Tornar al blog 0

Blog

COMPARTIR:

Si fos possible (Season Finale #1)

Si fos possible, t’hauríem fet pujar diumenge o dilluns a l’escenari del Palau de la Música. Primer ens hauríem posat tots quatre (o més ben dit, tots nou) al teu voltant i t’haguéssim demanat que et situessis just al centre de l’escenari  i miressis el lloc. Que el respiressis. Que resseguissis amb els ulls l’espai: el sostre, les escultures, les muses, els vitralls. Que fossis conscient d’on ets i que pensessis qui ho ha trepitjat abans que tu. Després t’hauríem convidat a mirar les cares de totes i cadascuna persones davant teu. Però no un moment no, tota l’estona. Finalment, t’hauríem convidat a quedar-t’hi durant tot el concert.

A tu segurament t’hauria semblat bé. Hauries pensat que no sempre es té la oportunitat de veure un concert des d’aquesta perspectiva. Hauries accedit. Només hi ha una cosa que no t’hauríem dit: que amb l’última nota de cada cançó hagués caigut a sobre teu una maledicció. Sí, sí. Una dolça maledicció. Una maledicció que et condemnaria a reviure dins del teu cap aquell moment durant tota una vida. Si haguessis pujat amb nosaltres, t’haguessis posat enming de l’escenari, haguessis pres consciència del lloc, haguessis mirat les cares de la gent i haguessis esperat al final de totes i cadascuna de les cançons, hauries pogut escoltar un so indescriptible: el rugir del Palau. Un so que encara avui retrunyiria dins teu, un crit de 2000 goles capaç de despertar la més adormida de les emocions, la més impassible de les ànimes. Un so que mai més tornaries a sentir perquè només el podria fer aquella gent en concret, aquell dia precís, en aquell moment exacte. Probablement en un futur en sentiries de semblants però no serien iguals que aquell. Si l’haguessis sentit, la teva maledicció seria aquesta: el buscaries tota la vida inútilment. Faries el que fos per tornar-lo a sentir encara que fos una vegada. Però tot seria en va. En tots els teus intents sempre et faltaria alguna cosa. Et faltaria la veu de la noia que ha vingut a tants concerts, el crit del nen que cantava a pulmó i que només pensava en explicar-ho  l’endemà a l’escola, el riure de l’avi que venia sense saber qui eren aquests de les arts, la veu de la parella que feia mil anys que no anaven de concert  i que va aconseguir que els pares els hi guardessin la criatura per escapar-se unes horetes cap al Palau. Probablement (amb els dits de la mà) podries comptar algú dels presents que no feia cap so, no s’emocionava, que no vibrava. Però no et sabria greu perquè el seu silenci estaria fent que es sentís més la veu de qui tenia al costat, que si que ho vivia, que cantava cada nota com si fos l’última i que quan ja no podia més va haver d’aixecar-se del seient per seguir cantant encara amb més força.

Si per un moment haguessis pogut pujar a aquell escenari entendries el que amb aquest escrit intentem explicar. I hauries vist com durant dues hores, entre rugir i rugir, el Palau va ser capaç de passar de l’eufòria al silenci, del riure al plor, de la nostàlgia a la il·lusió per encarar un futur on encara tot està per escriure.  On tot està per fer i tot és possible.
I t’hauries sentit afortunat.

Gràcies

Els Amics de les Arts

Els Amics al Palau #2 from enderrocktv on Vimeo.

Comentaris

    1. Oi tant!! Amb els nostres ulls també us haguéssiu emocionat i us hauria caigut la llagrimeta… sense cap dubte, i amb diferència, va ser el millor concert de la meva vida. No tardeu gaire a tornar als escenaris que jo ja us estic enyorant :-)
      Realment, sou els MILLORS!!!!!!!!!!!!!!!!

    2. malgrat haver intentat anar-hi i formar part del que vau fer aquestes dues nits no ho vaig acomseguir. He estat a altres concerts hi vaig sortir com si fos d´un altre planete i tot fos genial, perfecte i amb bona gent que es la que vosaltres moveu. Gracies per ser com sou, per com heu ajudat a mi i a la meva familia ha passar bons moments en un de molt dolent, continueu aixi i no cavieu mai. Sou molt grans, i espero tornar a veireus, si voleu podeu pasarvos per sant celoni, ;) Bona sort i espero que us vagi molt bé!

  1. Esperava aquest post amb molta il·lusió, però no esperava això! I ara no sé què dir-vos!
    Gràcies novament per emocionar-me, Amics!
    MOLTES GRÀCIES!

  2. Si va ser possible que vosaltres poguessiu sentir tots aquests sentimets va ser perque ens heu fet viure moments únics sentit-vos! Segur que era genial veuren’s a tots nosaltres vibrant amb la vostra música i els vostres discursos, però em sembla que tots nosaltres ja erem ben feliços de poder estar al pati de butaques i poder compartir aquell moment amb els nostres amics (vosaltres). Tothom que era al palau aquelles dues nits, no oblidarà el que vam sentir!
    Si tots haguessim pogut estar dalt l’escenari mai s’hagués creat aquest moment únic i inoblidable!
    Gràcies a vosaltres per aquesta gira i per aquest post tant emotiu!
    Fins molt aviat

  3. jo personalment, no em casaré de donar-vos les gràcies per aquesta gira, per les cançons, els concerts, els posts, el bon rotllo que despreneu i per aquest concertàs de final de gira! us mereixeu això i més!

    q vagin b les vacances!!!

  4. Amics, espero que a la proxima gira, si feu un altre palau, que jo i les 2.000 persones més us tornem a fer sentir aquesta sensació, perquè us ho mereixeu aixo i més. Espero què ara disfruteu de les vacances molt merescudes i quan torneu que feu un disc que torni a ser un exit!!!!

    Visca els amics!!!!

  5. Estic a la feina i no he pogut evitar estar pendent de si penjàveu el post o no. I ara no sé com dissimular l’emoció. Com bé diu el Capitán, tan de bo vosaltres ho haguéssiu pogut viure des d’on érem nosaltres. Només us puc donar les gràcies, per mil·lèssima vegada, pel que vau fer el diumenge, el dilluns, per aquest post i per tot el que ho ha precedit! Us estimem moltíssim, de veritat!
    PD: ho he dit mil cops i sé que us mereixeu les vacances i fer el que hagueu de fer al vostre ritme, però NO TRIGUEU A TORNAR!

