Bed & Breakfast Edició Especial

Disc doble amb 23 temes repartits en 2 cds. El primer inclou les peces de Bed & Breakfast amb alguns nous arranjaments de vents. El segon inclou les sis cançons ara remasteritzades del Castafiore Cabaret  més uns quants temes extra: Tren transsiberià, All Together Now dels Beatles, una mostra en directe de La merda se’ns menja i l’adaptació al japonès del tema Per mars i muntanyes.

Cançons i lletres

  • 1 Jean-Luc
    Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial
    de cinema francès a la fresca.
    El meu plan era tornar aviat però al final
    tot es va anar allargant
    i els dos vam decidir sortir de gresca.
    Se’ns va fer tard.
    Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
    Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.
    Et deixo aquí sobre un cobrellit
    perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
    Si tens gana o vols aigua tu mateix
    pots fer com si fossis a casa.
    La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era
    fàcilment mal interpretable.
    Vaig augurar una nit per la posteritat,
    fer un cim, fer un 8.000
    fer quelcom difícilment igualable.
    Però allà no passava res,
    només aquell silenci
    trencat pel meu somier.
    Potser no era el seu tipus,
    millor que no fes res.
    I en una paret al fons
    imprès en blanc i negre
    hi havia un pòster d’en Godard.
    Potser ell podria dir-me
    per què em ballava el cap.
    Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
    vull entendre-ho però no puc.
    Ell va dir que en casos com aquests
    no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
    sinó d’estar convençut de fer-ho.
    Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
    després què? Després tot això acaba siguent un
    rollo patatero”.
    Em va convidar a fumar
    i en un plano-seqüència una frase magistral
    “Una dona és una dona
    no et preocupis, tant se val”.
    L’endemà vam esmorzar,
    ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
    ella em va fer un petó
    que encara no sé interpretar.
    Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
    vull entendre-ho però no puc.
  • 2 4-3-3
    Amb un bon onze inicial vull
    guanyar tres punts de glòria:
    per la porta principal
    entrar al annals de la Història.
    I és que en temes de lligar
    bé que es pot perdre una lliga
    si no està tot estudiat:
    si la tàctica fa figa.
    De porter, per parar els gols,
    em posaré una cuirassa
    per si d’entre naps i cols
    va i m’enduc una carabassa.
    I una defensa de quatre
    amb centrals ben contundents,
    la prudència i la paciència
    imperant en tot moment.
    Si les coses van mal dades
    penso plantar l’autobús:
    quatre frases mal comptades
    i que passin els minuts!
    Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
    que no ho puc suportar.
    I em reservo a la banqueta
    un parell de melodrames,
    fan anar l’esquerra i la dreta
    són els típics trencacames.
    I de quatre, caixa o faixa,
    un accent agironat.
    Donaran joc les “V”
    que m’esforço en remarcar?
    Deixant-se caure a l’esquerra
    pivot recuperador,
    fixo la mirada al terra
    si la cosa va a pitjor…
    De mitja punta, fent boia,
    una cita intertextual,
    diré “M’agrada en Paul Auster,
    és boníssim, tal i qual”.
    I tota l’artilleria,
    la concentraré al davant.
    A l’esquerra el Martin Códax
    provant d’evitar l’orsai.
    Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
    una copa em vull classificar.
    D’extrem dret deixaré caure
    que allà a Sant Miquel del Fai
    tinc caseta, i que les Taure
    i els Aquari encaixem guai.
    I de carrilers, per banda,
    somriures adolescents
    tan repetits, tan estudiats
    tan entrenats digitalment.
    Amb la meva gran jugada:
    quatre notes a unisó,
    et faig cometre una falta,
    Dius: “Adoro els cantautors!”
    Davanter centre amb olfacte
    i amb arrencada explosiva
    rematant centrada exacta,
    si és que la centrada arriba…
    Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
    és el millor que hi ha.
    Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
    i ho provarem d’arreglar.
