hittt

Amics,
ha arribat el dia! Avui un súpermegapost ple de coses bones i maques.

1) Ja podeu veure el videoclip de El Seu Gran Hit” clickant aquí, el primer avançament del nostre nou disc, Un Estrany Poder. El disc sortirà el 24 de febrer però ja podeu començar a degustar-lo. Està sonant a les ràdios i el podeu trobar també a les plataformes digitals. Esperem que us agradi.

captura-de-pantalla-2017-01-20-a-las-13-38-25

El clip està escrit i dirigit per en Jorge M. Fontana amb fotografia (en 16mm) de Nilo Zimmerman. Com sempre, és una producció dels nostres amics d’Intricate Productions. Des d’aquí volem agrair el suport de totes les persones implicades en el rodatge. No posarem noms per no deixar-nos a ningú però a darrera d’aquest clip hi ha una feinada de por de moltíssima gent. Tècnics, art, vestuari, elèctrics… Als crèdits del final els trobareu a tots. Gràcies també a Estrella Damm i a la resta de col·laboradors. Permeteu-nos fer una menció als actors principals, en David i l’Anna perquè fan una feina espectacular i emplenen de vida tots i cadascun dels plans. També gràcies al fantàstic públic de l’escena de l’Antiga Fàbrica. Tots i cadascun dels que hi vau ser (sortiu més o menys) vau ajudar-nos en aquesta gran escena final. Merci per la paciència, pel somriure i per donar-ho tot. Era fantàstic veure-us les cares a cada pla que rodàvem. Tornar-vos a veure de públic ens va fer venir unes ganes tremendes de tornar a pujar a l’escenari. Això també és vostre.

2) Ja podeu trobar el disc en prereserva a iTunes. Si feu la comanda ARA!, podreu baixar-vos automàticament El Seu Gran Hit i, com per art de màgia, quan us desperteu el dia 24 de febrer, el disc us esperarà al vostre ordinador descarregat.

3) La gira segueix en marxa! Visiteu la secció CONCERTS perquè hi ha noves confirmacions a l’agenda de concerts. Un tercer concert al Barts (els dos primers ja tenen les ENTRADES EXHAURIDES), nou concert a Palma, les entrades de Valls sortiran el 6 de febrer… Això és un no-parar!

Gràcies a tots de nou per ser-hi!

Comentaris

  1. Lydia (Sant Feliu de Codines)

    Estic desitjant veure de nou el videoclip. Aquest cop per posar pausa allà on em sembla que surto vagament… molt vagament… però la veritat és que sortint o no sortint, sempre tindré la gran experiència d’haver participat en un videoclip del meu grup preferit, i aixó senyors, no ho pot dir tothom!
    Gràcies per tot!

  2. CanRauxa

    A veure, a veure… Expliqueu-me què coi dieu a la primera estrofa… “Weis in the gable”??? Tinc aquesta lletra ficada al cap des que la vaig sentir i no puc deixar de cantar-la 😰

  3. Núria

    Heu vingut a robar-nos les dones? Quan una dona es pot robar es que és propietat d’algú o es que és un objecte? Perquè no et roben el públic, els homes sabran diferenciar que és una cançoneta d’acords simples. M’encanten els amics de les arts, però no puc evitar indignar-me sempre amb el missatge masclista implicit de les seves lletres. Potser tot és irònic, però no ajuda

    1. Gerard

      Escolta bé la lletra. Crec que, justament, el que volen es críticar les cançons que tenen aquest subtext. Els Amics van més enllà del que diuen literalment en una frase. No és qüestó de masclisme justament.

      1. Raquel

        Tens raó quan dius que critiquen les cançons comercials que tenen com a objectiu atraure o seduir un public femení, però qui ha escollit l’expresió “robar les dones” són ells…

  4. Laura

    La paraula robar és desafortunada, es podria explicar exactament el mateix, dient “sedueixen les dones”, sense que aquestes siguin propietat de ningú.

    Evidentment que hi ha un context, però s’ha de pensar molt bé el que s’escriu, sobretot en una societat com la nostra.

    Em sap greu, m’agraden molt els amics de les arts, però aquesta cançó no pot ni podrà agradar-me i això em fa sentir trista i em violenta. I em sento amb l’obligació d’explicar-vos el que m’heu transmès.

    Personalment, com a dona, escoltar aquesta cançó em fa sentir poca cosa i això és una merda. I el que sento escoltant una cançó només ho sé jo, no em pot venir en “Gerard” i dir que m’equivoco perquè no he escoltat bé la lletra (Gràcies Gerard pel teu mainsplaining però no cal. Sabem perfectament el que ens diem, i som capaces de veure que la història té un sentit, i tot i això no agradar-nos el concepte de “robar”)

    Encara que la cançó tingui una explicació i la frase una justificació, si la vostra lletra crea malestar a més d’una persona, perd tota la gràcia no?

    No sóc ningú per exigir res, però precisament perquè m’agraden els amics i perquè penso que tothom es pot equivocar i que no passa res perquè som humans, com a fan m’agradaria que algú sortis a demanar perdó, per a mi la conducta correcta seria rectificar i reconèixer l’error. (i si es pogués retirar la cançó que suposo que deu ser molt difícil millor que millor)

  5. Laura Vic

    La paraula robar és desafortunada, es podria explicar exactament el mateix, dient “sedueixen les dones”, sense que aquestes siguin propietat de ningú.Em sap greu, m’agraden molt els amics de les arts, però aquesta cançó no pot ni podrà agradar-me i això em fa sentir trista i em violenta. I em sento amb l’obligació d’explicar-vos el que m’heu transmès. Personalment, com a dona, escoltar aquesta cançó em fa sentir poca cosa i això és una merda. I el que sento escoltant una cançó només ho sé jo, no em pot venir en “Gerard” i dir que m’equivoco perquè no he escoltat bé la lletra (Gràcies Gerard pel teu mainsplaining però no cal. Sabem perfectament el que ens diem, i som capaces de veure que la història té un sentit, i tot i això no agradar-nos el concepte de “robar”)

    Encara que la cançó tingui una explicació i la frase una justificació, si la vostra lletra crea malestar a més d’una persona, perd tota la gràcia no? M’agradaria que algú demanés perdó (tots som humans i ens podem equivocar)

    1. Eduard

      Noia, la frase és afortunada i no denota cap mena de masclisme. Els italians ens roben les dones i potser les parisines o les brasileres o les cubanes us roben els homes a valtros. En tot cas, és el punt de vista d’un personatge determinat en un cas determinat. Igual que ho és el de la cançò “Les meves ex i tu”. I és un encert perquè és veritat. En moltes ocasions en qualsevol grup de nois i noies arriba un extern o una externa que a tots ens sembla més simpàtic, més guapo, més assabentat de la vida, com si estigués en una divisió superior de futbol. I tots, nois i noies, tenim la sensació que l’intrús ens destarota la posició social adquirida. Que ens roba les dones o que ens roba els homes o les dues coses. I aquesta frase és la que es fa servir. De veritat, no tinc la sensació que hi hagi cap mena de masclisme per enlloc. De fet, aquests individus empoderen aquells que són “robats” perquè impliquen que la part que se sent “robada” hagi de mostrar-se molt més proactiva per seduir i marcar la posició.

      1. Raquel

        El verb robar no és el més adequat, sembla que parli d’un objecte… I més tal com ho expliques, la posició o decisió d’una do depèn ni de tu ni del noi extranger que dius, depèn d’ella, i prou. No pots robar una dona, no és de ningú… No pots parlar de robar una dona sense que sembli possessiu.

Deixa un comentari