    1. Jo anava a dir el mateix però amb altres paraules: sou uns cabrons, estic a la feina i m’heu fet plorar! Això no es fa! De debò, això de dilluns va ser molt gran, vaig tenir la sensació de viure un moment històric. Els Gomets Verds intentarem suportar el temps que ens espera sense la dosi d’Amics que necessitem, però torneu aviat, que l’espera se’ns farà massa llarga.

      Gràcies per tot!

      1. Haurien de crear un grup rotllo “Gent que té un company de feina que va anar al Palau a veure als Amics”, o fer-se un hashtag a mida, i explicar-se entre ells què suposa que el tio del costat, sense motiu aparent i amb els auriculars posats, es posi a riure, a plorar, pugi en un tren, estigui en una tribu apache, tingui dejavús, vegi animalons, …

        VA SER MOLT GRAN!!

  6. Amics estic ben emocionada!!!! Amb llàgrimes als ulls que estic intentant que no regalimin galtes avall només pk estic a la feina (tot i que alguna ja s’ha escapat) us dic ben fort: US TROBARÉ MOOOOOOOOOOOOOOLT A FALTAR! FINS MOLT AVIAT!

  7. a mi me hubiera encantado estar ahi pero tarde me entere de la venta de entradas… pero esperare proximas fechas! me encantan!

  8. Quin post més maco! Me l’he llegit, però crec que s’ha de llegir més cops per arribar a entendre’l perquè com a públic tenim uns sentiments del concert i vosaltres, com a cantants, uns de diferents però, al mateix moment, són similars. Posar-se a la vostre pell és complicat perquè allò va ser molt animal però, els que vam estar de públic dilluns, crec que seguirem revivint cada minut d’aquell concert perquè realment va ser espectacular i vosaltres ho vau donar tot, i això no té preu. Al públic estàvem molt entregats, però és que vosaltres ho heu estat sempre i, sovint, quan dones algo acabes rebent i, en aquest cas, només gràcies a la vostra música, la vostra dedicació i la vostra entrega constant heu pogut viure dos dies com aquells, però tot és gràcies a vosaltres!
    Bones vacances i espero que torneu ben aviat per fer-nos viure moments tant intensos com els d’aquesta gira. Un petonàs!!!

  9. se’m posa la pell de gallina cada vegada q penso en el concert de dilluns…
    no tinc paraules
    sou enormes…!!!

  10. Nois, va ser espectacular. ES PEC TA CU LAR. De debò. En tots els concerts que he anat (i no només als vostres) sempre hi ha algú que crida menys, o que balla menys, i que et mira com si estiguessis sonada només perquè cantes i balles. Dilluns, i segur que diumenge també, estàvem tots igual de sonats. I això es notava. Tots vam cridar, tots vam saltar, tots vam ballar. Dilluns, i segur que diumenge també, el concert era de tots. Estàveu emocionats i es notava, i això ens emocionava a nosaltres. I feia que encara saltéssim més amunt, que encara cridéssim més fort, que aixequéssim més els braços, que no deixéssim d’aplaudir encara que les mans i els braços ja ens fessin mal.
    El de dilluns, i segur que el de diumenge també, va ser un concert de tots. I això és gràcies a vosaltres que, des del primer dia, ens heu fet còmplices de tot.
    Per tant, de res ;-p i MOLTES GRÀCIES.
    Us esperem. I us rebrem amb els braços oberts.
    Una abraçada, i bones vacances!!!

  11. M’esperava un post màgic, emocionant, però no fins el moment de caure’m la llàgrima.
    Gràcies Amics per obrir-me aquest sentiment, per emocionar-me amb vosaltres i amb les vostres cançons, per això tan gran que heu aconseguit i que ens arribaeu via notes i música.
    Gràcies de tot cor.

    I ojala poguéssim viure aquest sentiment des de un altre punt de vista, perquè de ben segur, que hagués estat tota una experiència única, preciosa i emotiva.
    Veure com la gent canta a pulmó cada una de les notes, com els nens salten de l’alegria amb les cançons, de com algú se li escapa la llàgrima amb la cançó de Lluís Llach (com jo, per exemple) o el moment dels mòbils, o com nois i noies cantàven la merda se’ns menja, o l’eufòria del JEAN-LUC.
    Coses que suposadament només VOSALTRES podeu saber el que és.

    Enhorabona per aquest treball.
    I ara a disfrutar d’unes marescudes vacances.

    Gràcies Amics, i fins molt aviat.

    PD: No trigueu en tornar… :)

    1. Jo tambe me l’esperava emocionant perque ja sabem com les gasteu quan us poseu tendres, però jo tampoc ho he pogut evitar eixugar-me la cara… No se que passarà quan feu la Sesione Finale #2!
      Un petó gegant als 4!

  12. que genials que sou,
    tant els videos com el text deixen veure que sou fantàstics,
    afanyeu-vos a fer més cançons que nosaltres us esperarem als concerts :’)

  13. ESTIMATS Amics,

    Estava llegint el post i no he pogut evitar humitejar els ulls. No vaig ser al Palau de la Música, cap dels dos dies (ser de Girona a vegades té aquests inconvenients), i no sabeu com em dol no haver-hi pogut ser. No només per haver-me perdut el final d’una gira que he seguit tant com he pogut des que us vaig conèixer gairebé fa un any, sinó per haver-me perdut compartir uns moments tant especials per vosaltres.

    Em quedo el consol de que l’any que ve torneu, que les ganes i les cançons no us falten, i estic convençudíssima de que no ens decebreu. Potser l’any que ve no ompliu dos palaus de la música, però potser fer un palau sant jordi o un liceu.

    Us esperem amb ganes, Mentrestant disfruteu d’aquestes vacances tant merescudes. I moltíssimes gràcies per tot.

  14. “…la veu de la parella que feia mil anys que no anaven de concert i que va aconseguir que els pares els hi guardessin la criatura per escapar-se unes horetes cap al Palau.”

    Aquests érem nosaltres !!! Per sempre el “Bed & Breakfast” serà la nostra banda sonora de l’estiu de 2010!!! Gràcies !!!

    Marçal i Marta.