  • 3 Les meves ex i tu
    Deixa’m pensar,
    com t’ho puc dir, deixa’m pensar.
    Hem de parlar,
    fem un cafè que hem de parlar.
    T’he d’explicar
    que un estudi americà
    ha pogut constatar
    que l’amor només dura un temps.
    I pels amants de l’estadística
    diu que tota aquesta mística
    s’acaba evaporant un 100%.
    Les meves ex i tu
    teniu tant en comú
    que pensat fredament,
    en res sou diferents,
    que pensat fredament,
    potser us entendríeu bé,
    a mi totes em provoqueu el mateix.
    No ploris pas,
    no n’hi ha per tant, no ploris pas
    Que ho faig per tu,
    que quedi clar que ho faig
    per tu.
    Sempre per tu.
    Ara estaré molt fotut,
    vénen dies dolents,
    però bé ja em recuperaré.
    Tu busca’n un de comprensiu,
    jo en buscaré una comprensible
    i segur que no ens pot anar tan malament.
    Les meves ex i tu
    teniu tant en comú
    que pensat fredament,
    en res sou diferents,
    que pensat fredament,
    potser us entendríeu bé,
    a mi totes em provoqueu el
    mateix.
    Tu vius al planeta piruleta.
    Les meves ex i tu
    potser us entendríeu bé…
    o súperbé.
  • 4 Liverpool
    I per Liverpool ja és tard,
    microcosmos del planeta humà.
    Cadaqués ja no existeix,
    ni les nostres tardes vora el mar
    Califòrnia s’ha isolat:
    Richter no perdona ni al més gran.
    Vandellòs s’ha fissionat:
    Catalunya és radioactivitat
    Som bolets post industrials.
    Cementiris nuclears.
    Putxinel·lis sense mans.
    Laberints inacabats.
    Cantautors poc inspirats.
    Polaroids per revelar.
    Pèrits incapacitats.
    Fills de la utopia.
    I Venècia ja és tot blau
    s’ha acabat per sempre el carnaval.
    Espinelves s’ha cremat,
    Pare Noels suïcides enterrats.
    I Pequín deshabitat,
    la muralla no els va defensar.
    Barcelona és un forat,
    el segon origen ja ha arribat.
    Som bolets post industrials.
    Cementiris nuclears.
    Putxinel·lis sense mans.
    Laberints inacabats.
    Cantautors poc inspirats.
    Polaroids per revelar.
    Pèrits incapacitats.
    Biorritmes sincopats.
    Som robots desmemoriats.
    Som soldats desprogramats.
    Nedadors descoordinats.
    Som pirates arruïnats.
    Som infants desenganyats.
    Somiadors formatejats.
    Creadors de l’endemà.
    Fills de la utopia.
  • 5 L’home que va matar Liberty Valance
    L’home que va matar Liberty Valance,
    l’home que tothom estima però que en veritat
    no va fer res per ser estimat, sols era allà,
    i ara tothom vol felicitar.
    L’home que va matar Liberty Valance
    l’home que t’estimes però que en veritat
    no va fer res per ser estimat, sols era allà,
    i ara no saps com li pots explicar.
    I quan per un no en dónes un duro, t’acaba sorprenent.
    I quan fa una bona nevada els nens estan contents
    L’home que va matar Liberty Valance
    l’home que cada dia se’t fa més estrany.
    que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà,
    però que ara no et fa riure com abans.
    I aquí el més burro fa rellotges i espera el seu moment.
    I a la ciutat la gent s’estima de forma intermitent.
    I quan la gent mira Perdidos no pot pensar en res més.
    I quan fa vent tots els paraigües queden a l’inrevés.
    I això és tan veritat, amiga meva,
    com que sempre se’ns mor la bona gent,
    com que totes les guapes sou cambreres
    o algun dia ho vau ser.
    I això és tan veritat, amiga meva,
    com que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent.
