Bed & Breakfast

Les dotze cançons d’aquest disc parlen d’històries quotidianes i de relacions de parella, però sempre des de l’humor. Parlen d’històries en les que tothom es pot veure reflectit, i és que la proximitat és un dels punts forts del grup. Bed & Breakfast és un disc farcit de melodies pop, folk i electrònica, amb lletres brillants que destil·len quotidianitat i ironia.

Premis i reconeixements

  • Disc d’Or lndústria musical Promusicae
  • 10 Premis Enderrock Incloent el Millor Disc 2009 per la crítica i Millor Directe pel públic
  • Disc Català de l’Any 2010 Entregat per Ràdio4
  • Premi Impala Silver (2010) Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 20.000 còpies venudes)
  • Finalistes Premis UFI Millor Artista Myspace
  • Nominació Premis ARC Millor Grup 2010
  • Premi Cerverí (2010) Millor lletra de cançó per Reikiavyk
  • Premi Impala Double Silver (2012) Industria Fonogràfica Independent Europea (+ de 40.000 còpies venudes)

Cançons i lletres

  • 1 Jean-Luc
    Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial
    de cinema francès a la fresca.
    El meu plan era tornar aviat però al final
    tot es va anar allargant
    i els dos vam decidir sortir de gresca.
    Se’ns va fer tard.
    Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
    Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.
    Et deixo aquí sobre un cobrellit
    perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
    Si tens gana o vols aigua tu mateix
    pots fer com si fossis a casa.
    La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era
    fàcilment mal interpretable.
    Vaig augurar una nit per la posteritat,
    fer un cim, fer un 8.000
    fer quelcom difícilment igualable.
    Però allà no passava res,
    només aquell silenci
    trencat pel meu somier.
    Potser no era el seu tipus,
    millor que no fes res.
    I en una paret al fons
    imprès en blanc i negre
    hi havia un pòster d’en Godard.
    Potser ell podria dir-me
    per què em ballava el cap.
    Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
    vull entendre-ho però no puc.
    Ell va dir que en casos com aquests
    no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
    sinó d’estar convençut de fer-ho.
    Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
    després què? Després tot això acaba siguent un
    rollo patatero”.
    Em va convidar a fumar
    i en un plano-seqüència una frase magistral
    “Una dona és una dona
    no et preocupis, tant se val”.
    L’endemà vam esmorzar,
    ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
    ella em va fer un petó
    que encara no sé interpretar.
    Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
    vull entendre-ho però no puc.
  • 2 4-3-3
    Amb un bon onze inicial vull
    guanyar tres punts de glòria:
    per la porta principal
    entrar al annals de la Història.
    I és que en temes de lligar
    bé que es pot perdre una lliga
    si no està tot estudiat:
    si la tàctica fa figa.
    De porter, per parar els gols,
    em posaré una cuirassa
    per si d’entre naps i cols
    va i m’enduc una carabassa.
    I una defensa de quatre
    amb centrals ben contundents,
    la prudència i la paciència
    imperant en tot moment.
    Si les coses van mal dades
    penso plantar l’autobús:
    quatre frases mal comptades
    i que passin els minuts!
    Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
    que no ho puc suportar.
    I em reservo a la banqueta
    un parell de melodrames,
    fan anar l’esquerra i la dreta
    són els típics trencacames.
    I de quatre, caixa o faixa,
    un accent agironat.
    Donaran joc les “V”
    que m’esforço en remarcar?
    Deixant-se caure a l’esquerra
    pivot recuperador,
    fixo la mirada al terra
    si la cosa va a pitjor…
    De mitja punta, fent boia,
    una cita intertextual,
    diré “M’agrada en Paul Auster,
    és boníssim, tal i qual”.
    I tota l’artilleria,
    la concentraré al davant.
    A l’esquerra el Martin Códax
    provant d’evitar l’orsai.
    Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
    una copa em vull classificar.
    D’extrem dret deixaré caure
    que allà a Sant Miquel del Fai
    tinc caseta, i que les Taure
    i els Aquari encaixem guai.
    I de carrilers, per banda,
    somriures adolescents
    tan repetits, tan estudiats
    tan entrenats digitalment.
    Amb la meva gran jugada:
    quatre notes a unisó,
    et faig cometre una falta,
    Dius: “Adoro els cantautors!”
    Davanter centre amb olfacte
    i amb arrencada explosiva
    rematant centrada exacta,
    si és que la centrada arriba…
    Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
    i ho provarem d’arreglar.
  • 3 Les meves ex i tu
    Deixa’m pensar,
    com t’ho puc dir, deixa’m pensar.
    Hem de parlar,
    fem un cafè que hem de parlar.
    T’he d’explicar
    que un estudi americà
    ha pogut constatar
    que l’amor només dura un temps.
    I pels amants de l’estadística
    diu que tota aquesta mística
    s’acaba evaporant un 100%.
    Les meves ex i tu
    teniu tant en comú
    que pensat fredament,
    en res sou diferents,
    que pensat fredament,
    potser us entendríeu bé,