  15. No vam poder pujar a l’escenari perquè érem masses els que diumenge i dilluns us veiem i també us sentíem (en els dos sentits de la paraula) al palau de la música, possiblement ara encara hi hauria gent a l’escenari intentant sentir el que ens heu deixat veure en aquest post. Però a mi m’agradaria dir-vos (un cop més) el que es va sentir des de platea (que era la meva localitat).
    En comprar les entrades (amb una amiga que no vam poder seure juntes perquè ja no en quedaven, però no per això ho vam disfrutar menys) ens pensàvem que estaríem més o menys situades a “Mordor” i que no veuríem res, ens enganyàvem i això va ser la primera sorpresa de la nit. Davant meu tenia un home d’uns 50 anys, al meu costat dos nens d’uns 6 i 7 anys, a la dreta una noia d’uns 15-16 i més lluny als palcos contraris on estava una iaiona entranyable d’uns… (no sé posar-li edat) i hauríeu de veure, com saltaven i cridaven els nens, la noia, l’home i la iaiona, i nosaltres per descomptat!
    Això és la vostra màgia tan se val l’edat que tingui el públic arribeu a tots i si al meu costat hagués tingut un noi/a de la meva edat potser no hagués sortit tant encantada com vaig sortir amb els crits i els “perdona” quan ens xocàvem saltant dels nens, nens que estic segura encara juguen a l’hora del pati en crear el planeta piruleta, perquè els hi va encantar!

    Us he de dir que 4 dies més tard encara em queda alguna coseta ven endins que em fa pessigolletes cada vegada que penso en el concert (i no hi penso precisament poc), fa 4 dies que no puc parar d’escoltar-vos, Spotify, MP3, CD, videos del youtube, fa 4 dies que quan miro el mòbil penso en l’univers que vam crear dins del palau i només això ja m’emociona, fa 4 dies que tinc l’entrada firmada a l’habitació, que llueixo dues xapes a la jaqueta o bolso, 4 dies que notícia que surt, notícia que llegeixo i que em torno a emocionar… que penso en l’última cançó excel·lentment escollida i excel·lentment versionada i en les vostres llàgrimes i això us fa més propers encara (més, més encara? uuffff).

    Res, paro ja, MOLTES GRÀCIES A VOSALTRES! de tants concerts que he viscut (vostres i d’altres) aquest és el primer que m’està deixant una energia especial, una mena de núvol!
    Ai perdoneu, no me n’he pogut estar, els meus amics i familiars ja comencen a estar cansats de tant sentir-ho. Ara ja m’he quedat tranquil·la, crec.

    Per la vostra màgia duri molt de temps, de vacances, quan torneu i amb tota la feina que se us gira ara! SORT de tot cor.

  16. Una nit espectacular, un concert genial. Aquesta sensació que dieu crec que la vam sentir tots els presents al palau encara que, evidentment, no amb la mateixa intensitat que vosaltres que ereu allà dalt. L’emoció final ens va embargar a tots, les llàgrimes van acabar caient. I eren de cor.
    Esperem retrobar-nos ben aviat.
    Que la inspiracio, la complicitat i tantes altres de les vostres virtuds us segueixin acompanyant.
    Gràcies. Salut i sort!
    Fins ara.

  17. Jo! Quina enveja que em feu… m’hagués encantat poder-hi anar, pero 1) no vaig trobar entrades i 2) tampoc me la podia pagar…
    Quina manera d’explicar les coses, per favor! Estic amb la llagrimeta a punt de caure!
    Sou molt, molt, molt grans. Gràcies a deu que us vaig descobrir! Que faria sense vosaltres???
    Volem disc i gira JA!

    1. Impressionat aquest moment!! Això i “A vegades” tothom aplaudint van ser brutals!! I aquí es va veure l’emoció de tothom i, sobretot, d’ells!
      I la part dels gomets també. Encara tinc el megagomet verd guardat!

  18. OSTRES!!!!! Le llegit una vegada ràpid…. le rellegit una segona vegada…. tranquil·lament una tercera i de cop us juro (mira que em costa) m’he fotut a plorar…. són moltes emocions contingudes durant molts dies….Tot aquest temps ha estat màgic tant vosaltres dalt de l’escenari com nosaltres des de baix. SOU BRUTALS!!!! Moltes gràcies per ser com sou i per compartir les vostres emocions…. Això és el que us fa GRANS!!!
    Descanseu, relaxeu-vos, allunyeu-vos el que us fagi falta perquè sabeu ( i sé que ho sabeu) que nosaltres us estarem esperant de nou…………….
    Només puc dir MOLTES GRÀCIES AMICS!!!!

  19. M’agradaria saber escriure i expressar-me com molts de vosaltres i poder-vos explicar el que vaig sentir i com em sento ara, 4 dies després. Però no. Jo no en sé.
    Els meus ulls parlen per mi. I el que sento dins, el que se’m va quedar d’aquell Diumenge i de cada cosa que faig o veig o llegeixo o escolto, només fa que omplir-me més aconseguint que de quan en quan em salti la llagrimeta.

    Va ser gran. MOLT GRAN!!
    Sou grans. Tots.

  20. Ostia! Estamos a miercoles y el efecto Palau todavia sigue. Joder, otra vez con los ojos llenos de lagrimas. Este sera un momento que pasara a la historia. Y Amics, estoy convencido de que esto no ha hecho mas que empezar, que aun podeis crecer mas, y mas, y mas, y mas, y mas…

    Y nosotros seguiremos aqui para verlo.

      1. Bibi, si ha de durar fins que tornin, almenys jo, vaig malament… Tanta plorera i emoció constant m’esgota! Hehehe. Necessito poder pensar en alguna cosa més…

        ^^

        1. A veure hem de posar aquí el punt positiu…. espero que la season final #2 reconverteixi les llàgrimes amb somriures immensos.
          Gomets Verds!!! Crec que haureu de fer una quedada aviat si més no per veure fotos del concerts junts??? (Cola???)

          1. Cola, cola molt!! Me l’acabo de tornar a llegir… i estic plorant encara més que abans…

            Hem de fer alguna cosa!!

          2. Sí, venga, quedem! Que fa dos dies que no ens veiem… i mirem fotos, i els vídeos del concerts, i plorem en companyia…
            Que us semblaria quedar als “Amics de les Arts” de Terrassa???
            Proposta número 1, aquí queda llençada!

  21. Moment foto (nit 2): KUUUUURTIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!

    L’enhorabonissíssima, Amics. El Palau de la Música va fer putrum putrum. Com ja he llegit per aquí, (si en Kurti s’hi veu amb cor) una rentrée en plan U2 al Camp nou no estaria gens gens malament (per favor!!). Per cert, Pol Cruells, genial. :)

    Una de les gogos cridaneres de platea parells.

