9

Amics,
avui un post de mirar enrere en comptes d’endavant. Sabeu per què? Avui estem d’aniversari. El 14 de febrer de 2012 sortia a la venda l’Espècies per Catalogar, un disc clau en molts sentits. Va ser el moment de deixar les feines estables per abraçar la música amb els braços. El somni s’havia fet realitat. I ara que havíem aconseguit l’impensable, calia fer el més difícil.

els_amics_de_les_arts-especies_per_catalogar-frontal

Sortint del primer dels Palaus de la Música (al final de la gira Bed & Breakfast) vam prometre tornar amb un disc a l’alçada de l’energia i la vida que la gent ens havia regalat. Cinc anys i dos discos després tenim la sensació que el vau rebre d’una manera meravellosa. No s’entén la història d’Els Amics sense L’home que dobla en Bruce Willis, sense Tots els homes d’Escòcia, sense Els Ocells, sense El Matrimoni Arnolfini, sense Ciència-ficció. Voleu un secret? Quan fèiem el repertori dels 10 anys, ens vam adonar que Espècies per Catalogar era el disc més representat. Per alguna cosa devia ser.

Menció a part hem de fer a Louisiana o Els Camps de Cotó. Una d’aquelles cançons que tens la sort que s’escapi per la finestra i vagi a parar no només a les cases dels seguidors sinó a les cases d’altres músics. Ens ve pell de gallina quan sentim les versions de l’Orfeó Català o de l’Andrea Motis. Només podem dir, un altre cop, gràcies.

No podem acabar sense dir-vos que no hauríem pogut tirar-lo endavant sense en Ferran Conangla, en Pol i en Ramon, que van ser allà donant-ho tot en els moments bons i en els moments difícils.

I res més. aquí estem. A deu dies de publicar un altre disc que avui en dia encara és una capsa de sorpreses. Les cançons hi són. Ara bé, el que arribaran a ser, només ho podeu decidir vosaltres. Esperem tornar-vos a emocionar, a moure, a fer riure, a fer ballar. Ho hem tornat a posar tot.

Gràcies.

Comentaris

  1. Esther-sabadell

    Per mi l’espècies va ser un abans i un després: al meu primer concert ( Coliseum abril 12) hi vaig anar pràcticament sense sentir res de vosaltres. Ara no puc entendre ni la meva existència sense vosaltres, m’heu marcat massa, he donat i he rebut, cantat i ballat fins la bogeria, conegut molts Amics al vostre voltant i n’he emocionat a cada nota k feu sonar.
    Gràcies a vosaltres! Jo només he tingut la sort de poder-me creuar en el vostre camí, i espero k sigui molt més llarg, com el cel que la va abduïr.
    E-s

  2. Lydia (Sant Feliu de Codines)

    Us vaig descobrir amb l’Espècies i desde llavors que sou part de la meva vida. S’em faria extrany un món sense Amics perquè sempre us tinc allà per animar-me i emocionar-me…. Que per molts anys més puguem compartir emocions!

  3. Carlos Sentís Plana

    Per mi també va ser el disc per coneixeus, va ser genial i miracles…..un himne per tots els de més de 40…
    Ara tots tota la família i amics estem pendents del nou disc….us veiem a Torrefarrera (lleida)

  4. txell

    Jo us vaig descobrir amb Jean-Luc,i des de llavors no he parat d’esoltar-vos i escoltar-vos… I us vull donar les gràcies, perquè amb aquestes fantàstiques cançons mheu ajudat a superar una malaltia molt dificil, durant les estones llargues que us escoltava m’oblidava del que m’ estava passant i no us podeu imaginar que bé que em va anar..
    I ara estic desitjant sentir el disc nou que promet molt i molt! S’esta fent llarga l’espera!!

  5. Ivan SuperPatata

    Per mi apareix la millor cançó de totes. Ciència ficció. Cada cop que l’escolto se’m posa la pell de gallina.
    A més va ser el primer disc que la meva filla no parava de demanar-me que posés al cotxe.
    Un disc que quedarà al prestatge dels imprescindibles a casa nostra.