    a mi totes em provoqueu el mateix.
    No ploris pas,
    no n’hi ha per tant, no ploris pas
    Que ho faig per tu,
    que quedi clar que ho faig
    per tu.
    Sempre per tu.
    Ara estaré molt fotut,
    vénen dies dolents,
    però bé ja em recuperaré.
    Tu busca’n un de comprensiu,
    jo en buscaré una comprensible
    i segur que no ens pot anar tan malament.
    Les meves ex i tu
    teniu tant en comú
    que pensat fredament,
    en res sou diferents,
    que pensat fredament,
    potser us entendríeu bé,
    a mi totes em provoqueu el
    mateix.
    Tu vius al planeta piruleta.
    Les meves ex i tu
    potser us entendríeu bé…
    o súperbé.
  • 4 Liverpool
    I per Liverpool ja és tard,
    microcosmos del planeta humà.
    Cadaqués ja no existeix,
    ni les nostres tardes vora el mar
    Califòrnia s’ha isolat:
    Richter no perdona ni al més gran.
    Vandellòs s’ha fissionat:
    Catalunya és radioactivitat
    Som bolets post industrials.
    Cementiris nuclears.
    Putxinel·lis sense mans.
    Laberints inacabats.
    Cantautors poc inspirats.
    Polaroids per revelar.
    Pèrits incapacitats.
    Fills de la utopia.
    I Venècia ja és tot blau
    s’ha acabat per sempre el carnaval.
    Espinelves s’ha cremat,
    Pare Noels suïcides enterrats.
    I Pequín deshabitat,
    la muralla no els va defensar.
    Barcelona és un forat,
    el segon origen ja ha arribat.
    Som bolets post industrials.
    Cementiris nuclears.
    Putxinel·lis sense mans.
    Laberints inacabats.
    Cantautors poc inspirats.
    Polaroids per revelar.
    Pèrits incapacitats.
    Biorritmes sincopats.
    Som robots desmemoriats.
    Som soldats desprogramats.
    Nedadors descoordinats.
    Som pirates arruïnats.
    Som infants desenganyats.
    Somiadors formatejats.
    Creadors de l’endemà.
    Fills de la utopia.
  • 5 L’home que va matar Liberty Valance
    L’home que va matar Liberty Valance,
    l’home que tothom estima però que en veritat
    no va fer res per ser estimat, sols era allà,
    i ara tothom vol felicitar.
    L’home que va matar Liberty Valance
    l’home que t’estimes però que en veritat
    no va fer res per ser estimat, sols era allà,
    i ara no saps com li pots explicar.
    I quan per un no en dónes un duro, t’acaba sorprenent.
    I quan fa una bona nevada els nens estan contents
    L’home que va matar Liberty Valance
    l’home que cada dia se’t fa més estrany.
    que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà,
    però que ara no et fa riure com abans.
    I aquí el més burro fa rellotges i espera el seu moment.
    I a la ciutat la gent s’estima de forma intermitent.
    I quan la gent mira Perdidos no pot pensar en res més.
    I quan fa vent tots els paraigües queden a l’inrevés.
    I això és tan veritat, amiga meva,
    com que sempre se’ns mor la bona gent,
    com que totes les guapes sou cambreres
    o algun dia ho vau ser.
    I això és tan veritat, amiga meva,
    com que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent.
  • 6 La merda se’ns menja
    Sé prou bé que puges a Verdaguer,
    I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
    i així molt discretament aparto la maleta
    quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
    vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
    que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
    potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
    deixis tot.
    Que no m’has dit
    si em queda bé la barba.
    Que no m’has dit
    com ho tens per escapar-te amb mi.
    Que no m’has dit
    si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
    Compartir, pagar una hipoteca junts,
    maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
    I comprovar que París et queda bé
    i si plou no passa res:
    quin sonat va inventar el paraigües?
    Que no t’he dit
    que Barcelona crema.
    Que no t’he dit
    que no és teva ni meva.
    Que no t’he dit
    que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
  • 7 L’home que treballa fent de gos
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    treu la pols a la disfressa.
    Puja al Seat Panda atrotinat (que avui quasi ni s’ha engegat)
    i no pot mai passar de quarta.
    Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
    que viu a la part alta.
    Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més)
    i fa un vistasso a les revistes.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    aparcar sempre li costa.
    I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós
    truca i espera resposta.
    Irromp a la festa amb un pastís cantant “Cumpleaños Feliz”
    i li va d’un pèl no caure.
    Fa ninots amb globus de colors i una espasa d’Star Wars
    i un ós, i flors i un dinosaure.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    fa un senyal a la mestressa,
    que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló
    no troben tema de conversa.
    Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
    ell de lluny sent la mainada.
    Fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
    mitjons, petons i americanes.
    L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós,
    mentre veu arribar el pare.