  22. Gràcies Amics per aquest post tan emotiu!!
    Nosaltres només us hem retornat una mil•lèsima part del que vosaltres ens heu donat. Gràcies per saber-nos transmetre amb senzillesa i humilitat allò ínfim i més íntim de les nostres vides. Gràcies per fer-ho amb ironia i arrencar-nos un somriure a cada frase.
    Ara ens quedem amb la nostàlgia, però també amb la il•lusió de retrobar-us ben aviat, amb les mateixes forces i amb el mateix esperit.
    Moltes felicitats!!!!

  23. No hi ha suficients paraules x descriure el q m’heu fet sentir en llegir akest post…
    Us vaig conèixer un moment molt trist de la meva vida i poc a poc heu fet una cosa molt i molt gran: m’heu tornat el somriure! Gràcies de tot cor, x fer el què feu i com ho feu! Sou genials, no canvieu mai!
    Espero veure-us ben aviat!
    Descanseu i pariu aviat un nou disc!!!!
    Mitjons, PETONS i americanes…

  24. Les emocions que expliqueu van arribar a totes les butaques del Palau de la Música: a Platea, des d’on deuria semblar que se us pogués tocar, i al segon pis, on us sentiem igualment propers! Va ser increïblement gran, màgic, i molt emotiu!
    Bones vacances Amics, i gràcies a vosaltres per tan bones estones!

  25. En veure el video, em fa rabia no haver pogut assistir al concert, però també m’emociona i alguna llàgrima també s’escapa hehe
    Sou genials, no canvieu mai!
    Mitjons, PETONS i americanes

  26. Tenim a penes
    el que tenim i prou: l’espai d’història
    concreta que ens pertoca, i un minúscul
    territori per viure-la. Posem-nos
    dempeus altra vegada i que se senti
    la veu de tots solemnement i clara.
    Cridem qui som i que tothom ho escolti.
    I en acabat, que cadascú es vesteixi
    com bonament li plagui, i via fora!,
    que tot està per fer i tot és possible.

    Subratlle a Miquel Martí i Pol. I una vegada més, us dono les gràcies, a vosaltres, i l’enhorabona.

  27. Si fos possible… seria insuperable!
    Increíble el que vam viure al Palau aquest diumenge… El més bonic de tot és que sou tan propers al públic (els vostres Amics!), que no només contagieu el vostre bon rotllo sinó que aconseguiu que també nosaltres compartim les vostres emocions… Aquest diumenge no era possible ser a l’escenari amb vosaltres, però des de la llotja, mentre cantàvem eufòrics les vostres cançons, miràvem al nostre voltant i se’ns posava la pell de gallina… no sé si podem arribar a imaginar-nos com us sentíeu vosaltres des de l’escenari!

    Perquè Amics, si el Palau vibrava era per vosaltres, que sentiu i ens feu sentir, que ens brindeu la oportunitat de ser més aprop vostre, que ens heu fet part de vosaltres…
    Com no hem de caure rendits als vostres peus?!
    És el resultat de la vostra gran feina… i arribar a crear una cosa així ha de ser molt molt gran!!

    GRÀCIES PER DEIXAR-NOS FORMAR PART DE TOT AIXÒ!!

    Enhorabona per ser tan autèntics i passeu bones vacances (us les mereixeu!)
    Esperem amb candeletes el nou disc… ;)

    Mitjons, petons i més palaus…

  28. Buff…preciós…
    Jo no tinc paraules per a poder expressar el que ens heu fet sentir a cada un dels concerts que hem anat, de veritat…però diumenge va ser…màgic, meravellós.
    Gràcies a vosaltres per tot…que descanseu!
    Us estarem esperant!

    1. Ostres!!! Si surto a la foto amb la meva germana, la meva amiga i les fotocòpies d’en Son Goku i companyia i els mega-gomets!!! Com diria l’Eduard, sortim tot el pack sencer!! :)

  29. En llegir el post he recordat el concert de dilluns i encara no trobo una sola paraula que el descrigui, simplement quan el recordo es dibuixa un gran somriure a la meva cara. Sembla ser que l’efecte Palau continua…
    Només dir-vos Amics que GRÀCIES pels concerts, les cançons, pels somriures… perquè amb tot això ja formeu part d’una etapa de la meva vida.
    Disfruteu de les vacances perquè us les mereixeu i torneu amb molta força, perquè ja sabeu que us estarem esperant
    Moltes felicitats i fins aviat Amics! :)

  30. Gràcies, Amics, per ser com sou i per compartir una part del que sou amb tots nosaltres. No canvieu mai. Molt bones vacances!

  31. Crec que no soc tant afortunat com tota la gent que ha comentat fins ara… degut als exàmens de la universitat no vaig atrevir-me a comprar entrada pel Palau… i després ja era massa tard.
    Espero que a la pròxima gira feu espectacles com aquest en períodes fora d’exàmens (és a dir… finals de gener i quasi tot el mes de febrer). NO és cap crítica… només és un comentari que espero que tingueu en compte el pròxim cop que organitzeu un festival com aquest.

    Atentament,
    Andreu (i suposo que també molts altres estudiants)

    p.D.: esperem amb ànsies notícies sobre un nou disc i noves dates de tourssss!! :)

  32. Nois, em vaig emocionar i m’ho vaig passar brutalment de conya! Feia temps que no vibrava tant en un concert, però aquest últim ha estat especial.
    Estava allà a primera fila i em sentia quasi a sobre l’escenari amb vosaltres, jejejejje em veig a la foto, com ha dit ma germana Alícia més amunt, amb els gomets verds i les fotocòpies del Son Goku reposant a sobre l’escenari!
    Ha estat el primer concert que em vaig atrevir a esperar que sortíssiu perquè em firméssiu el cd. Sóc poc de “molestar”, però dilluns em vaig dir que si no ho feia aquell dia segurament més endavant seria bastant difícil. Em vau sembla quatre nois encantadors, simpàtics, propers, que no feieu cap paper sinó que éreu vosaltres mateixos i el millor de tot de la meva generació!!! jejejejej Amb el que vaig tenir més temps d’intercanviar quatre paraules va ser amb en Dani i la veritat que em vas deixar sense paraules. Ets molt maco, amb el sentit més ampli de la paraula. La noia que t’arreplegui ja et pot cuidar bé. Nois, sou bona gent i la bona gent es mereix que li passin coses com el que us ha passat a vosaltres! Ara toca païr aquest any i disfrutar d’unes vacances ben merescudes!
    Un petó a cada un!