  • 6 La merda se’ns menja
    Sé prou bé que puges a Verdaguer,
    I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
    i així molt discretament aparto la maleta
    quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
    vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
    que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
    potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
    deixis tot.
    Que no m’has dit
    si em queda bé la barba.
    Que no m’has dit
    com ho tens per escapar-te amb mi.
    Que no m’has dit
    si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
    Compartir, pagar una hipoteca junts,
    maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
    I comprovar que París et queda bé
    i si plou no passa res:
    quin sonat va inventar el paraigües?
    Que no t’he dit
    que Barcelona crema.
    Que no t’he dit
    que no és teva ni meva.
    Que no t’he dit
    que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
  • 7 L’home que treballa fent de gos
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    treu la pols a la disfressa.
    Puja al Seat Panda atrotinat (que avui quasi ni s’ha engegat)
    i no pot mai passar de quarta.
    Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
    que viu a la part alta.
    Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més)
    i fa un vistasso a les revistes.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    aparcar sempre li costa.
    I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós
    truca i espera resposta.
    Irromp a la festa amb un pastís cantant “Cumpleaños Feliz”
    i li va d’un pèl no caure.
    Fa ninots amb globus de colors i una espasa d’Star Wars
    i un ós, i flors i un dinosaure.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    fa un senyal a la mestressa,
    que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló
    no troben tema de conversa.
    Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
    ell de lluny sent la mainada.
    Fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
    mitjons, petons i americanes.
    L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós,
    mentre veu arribar el pare.
    L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots:
    deu canalles i una mare.
    L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
    no sap pas què coi li passa.
    Gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor,
    amb l’amor, ell no hi té traça.
  • 8 Reykjavik
    Jo em quedo les pel·lis d’en Kurosawa
    i tu els discos d’en Lou Reed.
    Tu la màquina del cafè perfecte
    i jo aquell wok tan ben parit.
    Tu aquell jardinet de sobretaula
    que vas voler comprar a Pequín
    que dius que sí, que a tu et relaxa
    però només fot que merda al pis.
    I jo aquell plat del sud de França
    d’aquells firaires magrebins
    que et dic que sí, que em va de perles
    perquè m’aguanta bé els Tintins.
    I que tinguis sort a Reykjavík.
    I que m’esborris del mòbil aviat.
    I que els dies no se’t facin llargs.
    I no surtis mai sense un abric.
    Ara potser et sembla que el món s’acaba
    i que ho haguem de cremar tot.
    Però tant tu com jo en trobarem un altre
    i tot es posarà al seu lloc.
    Durant aquest temps sense parella
    follarem pels descosits
    que et dic que sí, que sempre passa
    ens seguirem trobant al llit.
    I tindrem temps per dedicar-nos
    cadascú pel seu costat
    que et dic que sí, que farem coses
    a les que havíem renunciat.
    I tornar a conèixer els meus amics .
    I anar-me’n a les tantes al llit.
    I no mirar pel·lis d’en Hugh Grant.
    No haver de pensar per endavant.
    I que tinguis sort a Reykjavík.
    I que en trobis un de ben plantat.
    I que el gel que ho glaça tot de nit
    et deixi engegar el cotxe al matí.
  • 9 Els binocles d’en Pere
    Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
    no faltes mai a ioga i estudies italià.
    Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
    t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
    Et desplaces amb bici per no contaminar,
    expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
    Quan vas a Nicaragua en plan col·laborar
    retrates la canalla, els tens encandilats.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi ja podem finiquitar,
    per mi, el que em queda de vida.
    Pel teu aniversari prepares un pastís,
    en portes a la feina i per tots els teus veïns.
    I a les festes de Gràcia decores el carrer,
    tanques els ulls i balles passant dels pretendents.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi ja podem finiquitar,
    per mi, el que em queda de vida.
    Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
    els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
    A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
    els nens i les floristes et saluden al passar.