  6. Clàu

    Venint del Bed & Breakfast, al principi l’Espècies em va costar una mica ja que era molt diferent i, tenint en compte que només tenia 13 anys, alguns temes se m’escapaven… però ara coincideixo amb la resta de comentaris, va marcar un abans i un després en vosaltres i en aquest CD hi ha algunes de les vostres millors cançons, sense dubte. A més, aquella gira va culminar al Razz, on us vaig poder veure per primera vegada!

  7. Yas

    Sense cap mena de dubte, des del moment en que es van escapar aquells 20 segons de cada cançó a no recordo quina web, és L’arquitecte. Cinc anys després amb el Damià al meu pit alimentant-se de mi, encara ho és més. Què em dirà la cançó d’aquí cinc anys? Gràcies Amics!

  8. Montse

    Recordo molt bé aquell dia. Havíem quedat per sopar i escoltar-lo a casa l’Aitor. Amb l’Aitor, juntament amb uns quants més, ens havíem conegut uns mesos enrere en aquell mític primer Palau. Bé, ens teníem vistos de varis concerts, el que passa és que fins al palau tothom anava a la seva, encara.
    Poca cosa en sabíem del disc, havien sonat “Monsieur Cousteau” i “Lousiana” dies abans per la ràdio, i frisàvem per sentir-les totes. El disc, que havíem comprat feia unes hores, encara estava verge quan vam arribar al sopar. Havíem quedat així, que ningú l’escolti abans, que sigui tot sorpresa. No spoilers, please.
    La minicadena estava a punt i nosaltres també. Crec vam sopar mentre escoltàvem el CD. Uns al sofà, altres a les cadires, altres per terra.
    Unes patatetes fan? Sona la primera cançó. Pausa. Què tal? Comentaris de la primera cançó. Em passes una llesca de pa? Va, la segona. “Aaaaa l’escena final..” Ostres, és l’Edu? Sí sí que és ell. Si us plau, algú em pot passar el llibret de les lletres? Va, la del Cousteau. Aquesta ja ens la sabem. “Calipso ve, Calipso vaaaa…” Algúns ballant pel menjador. Pausa. Comentaris. Un tall de pizza. I així anar fent, analitzant cançó rera cançó fins arribar a la última. Alabances i crítiques, tot es barrejava en aquell menjador. Ens hi vam estar molt, diria. Quan el disc es va acabar, vam tornar a prémer l’1. L’havíem estat esperant massa, aquest disc.
    No ho sé, costa d’explicar amb paraules aquella nit. D’aquelles que potser no te les esperes i acaben sent fantàstiques. I ja fa cinc anys.
    Gràcies pel caliu. Ens veiem a Valls.

  9. Serra8cat

    Jo ja us seguia amb el B&B, però l’espècies va ser un punt i apart.
    Recordo perfectament aquell dia, sortir de l’escola anar a berenar i cap al fnac a comprar el disc i ens el firmessiu. Molta estona a la cua amb el CD a les mans i nervis a flor de pell, i fins que no vam arribar a casa no vam poder escoltar res de res.

    Aquella gira la recordo moltissim, va suposar les primeres festes, primers concerts,… sense els pares i això li dona un punt especial. Conèixer un munt de gent concert rere concert, i fer amistats que encara perduren.

    Merci per regalar-nos tants bons moments i merci per tots els que queden per viure

  10. Marian

    L’espècies crec q va ser un punt de descobriment per la majoria. Jo us vaig descobrir tot just al acavar la gira del Bed&Breakfast. Us havia escoltat per la ràdio i encara recordo la notícia TV3 del concert del Palau i vaig pensar: vaig a escoltar aquets nois.

    De seguida em vaig engantxar a la vostra música i al vostre bloc, vaig llegir totes les entrades antigues q hi havien. Així q quan ja estàveu llestos per treure l’Espècies jo ja estava dessitjant escoltar-lo i sobre tot anar als vostres concerts. Recordo plorar amb Loussiana quan la vau penjar abans de q sortís el disc i escoltar-la en blucle tot el dia.

    Vaig començar la gira al concert de Terrassa, el primer de tots els q van venir després i que vindràn.

    Gràcies per tots aquests bons moments!

Deixa un comentari