  33. Després de tans comentaris no sé que puc dir que no s’hagi dit ja, només diré gràcies per la vostra música, els vostres concerts, els vostres videos, els vostres anuncis, per escriure cada dia al bloc… però sobretot, sobretot per ser com sou. (I si pot ser no tardeu gaire a tornar.)

  34. És impressionant llegir el vostre bloc, els comentaris de tothom, i veure que tot de gent tan diferent com devem ser tots plegats, hem viscut totes aquestes emocions de forma tan semblant…segueixo amb la pell de gallina recordant el concert, el millor de la meva vida sense cap dubte, una comunió perfecte entre nosaltres i vosaltres, tots sent 1….i no sé si en viurem de semblants o no, o potser fins i tot de millors, però només per haver pogut estar dilluns al Palau, em considero infinitament afortunada.
    Espero que gaudiu del descans plenament merescut…mentrestant nosaltres us esperarem “amb candeletes”…

  35. Impossible dir alguna cosa que no s’hagi dit ja,
    que no s’hagi viscut ja ( per les dues parts )
    i que no s’hagi sentit ja.
    Tot i així, em penso repetir, i penso fer pesada, i penso tornar a dir que les nits del 6 i 7 de febrer passaran a la memòria del nostre disc dur com a un dels moments més dolços de la nostra vida!! I lo millor/pitjor de tot és que en sou conscients!!!!!!!
    Però prou de melaancolia i tristesa, ara toca disfrutar del rècord com a algu viscut, i viscut de manera molt alegre! no com a un record trist de despedida.
    Per tant, a disfrutar de les vostres merescudes vacances, que espero que siguin bén lluny i en paratges estupendus per desconnectar i carregar-vos d’energia per tornar-vos a posar per feina, que aquí ens teniu, esperant el vostre treball amb candeletes!!!

    I recordeu sempre dues coses:

    1- Si aquest preciós escrit sobre les sensacions que entre tots us hem pogut fer sentir al Palau, ha estat possible, ha estat bàsicament perquè vosaltres heu estat de capaços de crear una màgia que ha despertat dins de tots i cada un de nosaltres aquesta il·lusió. Lo únic que hem fet, ha estat transmetre-us-ho!!!

    2- I amics, i amics dels amics …. quan es tanta una porta …. sempre se n’obre una altra, i en la majoria de casos, més ample, més alta i més gran!!

    MOLTES GRÀCIES i fins la propera!!

  36. encara no he aconseguit escriure tot el que vaig viure al palau, estic fent el post al bloc des de fa dos dies, per que dia a dia els amics ens emocioneu i alegreu la vida.
    Moltíssimes gràcies per saber transmetre tant bé la vostra-nostres emocions.
    Gaudiu al màxim de les vostres merescudes vacances !!!!!
    ….trobarem a faltar els concerts, els posts al bloc, twits , les fotos, els videos, etc… no ens deixeu del tot eh?? jejejeje

  37. Ho vaig escriure ahir al facebook, i ho repeteixo avui aquí:

    Que, què tenim? Uns amics de puta mareee!!!!!

    Gràcies pels meravellosos moments que ens vàreu fer viure el dilluns!!!

  38. No sé si alguna vegada vindreu a tocar a Madrid…però si hi toqueu segur que serem allà la meva dona i jo…

    A mi em veniu molt bé per practicar el meu català…però el mès important, que cony, és que sou boníssims…!!!!

    Felicitats pel éxit de la vostra gira…

  39. Dir que va ser el millor concert de la meva vida no seria exagerar. Riure, emocionar-se, que et caigui la llagrimeta, riure un altre cop… Pensant en tot el que ens doneu a cada concert i que no podrem oblidar mai.

    Aprofiteu les vacances que us mereixeu del tot i nosaltres esperarem noves notícies d’aquest disc que segur que entrarà als annals de la història.

    No canvieu mai!!!

  40. Un post preciós, amics! us portarem sempre prop del cor, no només al fons de les retines, en l’eco dels oïdes… Vau tenir un públic en proporció al que us mereixeu, sense discussió possible: Moltes Felicitats! i fins sempre!

  41. No vaig poder ser a cap dels dos concerts al Palau i només llegint el post i veient el video se m’ha posat la pell de gallina i si, alguna llagrimeta també se m’ha escapat.

    Em fa molta pena no haver pogut viure aquest final de gira tant apoteòsica. Jo també volia ser allà i cantar totes les vostres lletres a ple pulmó!

    Ara us donem uns dies de vacances i ja podeu començar a treballar en el següent disc! jejjeje perquè l’esperem amb ànsies…

    Un petó immens per vosaltres, Amics.

    Montse.

  42. ..i doncs, què us penseu? els que hi vam ser també estem maleïts a reviure aquest moment durant tota la vida. i no són aquests moments, els que ens fan més feliços? gràcies, gràcies per tots i cadascun dels moments compartits!

          1. fenluquejar: primera conjugació

            jo fenluquejo
            tu fenluqueges
            ell fenluqueja
            nosaltres fenluquegem
            vosaltres fenluquegeu
            ells fenluquegen!!!

  43. Amics!
    Estic amb la llagrimeta a punt de caure pel que acabeu d’escriure…
    Mai oblidaré la nit del 6 de febrer. El Palau ple a petar que tremolava i vibrava durant el concert i s’emocionava! Va ser un sensació molt forta i cada vegada que hi penso se’m posa la pell de gallina… Me’n recordaré sempre!

    Mitjons, petons i abraçades plenes d’energia pel pròxim disc! ;)

  44. Uff..sense paraules!
    Qualsevol cosa que es pugui dir es queda curta, així que com que tots els que hi érem sabem el que vam viure només ens cal intercanviar mirades còmplices i ens entenem a la perfecció.
    Gràcies Amics.

  45. Si fos possible us hagués agafat a tots 4, o mes ben dit a tots 9… i us hagués fet seure al meu costat, us hagués fet escoltar totes les converses de la gent, haguéssiu vist tots els petons que van inspirar les vostres cançons, les rialles, les bromes entre amics, la pell de gallina en un acord precís o el cremor de les mans al aplaudir i NO VOLER PARAR MAI!!!
    hauríeu sentit la necessitat d’enviar un sms em mig de la cançó k et recorda a la persona que no ha pogut venir, us haguéssiu emocionat al veure les cares de sincera emoció dels que estan a dalt de l’escenari.
    Finalment hauríeu sortit del palau i hauríeu sentit la necessitat d’esperar-vos… de fer-vos un últim aplaudiment… Hòstia k sou els millors i k des de dilluns k vaig com drogada encara!!!!
    MOLTA…MOLTA …SORT!!!