    Per mi que ho fas expressament.
    Per mi que te m’han fet a mida.
    Per mi que si mai ets de veritat,
    per mi, semblaràs de mentida.
  • 10 Súper Bon Noi
    M’he emprovat ja tantes malles
    i m’he disfressat de tot
    que és que ja no sé com fer-ho
    per ser el teu superheroi.
    Sense màgia ni poders
    vull guanyar-te’m mica en mica
    sempre qui acaba vencent
    és el que més pedra pica.
    No podré ser mai el teu heroi.
    He deixat de treballar
    pagues dobles, feina estable
    per a poder-me dedicar
    a un propòsit més lloable.
    I ser el Jedi del carrer
    el de les petites coses
    el que no fa un lleig a res
    que aconsella però no imposa.
    Salvar el món cada matí
    ajudar a la gent que passa
    “Senyor, no vagi per aquí!”
    “Senyora, això pesa massa!”
    Fer lluir bé el català,
    que és una bona feinada
    que s’han de fer bé les (les
    neutres) i les eles geminades.
    No podré ser mai el teu heroi.
    Súperheroi, Súper Bon Noi
    i ser el gendre que volen les
    sogres.
    Súperheroi, Súpercofoi
    d’arreglar immediatament tot
    allò que no funciona
    i no ser mai un d’aquells
    que només se’n recorden
    de Santa Bàrbara quan trona.
    Per la doble identitat
    amb un casco ja tirava
    però acabava ensopegant
    perquè el vidre s’entelava.
    Li vaig demanar a ma mare
    una màscara de cuir
    però la pell se m’irritava
    tan bon punt volia sortir.
    També em vaig fer fer una capa
    perquè sempre vesteix més
    però em van fer per desgràcia
    el repunt a l’inrevés.
    Amb els calçotets per fora
    no em deixaven entrar enlloc
    I jo capficat rumiava:
    “potser t’ho has treballat poc”.
    No podré ser mai el teu heroi.
    Súperheroi, Súper Bon Noi
    i ser el gendre que volen les
    sogres
    Súperheroi, Súpercofoi
    que sap que les bones accions
    són aquelles que perduren
    i quan hi ha dificultats
    no s’arronsa i sempre pensa
    que de més verdes en maduren.
    No podré ser mai el teu heroi.
  • 11 Armengol
    S’acaba un dia poc normal
    aparca el toro i “Ai quin mal”,
    diu l’Armengol,
    “Aquest ull de poll…”
    Els seus companys per carretera
    munten un pollo de primera
    i ell a la mina que és un gallina.
    Mentre es descorda la granota
    diu: “Avui no ficaré la pota”.
    Salvar la pell, trobar un camell
    que no me’l citi en un pas zebra
    ni que li doni gat per llebre
    que l’endemà ja afluixarà…
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
    Arrenca lent el dos cavalls
    a la ràdio hi fan lluita de galls
    i a l’escarabat del seu costat
    jeu un goril·la amb tres lleones
    “Sí que estan bones les
    cabrones…”
    I ara va i plou, toca’t un ou!
    I quan de lluny sent:
    “marrameu!”
    mira el retrovisor i veu
    l’abric de marta i aquella carta
    que diu: “Tornem a començar”,
    que va ser ruc de no enviar.
    “Ai la cangur! La vaig liar.
    Que ara em controlo la cigala
    juro que li he tallat les ales.
    Quin semental, el meu pardal!”
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
    En un carrer a La Guineueta
    hi ha cosa fina, cosa neta,
    Gripau Babau, es diu el cau.
    L’amo és un gos i se li atansa
    és que cobra el cavall amb pasta
    gansa!
    “Has vingut sol?” “Sí”.
    “Vés a fer un volt:
    sortint Un pez llamado Wanda
    sona de dins d’un Seat Panda,
    l’has de seguir com un dofí,
    i en acabar cantar-li a pèl:
    Ulisses i Floquet al cel.
