res nou

(Eclesiastes 1:9-11 )
El que ha estat, tornarà a ser, el que ha estat fet, tornarà a ser fet; no hi ha res nou sota el sol. Hi ha alguna cosa de la que algú pugui dir “Mira! Això es nou”? Ja hi era fa temps; ja hi era abans de nosaltres.

No és que tinguem una especial devoció per l’Antic Testament. Com a bon best-seller, en algun moment de la vida ens ha caigut a les mans però he de confesar que (almenys jo) mai l’he llegit sencer. Si els clàssics sempre tornen, és perfectament plausible que moltes de les frases que s’escrivien i es pensaven llavors, tinguin vigència encara avui en dia. “Res nou sota el sol” o tot està inventat. En música, com en moltes altres coses, intentar crear quelcom nou és impossible. Aquells que escriviu cançons, no us ha passat mai? Trobes una melodia perfecta, estas emocionadíssim, la cantes a un amic i et diu” Espera… Però si això és dels Beatles!”. O fas una cançó que creus que és la repera, perquè tracta un tema “tope” profund que només t’ha passat a tu i al cap d’un temps veus que en Thom Yorke en té una que parla del mateix, que ho diu amb menys paraules i menys acords i que a sobre emociona més… En fi, llavors en Thom Yorke se’n adona que en Jeff (o en Tim) Buckley ja ho havia fet molt abans i la roda acaba per no tenir fi. “Res nou sota el sol” o tot està dit, tot està inventat. Aplicat a Els Amics de les Arts, (que es de fet pel que ens interessa explicar-ho i no per presumir d’un domini inexistent de les Sagrades Escriptures) podem extreure bàsicament dos coses d’aquesta gallofa blogger. A) Nosaltres copiem tot el que ens agrada d’altres grups. Absolutament tothom (directament o indirecta) copia perquè no hi ha “res nou sota el sol”. Llavors ¿per què no fer-ho obertament? Avui en dia la línia que separa el plagi de la intertextualitat és tan fina que pràcticament ha deixat de ser. Quan dic copiar no em refereixo a agafar fil per randa tots els acords d’una cançó dels Smiths i canviar-los el ritme. Sinó pensar… “com canta en Morrissey? I això, què em provoca?” Agafes aquella manera de posar la veu, aquelles tres notes encadenades, aquell acord després de l’altre i ho poses a la teva cançó. Pot ser que quedi un bunyol… doncs ho treiem i fora… però pot ser que sigui precisament allò el que estaves buscant! I és que és normal que et sembli bé allò perquè és el que has estat escoltant tota la vida. I això ens porta al punt B) Els Amics no volem sonar heterogenis.Alguns diuen “Hem de crear una sonoritat pròpia!! Hem de ser nosaltres!!!!” Passa, bitxu. Posem a la cançó el que necessita i a córrer. I paradoxalment així, barrejant en una cançó diferentes coses de diferents grups de diferentes èpoques que t’han influenciat és quan pots acostar-te més a crear quelcom nou. Perquè dones un altre enfoc, un altre punt de vista (el teu punt de vista!) a totes les coses que has “copiat”. I a més a més, les coloques juntes! I en una cançó de tres minuts! Orgia intertextual, plagi festiu! Diga-n’hi com vulguis. “Res nou sota el sol” o tot ja està dit. No hi ha fons. Només ens queda jugar amb la forma… T’apuntes?
TJ