  46. Gràcies per fer-nos passar una nit inoblidable a totes les persones que vam omplir el Palau i vam vibrar amb les vostres cançons des del primer minut. Dilluns era el meu aniversari i ho vaig celebrar d’una manera immillorable. Gràcies, amics.

  47. Gràcies perque mai oblidaré el meu primer dia al Palau de la Música, estic segura que no podia haver triat un millor dia que el 7 de febrer del 2011!
    Sou increibles, sou uns craks, sou la bomba, sou uns showmens……
    Que disfruteu de les vostres vacances merescudes!
    Molts petons, mitjons i americanes!!!!!!
    Fins la próxima!

  48. És llegir-vos, és recordar el concert de dilluns ple de moment epecials, és veure les imatges vostres emocionats just al sortir de l’escenari, i no puc evitar plorar…

    Simplement, moltes gràcies per fer-nos sentir :)

  49. La sensació del Palau no era d’un escenari i un públic, sinó d’un clam.
    Teniem la sensació de ser particeps d’un moment que passaria a la posteritat. I no sé si surtireu als llibres d’història, però com a mínim en el nostre record hi sereu fins el final.

    Gràcies per deixar-nos disfrutar com ho heu fet.
    Tots junts, durant tota la gira, però sobretot amb el concert de dilluns vam pujar un 8000! o més!!

    I ara esperarem el següent disc i sobretot la gira, per poder disfrutar de nou de grans vespres-nits amb vosaltres.

    Una abraçada des de l’ERPEA de la foto! =)

  50. És allò que se’n diu pell de gallina!

    Moltes felicitats amics! Ens esteu donant una cosa inexplicable, ens esteu fent sentir diferents.

    I quantes emocions!

    I les gràcies són per vosaltres!

  51. No vaig poder ser a cap dels dos concerts del Palau però el vostre escrit m’ha deixat sense respiració ni paraules. M’heu fet emocionar Amics!
    Sé del cert que nits tan impressionants com aquestes es repetiran d’aquí en endavant, ja veureu!

    Continueu sent com sou que valeu moltíssim!

  52. Amics,
    Jo continuaré mirant i remirant els vídeos que hem grabat dels 8 concerts que hem vingut (De Vilabertran al Palau) per mantenir, mentre esteu creant el nou disc, aquesta sensació d’IMMENSA feliicitat que em provoqueu!

    Els del Palau (07/02) són aquests:
    Déjà.Vú:http://www.youtube.com/watch?v=Z7UA3g1B7I0&feature=mfu_in_order&list=UL
    Reikjavic:http://www.youtube.com/watch?v=SKAW5Z-OR2A
    Discurs final de despedida i agraïment Joan Enric:http://www.youtube.com/watch?v=w866nVMXS_c&feature=mfu_in_order&list=UL

    Per cert, aquest no és l’últim post que feu, oi? I una altra pregunta, el concert del dia 7 sabeu quan el passaràn pel C33? És que el grabarem ben grabat per poder-lo mirar i remirar!

    1. Torno a escriure els links que no sé pk no es linken bé:
      Déjà.Vú:

      Reikjavic:

      Discurs final de despedida i agraïment Joan Enric

      Moments per no oblidar!!!

  53. Sou el clar exemple que lluitant, treballant i estimant el que es fa s’arriba molt amunt!
    Molt bon concert.

    Moltes gràcies i molta sort en aquest futur, esperem saber de vosaltres ben aviat.

  54. Si tot fos possible vos hauríem seguit a tots i cadascun des concerts que heu fet. Si tot fos possible haguéssim vengut amb voltros cada un dels dies perquè no ens cansam mai d’escoltar-vos i de disfrutar amb sa vostra música. si tot fos possible demà passat trauríeu un nou CD i tornaríeu de gira perquè no sabem com estar sense vosaltres.

    I com que tot és possible, si es vol, sé que prest tornareu a ser aquí per emocionar-nos novament, per fer-mos desitjar que sigui possible acompanyar-vos a tots els concerts.

    Una besada des de Mallorca! Tornau aviat!!

  55. Acustumo a motivar-me amb els escrits que us faig. El d’avui es senzill. Us estimo molt, gràcies, Amics. No tardeu gaire en tornar.

  56. els meus companys de pis cada dia em pregunten com em trobo ara que no us perseguiré per catalunya durant un temps…
    van cantant el jean luc en veu baixa, com si fós un requiem…
    però jo em sento molt feliç d’haver pogut viure aquest estiu amb ELS AMICS com a objectiu, i d’haver estat al palau. i d’haver-vos vist plorar. i d’estar plorant ara recordant lu bé que m’ho he passat.
    tinc tantes ganes de tornar anar de gira amb vosaltres!

  57. 94 comentaris explicant un mateix sentiment. Me’ls llegeixo tots i m’hi sento identificada. Heu vist el que heu fet, Amics?
    Jo encara estic en estat de xoc… però em consola saber que n’hi ha més de dos i de tres que estan igual =)

    Això sí, que ens escriviu un post així en horari laboral hauria de ser delicte! :_)

  58. Buffffffffffff!!!!! sou genials!!!! quin post més xulo, sempre us supereu!!!! moltíssimes gràcies per acompanyar-me durant tot aquest any, en els moments bons sempre hi èreu, i ens els dolents tb, cantant al meu costat, m’heu acompanyat al cotxe de matinada anant a treballar, a la platja de vacances i tb a casa al vespre mentre descansava, sempre allà al meu costat, les vostres cançons m’han fet riure,plorar i tb m’han servit per dir-li a gent que estimo com són d’importants per mi, així que dir-vos que seguiu com fins ara que us esperarem….. però no tardeu que ja tornem a tenir ganes de vosaltres!!!
    una abraçada enorme per tots quatre i seguiu tan autèntics com sempre, i a disfrutar de les vacancetes!!!!!! mil i un petons!!!!!!

  59. M’acabeu de traslladar directa a l’última nota de cançó a Mahalta!!

    Em torna a tremolar tot i se’m posa la pell de gallina… Aquesta sensació de planejar en un núvol constantment no se m’acaba!

    Els meus companys de classe flipen amb mi perquè no puc deixar de parlar del concert. Que s’aguantin, que hi ha molta corda encara…

    Us estimem amb molta força, i com han dit per aquí dalt, tan de bo també haguessiu viscut el que vam viure nosaltres.