    Ei, camallarg, xuta’t al parc.”
    Entre la gespa zum-zum de vespa,
    vola pel mar amb un jaguar
    i fa flamenc amb un elenc
    d’amics del Cobi allà a Nairobi.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    perd un cargol, pobre Armengol.
    I quan té el mono de cavall
    en el seu cap, quin guirigall,
    i es torna mico per un bon pico.
  • 12 Bed&Breakfast
    Això és un conte amb un final feliç:
    va de dos joves que no es coneixen
    però acabaran al llit
    a la primera nit.
    Jo sóc en Jordi.
    Que ben plantat!
    Jo sóc la Marta.
    Quin goig que fa!
    I avui sopem junts en un restaurant.
    Què pensarà si demano cervesa?
    Ai no que les parelles beuen vi!
    Haurà notat aquest perfum que porto?
    Oh i tant si jo el puc ensumar des d’aquí!
    Ai que mono que ets!
    Que bona que està!
    Renoi que bona que està la cambrera.
    Ai noi! Concentra’t amb el que tenim!
    Per Internet semblava molt més guapo.
    Tampoc no fa pas metre noranta-cinc.
    I anem per feina,
    que se’ns fa tard.
    Anem cap a casa,
    no cal parlar.
    De fons una cançó
    d’en Barry White
    I els dos tindran
    aquella sensació de voler cardar al camp.
    Però s’esperaran
    i l’endemà encara esmorzaran:
    bed and breakfast.
  • 13 Per mars i muntanyes
    Si del món tots els desitjos
    en pogués triar un de sol
    jo voldria ser en Son Goku
    jo voldria ser un heroi
    per poder anar amb núvol kinton
    tenir càpsules Hoi-Poi
    i tocar-te les calcetes
    comprovar que no ets un noi.
    I anar a cal Fullet Tortuga
    i entrenar-me pel torneig
    fer pels arbres ziga-zaga
    i al matí repartir llet,
    i que em surti el Kame-hame
    i guanyar tots els dolents
    perquè dormis ben tranquil·la
    i els dos siguem prou valents
    Per volar per mars i muntanyes
    i per tot l’univers
    intentant aconseguir
    la bola de drac
    Hem de dormir ben desperts,
    no somiar mai el mateix
  • 14 Déja-Vu
    Vine, et convido a un croissant
    fem una vichysoisse
    si vols fer una fondue
    en un bon restaurant.
    Saludarem al xef
    brindarem amb xampany
    menjarem petit fours
    semblarem dos infants.
    Anirem als Méliès
    en sessió Nouvelle Vague
    i veurem tots els films
    d’en Truffaut i d’en Godard.
    Et cantaré Jacques Brel
    des de la Torre Eiffiel
    farem com l’Amélie
    amb moto per París.
    Pujarem a la suite
    t’untaré de foie-gras
    fem un quadre avantgarde
    amb paté de canard.
    Agafarem la roulotte
    seguirem els del Tour
    i ens pararem a Andorra
    a comprar-te un perfum.
  • 15 A vegades
    Ho sento molt
    si m’adormo amb Ventdelplà.
    Ho sento molt
    si deixo pèls a la dutxa.
    Ho sento molt
    si trepitjo la cuina fregada.
    Ho sento molt
    si tolero la brutícia.
    Jo et faria una cançó d’amor
    però qualsevol cosa que et digués
    no seria original.
    Ja ho haurien dit els Beatles
    en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club
    Band.
    I a vegades
    els ocells fan cagarades.
    I a vegades
    t’estimo però no m’agrades.
    I a vegades
    penso si mai no la cagues.
    I a vegades
    va i se’m cremen les torrades.
    Però això últim només de tant en tant.
    Ja n’aprendré
    de somriure a ca ta mare.
    Ja n’aprendré
    a fer aquell plat que t’agrada.
    Ja n’aprendré
    a canviar el paper de wàter.
