(Hauríem passejat per aquesta platja si encara hi hagués platja. Hauríem passat llargues estones recollint petxines i jugant amb l’aigua del mar… a tu no t’agrada que t’esquitxin, ja ho sé, però si hi hagués hagut platja jo t’ho hauria fet, tan sols per fer-te enfadar. Sovint em ve al cap aquella foto que m’hagués agradat fer-te una tarda d’estiu… duries el cabell curt encara. Ajupida, amb un somriure d’orella a orella, estaries tocant la sorra. Però ara ja no hi ha platja, ni sorra, ni foto, ni tarda. Ara tan sols quedem tu, jo i Liverpool. No trobes estranya la sensació de saber que no tens res a perdre? Tornem a començar, l’endemà és nostre).Després de la cinquena Guerra mundial i d’una sèrie de fenòmens catastròfics inesperats, Liverpool esdevé l’última ciutat dels humans. La gent sobreviu en antigues fàbriques reconvertides en comunes. Les grans metròpolis no són més que ruines. Fruït d’epidèmies i malalties l’índex de població minva a un ritme sense precedents.
I per Liverpool ja és tard
Microcosmos del planeta humà
Cadaqués ja no existeix
ni les nostres tardes vora el mar
Califòrnia s’ha isolat
Richter no perdona ni al més gran.
Vandellòs s’ha fissionat
Catalunya és radioactivitat
Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Fills de la utopia
I Venècia ja és tot blau
S’ha acabat per sempre el carnaval
Espinelves s’ha cremat
Pare Nöels suicides enterrats
I Pekín deshabitat
La muralla no els va defensar
Barcelona és un forat
El segon orígen ja ha arribat!
Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Biorritmes sincopats
Som robots desmemoriats
Som soldats desprogramats
Nedadors descordinats
Som pirates arruinats
Som infants desenganyats
Somiadors formatejats
Creadors de l’endemà
Fills de la utopia