afecten el “porvindre” d’Els Amics.
En el pròxim capítol coneixerem la segona part del dia i (ATENCIó) revelarem el nom de les cançons que formaran part de Castafiore Cabaret.