    Ja n’aprendré
    a tirar-te algun piropo.
    Jo et faria una cançó d’amor
    però qualsevol cosa que et digués
    no seria original.
    Ja ho haurien dit els Beatles
    en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club Band.
    I a vegades
    els ocells fan cagarades.
    I a vegades
    t’estimo però no m’agrades.
    I a vegades
    penso si mai no la cagues.
    I a vegades
    va i se’m cremen les torrades.
    Però això últim només de tant en tant.
  • 16 V.
    Problema primer
    Vet aquí un noi, de nom Ignasi
    que amb trenta anys ja quasi quasi
    sembla el pobre quedarà per vestir sants.
    Que des que descobrí la xarxa,
    el company ja no surt de casa
    perquè es passa nit i dia sempre online.
    Però sempre hi ha un moment o altre
    en què el seu cos ja no s’aguanta
    i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
    I la seva mare li fot crits
    “Fill meu no som casa de rics.
    Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
    Solució primera.
    Després d’haver-hi donat voltes
    el xicot, gens poca-solta
    ha trobat per tal atzucac la solució.
    S’ha fet un tall al braç esquerre
    per on hi entra un cable amb terra
    que connecta els nervis amb l’ordinador.
    I així s’acaben els problemes
    fot-hi fils, piuets i antenes,
    USBs i quatre arxius amb autorun.
    Oh! Què fantàstica és la ciència
    si el xicot perd la consciència
    el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
    Problema segon
    La següent part d’aquesta història
    es centra amb la companya Glòria
    amb greus problemes per establir connexió
    amb els nois de la discoteca
    que es salten la xerrameca
    i van directes a la colonització.
    Ella s’arrapa a la columna
    i balla al son del txumba-txumba
    amb desparpajo impropi de la seva edat.
    Preguntareu “Per què està sola?
    I per què ningú li diu”Hola!”
    Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
    Solució segona.
    Schoenmaker compta amb gran prestigi,
    com a metge és un prodigi,
    de la cirurgia en tots els seus vessants.
    Treballa ràpid i molt fi
    a cop de serra, bisturí
    novocaïna i sutura auto-degradant.
    L’operació va de primera
    tot i el mal que no s’espera
    quan li parteixen el nas per la meitat.
    Però tot i això ella no protesta,
    fora els punts, se’n va de festa
    i la prenya un fashion victim separat.
    Problema tercer
    Per anar tancant la trilogia
    parlem d’en Josep Maria
    una persona acostumada a viure amb por.
    Que no creu que hi hagi algú noble
    del Perú a Constantinoble
    i desconfia fins i tot del més senyor.
    Sempre llegeix en els diaris
    columnistes visionaris
    que prediuen la debacle d’aquest món.
    Per talibans
    canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
    terroristes i immigrants de qui sap on.
    Solució tercera
    Cal fer quelcom i ben de pressa,
    fot als fills un GPS
    i a la dona la disfressa de soldat
    es munta un búnquerer al garatge
    al carter agafa d’hostatge
    toc de queda i càstig pels que arriben tard.
    Reconverteix la segadora
    en una gran metralladora
    per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
    Ja s’ha acabat el preocupar-se,
    visca el món i visca el Barça,
    catalans la millor vida ja ha arribat.
  • 17 L’endocrina
    L’endocrina em va parlar del que havia de menjar
    els bistecs s’han acabat…i els formatges derivats.
    Tinc el sucre desbordat, tinc els xacres taponats.
    Va dir “Fes vida normal”, però es que ni puc tocar el pa.
    Els meus matins són especials. Prenc pastilles naturals:
    groga pel tema renal, vermella pel neuronal,
    blanca pel colesterol, blava per funcionar al llit
    lila per si em sento sol, i la groga ja l’he dit.
    Herbolaris i dietistes
    tots em volen arreglar
    Milionaris, curanderos mata-haris
    i gurus expresidiaris.