    Mil gràcies, moltes moltes moltes moltes…!! No diré que us trobaré a faltar perquè com vaig dir al meu blog, hi sereu sempre, en realitat no marxeu. En realitat hi sereu més que mai. Per nosaltres i per vosaltres. Fent un “disco” que ens agradi a tots plegats! I tots plegats sentirem les bones vibracions que transmeten la feina ben feta, i vosaltres captareu els ànims i les ganes que vivim tots els que us esperem.

    Sou impressionants, inigualables,
    hauriem d’inventar un nou adjectiu per definir-vos a vosaltres.

    El petó més fort del món,

    Yas.

    1. A part de dir-vos que he tornat a plorar com una bleda,
      abans he oblidat donar-vos unes gràcies per fer que les visites del meu blog ahir pugéssin com l’escuma… 148 visites en un dia… no tornarà a passar mai! (bé, potser el dia que torneu i faci la crònica del concert :P).

      Així que gràcies una altra vegada… I a seguir plorant i rient i emocionant-nos!!

  60. Només cal mirar el número del meu comentari, 105.
    La meva paraula és gràcies.
    Gràcies per tots aquests mesos que d’una manera o altre m’heu acompanyat, gràcies per cantar i aconseguir que un mal dia es converteixi en bo, o que m’apareixi un somriure a la cara ni sense jo saber perquè. Gràcies per ser vosaltres, per tractar-me com m’heu tractat, per aquell mític/ja històric 23 de juliol, on “junts” vam començar aquell primer concurs de Martes a Mataró. On tot va començar, gràcies per cada un dels 7 concerts vostres que he pogut gaudir des d’aquell primer concert remot al circ cric on només erem quatre gats, i la màgia no hi faltava. Gràcies per fer-me feliç amb cada paraula i cada nota, gràcies per ser vosaltres. Gràcies per cada cop que m’heu alegrat amb un “com estàs?” al final d’un concert, o una abraçada, o un “guaita-la” de l’eduard o en joan enric. Gràcies per tot. La veritat és que haurieu d’haver estat també al lloc de cada un de nosaltres el dia 7 al palau de la música. No tinc paraules, des de dilluns que visc en una bombolla que encara em dura…i espero que em duri fins que torneu, no trigueu siusplau, us ho demana la semimarta! Sou…difícilment igualables.

    Millons de somriures, petons, abraçades, paraules i felicitacions.

    Clàudia. (sempre seré la vostra semimarta)

  61. Pell de gallina amb l’escrit. Pell de gallina amb la foto. Però sobretot, pell de gallina al recordar el concert i sentir-me afortunada d’haver-ne format part. Gràcies a vosaltres Amics :)

  62. Només us puc felicitar, Amics. Ja us ho vaig dir i ho torno a repetir, felicitats. És realment admirable la vostra capacitat de saber entrar en la gent, d’emocionar, de fer riure, o bé de fer posar la pell de gallina. Admiro també el vostre valor, les vostres ganes, la ilusió, la perceverança, la proximitat, l’agraiment, la presència. Sou tot un exemple pels somiadors, i és que tot és possible.
    Espero que duri aquest present tan intens per a vosaltres, i estic segura que els vostres noms perduraran en la història. Més ben dit, perduraran en la història de moltes families, i és que els vostres passos cap a l’èxit són una part més de la vida de cadascun de nosaltres.

    Altre cop, FELICITATS

  63. No se com soportare l’espera. Fa 2 dies que va passar el que feia 5 mesos que esperava de tot cor, pensant-hi dia rera dia. En tenia ganes, moltissimes ganes, però no volia que arrbés. Em temia el que podia passar un cop acabada l’euforia i l’alegria del gran dia 7 de FEBRER. I va passar. En acabar el conçert vaig estar dues hores plorant. Ara en porto una igual, intentant recordar cada un dels instants màgics que em vau regalar durant tres hores, que vosaltres vau viure igual, o més intensament, però que quedaran marcades per igual a les nosetres vides. També intento recordar tots els moments magics que m’heu fet viure condensats en un any, i sobretot, totes les alegries. Com dieu vosaltres: buscaries aquells instants tota la vida inútilment. Faries el que fos per tornar-lo a sentir encara que fos una vegada. Però tot seria en va. En tots els teus intents sempre et faltaria alguna cosa. Només us puc repetir algo que ho dic a cada post:
    Gràcies, gràcies, gràcies, i mil gràcies més, sou únics.
    No trigueu a tornar, i doneu senyals de vida per algun lloc, siusplau. Aqui us trobaré moooolt a faltar. Us estimu molt, de veritat.
    Gal·la.
    PD: Esperu que us agradés la petitissima cosa que jo us puc donar :)

  64. Tot i ser enfora per un moment m’heu fet traslladar en el tremps i en l’espai, ha estat meravellós, com cada concert, és clar però: superau la ficció.

    Una gran abraçada mallorquina, ens veim aviat :)

  65. Ho haveu descrit tan bé que ara encara em fa més enveja no haver anat. Us he descobert tard i per això no he pogut anar a cap concert, però espere tenir l’oportunitat de fer-ho prompte. Per a la pròxima gira, recordeu que al sur, a Elx, també us esperen. Sort.

  66. Molt emocionant!! Torno a dir que quina enveja no haver pogut anar….
    I volem una edició en DVD de les dues nits!!!

  67. Ostres, el meu dia a la feina està sent poc productiu perquè no paro d’entrar per mirar el bloc, llegir tots els missatges i anar fent comentaris… I llegint-los tots, la veritat és que és digne d’un estudi sociològic!! Heu vist la quantitat de sentiments que desperteu en la gent?? I ostres, que sense proposar-vos, heu entrat a la casa de la gent, a la seva rutina, a la seva vida portant alegria i bon rotllo, això s’ho proposa algú i no ho aconsegueix, de veritat!

  68. Amics crec que tots nosaltres us condemnem a seguir així i que cada concert tingui coses tant bones com han tingut aquest parell de Palau!!!
    Amics crec que us condemnem a SEGUIR AIXÍ COM SOU

  69. Quina emoció el vostre escrit i veure les imatges del concert m’ha impresionat. Ens vareu regalar un final de gira únic, dificilment igualable, senzillament genial!
    Se m’ha fet un nus a la gola que no em marxa :)

    Per cert, el toc d’humor a l’escrit, si hagués pogut pujar a l’escenari i hagués pensat qui havia trepitjat l’escenari abans que jo, hauria pensat…. Els PulpoPop :) Crec que a ningú els va deixar indiferents. Quins personatges més peculiars :)

    Petons amics!! I una abraçada!!