    L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots:
    deu canalles i una mare.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    no sap pas què coi li passa.
    Gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor,
    amb l’amor, ell no hi té traça.
  • 8 Reykjavik
    Jo em quedo les pel·lis d’en Kurosawa
    i tu els discos d’en Lou Reed.
    Tu la màquina del cafè perfecte
    i jo aquell wok tan ben parit.
    Tu aquell jardinet de sobretaula
    que vas voler comprar a Pequín
    que dius que sí, que a tu et relaxa
    però només fot que merda al pis.
    I jo aquell plat del sud de França
    d’aquells firaires magrebins
    que et dic que sí, que em va de perles
    perquè m’aguanta bé els Tintins.
    I que tinguis sort a Reykjavík.
    I que m’esborris del mòbil aviat.
    I que els dies no se’t facin llargs.
    I no surtis mai sense un abric.
    Ara potser et sembla que el món s’acaba
    i que ho haguem de cremar tot.
    Però tant tu com jo en trobarem un altre
    i tot es posarà al seu lloc.
    Durant aquest temps sense parella
    follarem pels descosits
    que et dic que sí, que sempre passa
    ens seguirem trobant al llit.
    I tindrem temps per dedicar-nos
    cadascú pel seu costat
    que et dic que sí, que farem coses
    a les que havíem renunciat.
    I tornar a conèixer els meus amics .
    I anar-me’n a les tantes al llit.
    I no mirar pel·lis d’en Hugh Grant.
    No haver de pensar per endavant.
    I que tinguis sort a Reykjavík.
    I que en trobis un de ben plantat.
    I que el gel que ho glaça tot de nit
    et deixi engegar el cotxe al matí.
  • 9 Els binocles d’en Pere
    Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
    no faltes mai a ioga i estudies italià.
    Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
    t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
    Et desplaces amb bici per no contaminar,
    expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
    Quan vas a Nicaragua en plan col·laborar
    retrates la canalla, els tens encandilats.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi ja podem finiquitar,
    per mi, el que em queda de vida.
    Pel teu aniversari prepares un pastís,
    en portes a la feina i per tots els teus veïns.
    I a les festes de Gràcia decores el carrer,
    tanques els ulls i balles passant dels pretendents.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi ja podem finiquitar,
    per mi, el que em queda de vida.
    Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
    els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
    A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
    els nens i les floristes et saluden al passar.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi que si mai ets de veritat,
    per mi, semblaràs de mentida.
  • 10 Súper Bon Noi
    M’he emprovat ja tantes malles
    i m’he disfressat de tot
    que és que ja no sé com fer-ho
    per ser el teu superheroi.
    Sense màgia ni poders
    vull guanyar-te’m mica en mica
    sempre qui acaba vencent
    és el que més pedra pica.
    No podré ser mai el teu heroi.
    He deixat de treballar
    pagues dobles, feina estable
    per a poder-me dedicar
    a un propòsit més lloable.
    I ser el Jedi del carrer
    el de les petites coses
    el que no fa un lleig a res
    que aconsella però no imposa.
    Salvar el món cada matí
    ajudar a la gent que passa
    “Senyor, no vagi per aquí!”
    “Senyora, això pesa massa!”
    Fer lluir bé el català,
    que és una bona feinada
    que s’han de fer bé les (les
    neutres) i les eles geminades.
    No podré ser mai el teu heroi.
    Súperheroi, Súper Bon Noi
    i ser el gendre que volen les
    sogres.
    Súperheroi, Súpercofoi
    d’arreglar immediatament tot
    allò que no funciona
    i no ser mai un d’aquells
    que només se’n recorden
    de Santa Bàrbara quan trona.
    Per la doble identitat
    amb un casco ja tirava
    però acabava ensopegant
    perquè el vidre s’entelava.
    Li vaig demanar a ma mare
    una màscara de cuir
    però la pell se m’irritava
    tan bon punt volia sortir.
    També em vaig fer fer una capa
    perquè sempre vesteix més
    però em van fer per desgràcia
    el repunt a l’inrevés.
    Amb els calçotets per fora
    no em deixaven entrar enlloc
    I jo capficat rumiava:
    “potser t’ho has treballat poc”.
    No podré ser mai el teu heroi.
    Súperheroi, Súper Bon Noi
    i ser el gendre que volen les
    sogres
    Súperheroi, Súpercofoi
    que sap que les bones accions
    són aquelles que perduren
    i quan hi ha dificultats
    no s’arronsa i sempre pensa
    que de més verdes en maduren.
    No podré ser mai el teu heroi.
  • 11 Armengol
    S’acaba un dia poc normal
    aparca el toro i “Ai quin mal”,
    diu l’Armengol,
    “Aquest ull de poll…”
    Els seus companys per carretera
    munten un pollo de primera
    i ell a la mina que és un gallina.
    Mentre es descorda la granota
    diu: “Avui no ficaré la pota”.
    Salvar la pell, trobar un camell
    que no me’l citi en un pas zebra
    ni que li doni gat per llebre
    que l’endemà ja afluixarà…
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
