(imatge promocional de Catalonautes)
Foto: J.M.S.

Ara fa cosa de 2 anys, durant les festes de la Mercè, en Voltaren i en T..J., cansats de la sobresaturació urbana i musical que pateix la ciutat Comtal durant aquests dies, decideixen viatjar a Eivissa. Durant les 8 hores de trajecte se’ls acudeix la idea de crear un grup musical. Mentre discuteixen sobre la forma i el contingut que ha de tenir el seu projecte, de fora la coberta apareix Jesperman (ex cantant i compositor de Can Grena). Aquest els havia estat escoltant i de bon principi es sent identificat amb les idees que Voltaren i T.J. havien posat de manifest. L’estada a Eivissa és la matriu embrionària d’aquest projecte a cavall entre la cançó d’autor i la musica electrònica. Neix Els Amics de les Arts.

Les primeres actuacions no es fan esperar. Després d’un temps d’assaig decideixen actuar en públic a les Rambles barcelonines per copsar les reaccions dels turistes i espectadors ocasionals. El gener de 2004 graven la seva primera maqueta Esbart Dansaire Dance Club, una relectura en clau electrònica de diferents cançons tradicionals catalanes . Se’n fa una tirada de 200 còpies que s’esgoten ràpidament.

Durant un concert a Barcelona, el grup entra en contacte amb Joan Manzaneque Sullivan. Sorprès per la frescor musical i la qualitat de les lletres del grup, Manzaneque (conegut autor d’obres teatrals en el circuit més underground) esdevé el productor artístic del grup i comença a escriure textos per ser musicats. El desembre de 2004, el grup grava Catalonautes, un grapat de cançons que constitueixen una sàtira de la societat catalana actual. Aquesta segona maqueta està produïda per Joan Manzaneque Sullivan i ha comptat amb la col·laboració d’El Pianista Autoestopista.

La maqueta té una bona acollida en diversos concursos musicals. La semifinal del sona9 els porta a Lleida el 26 de juny de 2005, més concretament al Cafè-Teatre, on actuen juntament amb Anímic i Skalivada. L’estiu és propici per la composició de noves cançons. Aviat arriben Le Danseur, Petit infantó, Doctorat en Romànic medieval i L’himne de l’exèrcit de la xamfaina.

El 5 de setembre de 2005 actuen a la final del sona9 en la categoria de cançó d’autor. Els companys d’escenari, en aquest cas, són Xef, Izel i Lluís Cartes. Tot i començar amb alguns problemes tècnics, l’espectacle arriba finalment a bon port i té una gran acollida per part del públic. A partir d’aquest concert El Pianista Autoestopista passa a formar part del grup. El concurs Enganxa’t a la Música també els sel·lecciona per actuar en una de les seves semifinals. Malauradament, però, el grup es veu obligat a renunciar per problemes d’agenda.

Actualment el grup està preparant noves cançons i perfilant la versió definitiva de Catalonautes.

Comentaris

  1. Oriol Roger Creus

    Qui us hauria dit mai que algún día arribareis on sou i el que us queda?
    Qui us hauria dit mai que serieu una referència en el contexto de música catalana?
    Qui us hauria dit mai, que quant creaveu aquista primera entrada, en farieu tantees i tantees més?

    Ara sou on sou i no deixeu de rendir mai sisplau, perquè simplemente sou les millors!

Deixa un comentari