    Tan sols deixa’t guiar.
    I mira’m, prenc xarops i prenc pastilles,
    em vacuno cada dia i més bé no em puc trobar.
    Tinc febre, tinc insomni i tremoleres,
    dermatitis i morenes,
    però són danys col·laterals
    Funcionaris, geperuts i dromedaris
    víctimes del calendari
    deixeu-vos estimar
  • 18 Exercici Seixanta
    Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
    Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
    en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
    només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
    carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
    Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
    txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
    I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
    un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
    Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
    xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
    escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
    xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
    en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
    Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
    moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
    xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
    “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
    i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
    fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
    xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
    el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
    en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
    a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
    et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
    La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
    sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.
  • 19 El Código da Vinci
    El Código da Vinci
    L’Ombra del Vent
    Trilogia a Nova York
    Pandora al Congo
    Harry Potter
  • 20 Tren Transsiberia
    Jo vull anar en un tren transsiberià.
    Travessar aquell gran país nevat
    i explorar (sempre amb botes i anorac)
    i jugar fent ninots de neu al mar.
    Jo vull anar en un tren transsiberià.
    Viatjar sobre d’un hotel rodant.
    Fer pipí i que es converteixi en glaç.
    Anar a dormir i que de nit sigui clar.
    Jo vull anar en un tren transsiberià
    i menjar en un vagó-restaurant.
    Ser malparit, fer bromes al revisor
    i si puc, fer-me amic del conductor.
    Jo vull anar en un tren transsiberià.
    Vull bufar i que l’aire sigui blanc
    i parlar amb hippies desconeguts.
    Treure el cap per si veig algun mamut.
    Jo vull anar en un tren transsiberià.
    Arribar a Moscou ben constipat
    i tornar i portar regals per tots
    i somiar que el tren no m’ha atropellat.
  • 21 All together now
    Pot, pit, peu, pap,
    Anem a jeure tots al prat.
    Ral, rei, ric, roc, ruc,
    Tots dins l'embut.
    A, B, C, D,
    Qui la troba ja la té,
    E, F, G, H, I,
    Vine aquí.
    Ara amunt!
    Riu amunt!
    Balla així!
    Canta amb mi!
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Groc, roig, verd, blau,
    Com belluga aquell gripau
    Sol, foc, prat,
    Cel estripat.
    Ara amunt!
    Riu amunt!
    Balla així!
    Canta amb mi!
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
    Apa, anem-hi tots
  • 22 La merda se’ns menja
    Sé prou bé que puges a Verdaguer,
    I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
    i així molt discretament aparto la maleta
    quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
    vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
    que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
    potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
    deixis tot.
    Que no m’has dit
    si em queda bé la barba.
    Que no m’has dit
    com ho tens per escapar-te amb mi.
    Que no m’has dit
    si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
    Compartir, pagar una hipoteca junts,
    maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
    I comprovar que París et queda bé
    i si plou no passa res:
    quin sonat va inventar el paraigües?
    Que no t’he dit
    que Barcelona crema.
    Que no t’he dit
    que no és teva ni meva.
    Que no t’he dit
    que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
    I és que aquí la merda se’ns menja.
    I és que aquí ja no s’hi pot estar.
  • 23 Umi o koete, yama o koete
    もしどんな願いでも
    一つ叶うのなら
    孫悟空になりたい
    ヒーローになりたい

    筋斗雲に乗って
    ホイポイカプセルを使って
    男の子じゃないかを確認するのに君の股間にパンパン

    亀ハウスに行って
    天下一武闘会目指し
    森をジグザグ
    朝の牛乳配達

    かめはめ波をぶっ放す
    悪を倒し、君に安らかな眠りを
    2人に勇気を

    ドラゴンボールを探し求め
    海、山、宇宙を飛び超えよう

    夢はいつだって新しい冒険
    明日の夢を楽しみにしながら