    Arrenca lent el dos cavalls
    a la ràdio hi fan lluita de galls
    i a l’escarabat del seu costat
    jeu un goril·la amb tres lleones
    “Sí que estan bones les
    cabrones…”
    I ara va i plou, toca’t un ou!
    I quan de lluny sent:
    “marrameu!”
    mira el retrovisor i veu
    l’abric de marta i aquella carta
    que diu: “Tornem a començar”,
    que va ser ruc de no enviar.
    “Ai la cangur! La vaig liar.
    Que ara em controlo la cigala
    juro que li he tallat les ales.
    Quin semental, el meu pardal!”
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
    En un carrer a La Guineueta
    hi ha cosa fina, cosa neta,
    Gripau Babau, es diu el cau.
    L’amo és un gos i se li atansa
    és que cobra el cavall amb pasta
    gansa!
    “Has vingut sol?” “Sí”.
    “Vés a fer un volt:
    sortint Un pez llamado Wanda
    sona de dins d’un Seat Panda,
    l’has de seguir com un dofí,
    i en acabar cantar-li a pèl:
    Ulisses i Floquet al cel.
    Ei, camallarg, xuta’t al parc.”
    Entre la gespa zum-zum de vespa,
    vola pel mar amb un jaguar
    i fa flamenc amb un elenc
    d’amics del Cobi allà a Nairobi.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
  • 12 Bed&Breakfast
    Això és un conte amb un final feliç:
    va de dos joves que no es coneixen
    però acabaran al llit
    a la primera nit.
    Jo sóc en Jordi.
    Que ben plantat!
    Jo sóc la Marta.
    Quin goig que fa!
    I avui sopem junts en un restaurant.
    Què pensarà si demano cervesa?
    Ai no que les parelles beuen vi!
    Haurà notat aquest perfum que porto?
    Oh i tant si jo el puc ensumar des d’aquí!
    Ai que mono que ets!
    Que bona que està!
    Renoi que bona que està la cambrera.
    Ai noi! Concentra’t amb el que tenim!
    Per Internet semblava molt més guapo.
    Tampoc no fa pas metre noranta-cinc.
    I anem per feina,
    que se’ns fa tard.
    Anem cap a casa,
    no cal parlar.
    De fons una cançó
    d’en Barry White
    I els dos tindran
    aquella sensació de voler cardar al camp.
    Però s’esperaran
    i l’endemà encara esmorzaran:
    bed and breakfast.
  • 13 Per mars i muntanyes
    Si del món tots els desitjos
    en pogués triar un de sol
    jo voldria ser en Son Goku
    jo voldria ser un heroi
    per poder anar amb núvol kinton
    tenir càpsules Hoi-Poi
    i tocar-te les calcetes
    comprovar que no ets un noi.
    I anar a cal Fullet Tortuga
    i entrenar-me pel torneig
    fer pels arbres ziga-zaga
    i al matí repartir llet,
    i que em surti el Kame-hame
    i guanyar tots els dolents
    perquè dormis ben tranquil·la
    i els dos siguem prou valents
    Per volar per mars i muntanyes
    i per tot l’univers
    intentant aconseguir
    la bola de drac
    Hem de dormir ben desperts,
    no somiar mai el mateix
Veure traduccions Veure cançons
  • 1 Jean-Luc (es)
    Nos volvimos a encontrar una noche de verano
    en un ciclo especial de cine francés al aire libre.
    Mi plan era volver pronto
    pero al final el tema se alargó y los dos decidimos salir de fiesta.
    Se nos hizo tarde
    y dijo: “no cojas ahora el coche, si quieres te puedes quedar,
    que en el piso tengo un cuarto para invitados.”
    Y te dejo aquí un cubrecama
    porque ahora no pero después hace rasca, ya verás.
    Si tienes hambre o quieres agua tu mismo,
    como en tu casa.
    La forma como dijo buenas noches y me guiñó el ojo
    era fácilmente malinterpretable.
    Auguré una noche para la posteridad,
    llegar a lo más alto, hacer un 8.000, hacer algo
    difícilmente igualable.
    Pero allí no pasaba nada
    sólo ese silencio roto por mi somier.
    Puede que no fuera su tipo
    mejor no hacer nada.
    Y en una pared al fondo
    impreso en blanco y negro había un póster de Godard
    quizá él podría decirme por qué me da vueltas la cabeza.
    Ay, Jean-Luc, ayJean-Luc
    quiero entenderlo pero no puedo.
    Ay, Jean-Luc, ay Jean-Luc.
    Ay, Jean-Luc, ayJean-Luc
    quiero entenderlo pero no puedo.
    Ay, Jean-Luc, ay Jean-Luc.
    Él dijo que en casos como este
    no se trata de ser más guapo o más feo,
    sino de estar convencido de hacerlo.
    Y yo le dije: “ya, pero si ahora voy y ella no quiere después qué,
    después todo acaba siendo un rollo patatero.”
    Me invitó a fumar
    y en un plano secuencia
    una frase magistral
    “una mujer es una mujer
    no te preocupes, da igual.”
    Al día siguiente desayunamos
    ni siquiera la miré
    y a la hora de marchar
    ella me dio un beso
    que aún no sé interpretar.
    Ay, Jean-Luc, ayJean-Luc
    quiero entenderlo pero no puedo.
    Ay, Jean-Luc, ay Jean-Luc.
    Ay, Jean-Luc, ayJean-Luc
    quiero entenderlo pero no puedo.
    Ay, Jean-Luc, ay Jean-Luc.
    Ai Jean-Luc (x8)
  • 2 La merda se’ns menja (es)
    Sé muy bien
    que subes en Verdaguer
    y es que yo desde Joanic
    que no sé como ponerme.
    Y finjo que
    no te he estado guardando asiento,
    y así muy discretamente,
    aparto el maletín cuando
    te veo pasar.
    Lo tengo todo milimetrado
    vas y dices: “¿está ocupado?”
    y seguramente piensas que soy
    un ingenuo.
    Pero antes de llegar a Bogatell
    puede que te haya convencido
    para que huyas conmigo y lo dejes todo.
    Que no me has dicho,
    si me queda bien la barba.
    Que no me has dicho,
    como lo tienes para escaparte conmigo.
    Que no me has dicho
    Si quieres que te enseñe un lugar donde la noche es noche.
    Y es que aquí
    la mierda se nos come.
    Y es que aquí
    ya no se puede estar.
    Compartir,
    pagar una hipoteca junto.
    Maldecir cada lunes
    por haber alargado el domingo.
    Y comprobar
    que París te queda bien.
    Y si llueve no pasa nada.
    ¿Qué loco inventó el paraguas?
    Que no te he dicho
    que Barcelona arde.
    Que no te he dicho
    que ni es tuya ni mía.
    Que no te he dicho
    que a pesar de no ser muy guapo soy muy divertido.
    Y es que aquí
    la mierda se nos come.
    Y es que aquí
    ya no se puede estar.
  • 3 L’home que treballa fent de gos (es)
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    en fiestas infantiles
    saca el polvo a su disfraz.
    Sube al SEAT Panda escacharrado
    que hoy casi ni se ha puesto en marcha
    y nunca puede pasar de cuarta.
    Hoy le ha contratado una familia pudiente
    de la ciudad
    que vive en la parte alta.
    Para y echa 10 euros de gasolina
    que no le da para más
    y echa una vistazo a las revistas.
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    en fiestas infantiles
    aparcar siempre le cuesta.
    Y con el tiempo que lleva haciendo de perro
    aún se pone nervioso
    llama y espera respuesta.
    Irrumpe en la fiesta con un pastel
    cantando cumpleaños feliz
    y por poco no se cae.
    Hace muñecos con globos de colores
    y una espada de Star Wars
    y un oso, y flores y un dinosaurio.
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    en las fiestas infantiles
    le hace una señal a la señora.
    Que le invita a tomar un cafelito
    mientras le firma el cheque
    no encuentra tema de conversación.
    Ella le coge de la mano
    y se lo lleva al cuarto de planchar
    él de lejos oye a los críos.
    Hacen el amor de una forma animal
    entre camisas y chándales
    calcetines, besos y americanas.
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    se va como si fuese famoso
    mientras ve llegar al padre.
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    les hace felices a todos
    a diez críos y una madre.
    El hombre que trabaja haciendo de perro
    en fiestas infantiles
    no sabe qué coño le pasa.
    Gira la vista hacia el retrovisor
    la mujer abraza ese señor,
    los temas de amor no se le dan bien.
    (Calcetines, besos y americanas,
    y un oso, y flores y un dinosaurio.) x2
    Calcetines, besos y americanas
    calcetines, besos y americanas
    y un oso, y flores y un dinosaurio
    y un oso, y flores y un dinosaurio.
    (Calcetines, besos y americanas,
    y un oso, y flores y un dinosaurio.) x2
  • 4 Reykjavik (es)
    Yo me quedo las pelis de Kurosawa
    y tú los discos de Lou Reed.
    Tú la máquina del café perfecto
    y yo ese wok tan cojonudo.
    Tú ese jardín zen de sobremesa
    que quisiste comprar en Pekín,
    que dices que sí, que a ti te relaja
    pero no hace más que meter mierda en el piso.
    Yo ese plato del sur de Francia
    de esos feriantes magrebíes.
    Que te digo que sí, que me va de perlas
    porque me aguanta bien los Tintín.
    Y que tengas suerte en Reykjavik,
    y que me borres del móvil pronto,
    y que los días no se te hagan largos,
    y no salgas nunca sin abrigo.
    Ahora te puede parecer que el mundo acaba
    y que tenemos que quemarlo todo.
    Pero tanto tú como yo encontraremos a otro
    y todo se pondrá en su sitio.
    Durante este tiempo sin pareja,
    follaremos como conejos,
    que te digo que sí, que siempre pasa,
    nos seguiremos encontrando en la cama.
    Y tendremos tiempo para dedicarnos
    cada uno por su lado,
    que te digo que sí,
    que haremos cosas a las que habíamos renunciado.
    Y volver a conocer a mis amigos,
    e irme a las tantas a dormir,
    y no ver pelis de Hugh Grant,
    no tener que pensar por adelantado.
    Y que tengas suerte en Reykiavik,
    y que encuentres a un chico muy apuesto,
    y que el hielo que lo congela todo de noche
    te deje arrancar el coche por la mañana.
  • 5 Per mars i muntanyes (es)
    Si de todos los deseos del mundo
    pudiese escoger uno sólo
    yo querría ser Son Goku
    yo querría ser un héroe.
    Para poder volar en nube kinton
    tener cápsulas hoi-poi
    y tocarte las braguitas
    comprobar que no eres un niño.
    E irme a casa del Duende Tortuga
    y entrenarme para el torneo
    hacer zig-zag por los árboles
    y por la mañana repartir leche.
    Y que me salga el kame-hame
    y ganar a todos los malos
    para que duermas más tranquila
    y los dos seamos lo bastante valientes…
    Para volar por mares y montañas
    y por todo el universo
    intentando conseguir
    la bola de dragón
    Tenemos que dormir bien despiertos
    nunca soñar lo mismo
  • 6 Jean-Luc (de)
    Wir trafen uns an einem Sommerabend wieder
    bei einer französischen Sonderfilmreihe im Freien.
    Ich hatte vor, schnell wieder nach Hause zu fahren,
    aber nachher zog sich alles in die Länge
    und wir zwei beschlossen, einen drauf zu machen.

    Es war spät geworden, und sie sagte:
    „Setz dich noch nicht ins Auto, wenn du willst,
    bleib noch ein bißchen,
    ich habe ein extra Gästezimmer in meiner Wohnung.“

    Und ich leg dir hier eine Bettdecke hin,
    weil es – jetzt noch nicht aber später – ganz schön kalt wird,
    wirst du schon merken.
    Wenn du Hunger oder Durst hast, bedien dich,
    fühl dich wie zu Hause.

    Wie sie mir gute Nacht sagte und zuzwinkerte,
    das konnte man leicht mißverstehen.
    Ich dachte schon an eine Nacht für die Nachwelt,
    eine Gipfelbesteigung, einen Achttausender,
    irgendetwas, das kaum zu toppen wäre.

    Aber es tat sich nichts,
    nur diese Stille, die von meinem Bettgestell unterbrochen wurde.
    Vielleicht war ich nicht ihr Typ,
    besser, ich ließ die Finger davon.

    Und hinten an einer Wand
    hing ein Schwarz-Weiß-Poster von Godard,
    der mir vielleicht sagen konnte, warum mir der Kopf kreiste.

    Oh, Jean-Luc, oh, Jean-Luc,
    ich will’s begreifen, kann es aber nicht.
    Oh, Jean-Luc, oh, Jean-Luc. (x2)

    Er sagte, daß es in solchen Fällen
    nicht darum geht, besonders schön oder häßlich zu sein,
    sondern daß man davon überzeugt ist, es zu tun.

    Ich sagte „Schon, aber wenn ich jetzt hingehe und sie nicht will,
    ja nachher was, dann ist am Schluß doch alles Scheiße.“

    Er lud mich zu einer Zigarette ein,
    und in einer Sequenzaufnahme
    ein meisterlicher Satz:
    „eine Frau ist eine Frau,
    mach dir keine Sorgen, ist egal“.

    Am Morgen haben wir gefrühstückt.
    Ich habe sie nicht einmal angesehen
    und als ich ging,
    hat sie mir einen Kuß gegeben,
    denn ich noch nicht richtig deuten kann.

    Oh, Jean-Luc, oh, Jean-Luc,
    ich will’s begreifen, kann es aber nicht.
    Oh, Jean-Luc, oh, Jean-Luc. (x3)

    Traducciö: Reinhard Kißler
  • 7 Les meves ex i tu (de)
    Lass mich nachdenken,
    wie ichs dir sagen kann,
    lass mich nachdenken (2x)

    Wir müssen reden
    lass uns ein Kaffee trinken
    denn wir müssen reden
    ich muss dir erklären

    Dass eine amerikanische Studie
    feststellen konnte
    dass die Liebe nur eine Zeit lang dauert

    Und zu den Statistikfreaks sagt sie,
    Dass diese ganze Mystik, zu 100% verpufft

    Alle meine Exen und du
    ihr habt viel gemeinsam

    - kühl betrachtet -
    seid ihr in nichts verschieden
    - kühl betrachtet -
    würdet ihr euch gut verstehen,
    ich finde euch alle gleich reizvoll

    Weine nicht
    so schlimm ist es auch nicht
    weine nicht
    weine nicht

    Das mach ich für dich
    das mach ich für dich
    Das ist doch klar
    immer für dich

    Jetzt werd ich sehr traurig sein
    es kommen schlimme Tage
    aber klar, ich werd mich erholen

    Du, such dir einen, der dich versteht
    Ich such mir eine, die man verstehen kann
    und dann wird es uns sicher
    nicht mehr so schlecht gehen.

    Alle meine Exen und du
    ihr habt viel gemeinsam
    - kühl betrachtet -
    seid ihr in nichts verschieden
    - kühl betrachtet -
    würdet ihr euch gut verstehen,
    ich finde euch alle gleich reizvoll

    Du lebst auf dem Lutscher-Planeten!
    Du!
    Meine Exen und du
    vielleicht würdet ihr euch sogar
    gut verstehen, supergut!

    Traducció: Eva Fitz (Universitat Humboldt de Berlín)
  • 8 Liverpool (de)
    Und für Liverpool ist es schon spät
    Mikrokosmos des Planeten der Menschen,
    „Cadaqués“ existiert nicht mehr
    weder unsere Abende am Meer.
    Kalifornien hat sich isoliert
    Richter verzeiht nicht mal dem Größten
    „Vandellós“ hat sich gespalten
    Katalonien ist radioaktiv.

    wir sind post-industrielle Pilze
    Atomendlager
    Marionetten ohne Hände
    unvollendete Labyrinthe
    kaum inspirierte Songwriter
    zu entwickelnde Polaroids
    unfähige Sachverständiger
    Kinder der Utopie.

    Und Venedig ist schon ganz blau
    der Karneval ist für immer vorbei
    „Espinelves“ ist verbrannt
    Begrabene selbstmörderische
    Weihnachtsmänner.

    Und Pekin unbewohnt
    Die Mauer schützte sie nicht,
    Barcelona ist ein Loch
    die zweite Entstehung der Welt ist eingetroffen.

    wir sind post-industrielle Pilze
    Atomendlager
    Marionetten ohne Hände
    unvollendete Labyrinthe
    kaum inspirierte Songwriter
    zu entwickelnde Polaroids
    unfähige Sachverständiger
    Kollabierte Biorhythmen
    wir sind vergessliche Roboter
    wir sind unprogrammierte Soldaten
    unkoordinierte Schwimmer
    wir sind ruinierte Piraten
    wir sind desillusionierte Kinder
    wir sind formatierte Träumer
    Erschaffer der Zukunft
    Kinder der Utopie.
    Traducció: Arian Graser (Universitat Humboldt de Berlín)
  • 9 L’home que va matar Liberty Valance (de)
    Der Mann, der Liberty Valance erschoss
    Der Mann, den jeder liebt, aber in Wahrheit
    tat er nichts, um geliebt zu werden.
    Er war nur da, und nun wollen ihm alle gratulieren.

    Der Mann, der Liberty Valance erschoss
    Der Mann, den du liebst, aber in Wahrheit
    tat er nichts, um geliebt zu werden.
    Er war einfach da, und jetzt weißt du nicht,
    wie man es ihn erklären kann.

    Und wenn einer nicht mal 5 Pfennig wert ist,
    überrascht er dich letztendlich.
    Und wenn es richtig schneit,
    Die Kinder sind froh.

    Der Mann, der Liberty Valance erschoss
    Der Mann, der dir mit jedem Tag fremder wird
    der dein Abendbrot zubereitet, der mit dir wohnt
    Der immer da ist,
    aber bringt nicht mehr zum lachen wie damals.

    Nur ein Idiot schaut hier ständig auf die Uhr
    Und wartet auf seinen Augenblick.
    Und in der Stadt lieben die Leute sich
    Nur ab und zu.

    Und wenn die Leute „Lost“ anschauen
    Sie können über nichts mehr nachdenken
    Und wenn der Wind weht sind alle Schirrme
    Umgestülpt…umgestülpt

    Und das stimmt, meine Freundin,
    So sehr wie uns immer die guten Menschen verlassen
    So wahr wie alle schöne Mädels Kellnerinnen sind
    Oder ihr es einmal sein werdet.

    Und es stimmt , meine Freundin,
    So sehr wie dass alle schöne Mädchen Kellnerinnen sind
    Oder ihr es einmal sein werdet.

    Traducció: Lance Waters (Universitat Humboldt de Berlín)
  • 10 L’home que treballa fent de gos (de)
    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    klopft den Staub von der Verkleidung.

    Er steigt in seinen klapprigen Seat Panda,
    der heute fast nicht angesprungen wäre,
    und kommt nie über den vierten Gang hinaus.

    Heute hat ihn eine wohlhabende Familie
    aus der Stadt engagiert,
    die im oberen Teil wohnt.

    Er hält an und tankt für 10 Euro Benzin,
    für mehr reicht es bei ihm nicht,
    und wirft einen Blick auf die Zeitschrift.

    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    hat immer Mühe beim Parken.

    Und obwohl er schon so lange als Hund auftritt, ist er immer noch nervös,
    klingelt und wartet.

    Er platzt in die Feier mit einem Kuchen,
    singt „Happy birthday to you“,
    und um ein Haar fällt er hin.

    Er macht Figuren mit bunten Luftballons
    und einem Schwert aus Star Wars,
    und einem Bär und Blumen und einem Dinosaurier.

    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    gibt der Hausfrau ein Zeichen.

    Die ihn zu einem Kaffee einlädt,
    während sie ihm den Scheck ausstellt.
    Sie finden kein Unterhaltungsthema.

    Sie nimmt ihn bei der Hand
    und führt ihn ins Bügelzimmer.
    Von weitem hört er die Kinderschar.

    (und sie lieben sich)
    Sie lieben sich wie die Tiere,
    zwischen Hemden und Trainingsanzügen,
    Socken, Küssen und Jacken.

    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    geht weg, als ob er berühmt wäre,
    als er sieht, wie der Vater nach Hause kommt.

    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    macht alle glücklich:
    zehn Kinder und eine Mutter.

    Der Mann, der bei Kinderfesten
    als Hund auftritt,
    weiß nicht, wie ihm geschieht.

    Er richtet den Blick auf den Rückspiegel,
    die Frau hat diesen Mann umarmt,
    mit der Liebe hat der es nicht so.

    Socken, Küsse und Jacken
    und ein Bär und Blumen und ein Dinosaurier.

    Traducció: Reinhard Kiβler
  • 11 Reykjavik (de)
    Ich behalte die Filme von Kurosawa
    und Du die CDs von Lou Reed
    Du die Maschine für perfekten Kaffee
    und ich diesen tollen Wok,
    Du den Zen-Garten für den Tisch,
    den Du in Peking kaufen wolltest,
    und von dem Du sagst, dass er
    Dich beruhigt, aber er macht nur Dreck in der Wohnung,
    ich diesen Teller aus dem Süden von jenen magrebinischen Marktschreiern,
    den ich super brauchen kann,
    weil die Tintins gut stützt.

    Ich wünsche Dir viel Glück in Reykjavik,
    und dass Du mich bald aus Deinem Handy löschst,
    und dass Dir die Tage nicht lang werden,
    und dass Du nicht ohne Mantel raus gehst.

    Das scheint Dir jetzt vielleicht das Ende der Welt zu sein, und dass wir alles verbrennen müssten,
    aber du wirst genauso wie ich jemand anderes finden
    und alles wird wieder an seinen Platz sein.
    Während dieser Zeit ohne
    Partner werden wir wie wild ficken,
    Ich sage Dir ja, das passiert immer,
    wir werden wieder im Bett landen,
    und wir werden Zeit haben uns zu widmen
    jeder seinen eigenen Dingen, ich sage Dir ja,
    wir werden Dinge tun, die wir abgelegt hatten,

    und wieder meine Freunde kennen lernen,
    und spät ins Bett gehen,
    und keine Filme mit Hugh Grant sehen,
    nicht voraus zu denken,
    Ich wünsche Dir viel Glück in Reykjavik,
    und dass Du einen hübschen Kerl findest,
    und dass das Eis, das über Nacht alles einfriert,
    Dich am morgen das Auto starten lässt …
  • 12 Per mars i muntanyes (de)
    Wenn von allen Wünschen der Welt
    ich einen von ihnen wählen könnte,
    würde ich Son Goku sein wollen,
    würde ich ein Held sein wollen

    um auf der Jindujunwolke fliegen zu können.
    und Hoi Boi-Kapseln bekommen,
    und dir dein Schlüpferchen betasten,
    um zu überprüfen, dass du kein Junge bist,
    dass du kein Junge bist.

    Und zu Turtles Hermit nach Haus gehen
    und trainieren fürs Turnier,
    an den Bäumen zick zack machen
    Und am Morgen Milch austeilen
    und mit Kame-Hame werfen
    und gegen alle Schlechten gewinnen,
    damit du ganz in Ruhe schlafen kannst
    und wir beide sind mutig genug,
    um über Meere und Berge und durchs
    ganze
    Universum zu fliegen,
    und versuchen, den Dragon Ball zu kriegen.

    Traducció: Kathrin Hiller (Universitat Humboldt de Berlín)
  • 13 Per mars i muntanyes (ja)
    もしどんな願いでも
    一つ叶うのなら
    孫悟空になりたい
    ヒーローになりたい

    筋斗雲に乗って
    ホイポイカプセルを使って
    男の子じゃないかを確認するのに君の股間にパンパン

    亀ハウスに行って
    天下一武闘会目指し
    森をジグザグ
    朝の牛乳配達

    かめはめ波をぶっ放す
    悪を倒し、君に安らかな眠りを
    2人に勇気を

    ドラゴンボールを探し求め
    海、山、宇宙を飛び超えよう

    夢はいつだって新しい冒険
    明日の夢を楽しみにしながら

    Traducció: Oriol Estrada / Marc Bernabé