  70. Que dir que no s’hagi dit ja… Amics, us feu estimar. Ens animeu amb les vostres cançons, ens feu plorar al veure com us emocioneu, ens treieu un somriure amb les vostres “històries de pis d’estudiants”, ens feu partíceps de tot allò que us passa i les conseqüències són aquestes: una enorme quantitat de comentaris on s’expressen els mateixos sentiments. Persones que, tot i havent passant dos dies del vostre fi de gira, continuen amb la pell de gallina cada cop que recorden el gran aplaudiment després de ” A vegades”, les vostres llàgrimes o la vostra interpretació de “Cançó a Mahalta”.
    I això és el que us fa únics.
    Per ???? vegada (ja he perdut el compte entre bloc, facebook i twitter…) GRÀCIES!!!!

  71. Moltes felicitats Amics. Va ser un gran plaer assistir al vostre concert.

    La veritat, moltes gràcies! seguiu així, amb les lletres innovadores, diferents, sent tant naturals, familiars fins i tot.

    Genial és la paraula.

  72. Hola Amics,

    Vaig tenir el plaer d’anar al Palau el diumenge i encara m’he de fregar el ulls del que vaig veure i escoltar. Realment es fa difícil destacar algun aspecte del concert, perquè tot va ser absolutament brillant; una sensació de completud s’apoderava en tot moment de la sala i tothom semblava bategar amb el mateix cor, amb el mateix sentiment. Tot el Palau era alegria, emoció, eclosió i grandesa.

    Us desitjo el millor pels àlbums que han de venir, que continueu en la mateixa estela i que ens seguiu delectant amb concerts tant increibles com el del diumenge. Immillorable !!

    Moltes gràcies i fins aviat.

  73. Gràcies! crec que és així com millor expresso el que us voldria dir, gràcies! l’escrit m’ha fet treure alguna llagrimeta, però d’emoció i alegria!
    disfruteu les vacances merescudes i fins prompte!

  74. Jo vaig ser una de les afortunades en poder viure amb tots vosaltres una d’aquestes “grans nits”! No podre oblidar-ho mai! Moltes gracies per fer-ho possible! No canvieu mai! Sou genials!
    Molts petons i encara gracies!!
    Bibiana.

  75. Sou collonuts nois!
    Només donar-vos les gràcies pel moment viscut al Palau el dilluns. Mai abans havia viscut un ambient així.
    Una abraçada ben forta!

    Carles

  76. No vam poder ser a sobre l’escenari, però ja em conformo en ser a 12ena fila!!! :) i no em faria res tornar-hi a ser!!! he vist el vídeo que heu penjat i se’m veu allà de verd saltant com una boja i gaudint del vostre concert al 100%! i és que tal com ho vau fer no podia ser d’una altra manera!!
    ens sorpreneu cada vegada més i feu que cada concert sigui especial. En aquest, ens vau fer riure, cantar, ballar, cridar, aplaudir i fins i tot emocionar-nos al final amb la cançó d’en Llach!

    moltes gràcies per fer d’aquest concert un concert inoblidable, no només per vosaltres, sinó per aquells que el vam viure com a públic!!!
    descanseu uns dies però tampoc masses, eh!! que us volem tornar a veure molt aviat!! ;)

    molta sort i molta música!!

    un petó!!!

    Anna.

  77. Sou molt grans!! He anat a molts concerts vostres.. pero pel palau estava d’examens… llegint aixo m’ha fet sentir com si estigues alla… Gracies!

  78. Amics… el concert va ser “sense paraules” i aquest post… també! increïble!! En fi… no sé què dir més ja després de 135 comentaris que transmeten les mateixes emocions que estem sentint tots… si us haguéssiu vist amb els nostres ulls.. buf!!!

    No tardeu massa, per no dir gens, a tornar o es farà massa feixuc tot plegat!!

  79. Sou enormes, genials, increibles, inigualables, indescriptibles, … S’acaben els adjectius per definir-vos. Sou els millors i gràcies pel que ens vam fer viure.

    P.D. Em sabia mars i muntanyes de memòria en japonés i gràcies això no vaig rentar plats durant una setmana :)

      1. Yo la llevaba en un papel. Con las vocales que habia que alargar marcadas. Pero aguantar el palo kon el Son Goku en una mano, el movil en la otra y leer a la vez se volvio algo komplikado…

      2. Jo portava la xuleta però amb la motivació de treure el Songoku i l’emoció li vaig passar el paper al del meu costat que no coneixia de res i va flipar :) Al final vam acabar cantant tots dos :)

        1. Jajajajajajajajajaja, yo tambien le pase el papel al de al lado para poder cantar, sacar el son goku y aguantar el mobil. Pero al de 3 frases me lo devolvio y fue cuando empeze a volverme lokooo….

    1. Crec que tots anavem amb el paparet a les mans!jajaja
      L’Elisenda Roca estava a la mateixa fila que jo i els meus amics, i els anava preguntant que eren els papers, els gomets…. Però amb el paper de la cançó amb japonés va flipar…

  80. Nois, malgrat el trauma que ens vau confessar al concert de Tortosa, que rememoreu en algun altre concert i que declareu en una entrevista d’aquesta setmana a “El Pais” per boca de Ferran (“En Rasquera, en la Ribera d’Ebre, actuamos en un bar en el que nos habían seducido para ir con la promesa de un estofado de conejo. Llegamos, no había conejo y se oía más el futbolín que a nosotros”), diumenge al Palau hi havia, com a mínim, quatre rasqueranes que volen seguir gaudint de molts més jean lucs i B&B. Endavant i esperem que torneu a Rasquera: veureu com som molts més que aquell dia nostàlgic!!!

    mitjons, petons i americanes!!!

  81. Nois, malgrat el trauma que ens vau confessar al concert de Tortosa, que rememoreu en algun altre concert i que declareu en una entrevista d’aquesta setmana a “El País” per boca de Ferran (“En Rasquera, en la Ribera d’Ebre, actuamos en un bar en el que nos habían seducido para ir con la promesa de un estofado de conejo. Llegamos, no había conejo y se oía más el futbolín que a nosotros”), diumenge al Palau hi havia, com a mínim, quatre rasqueranes que volen seguir gaudint de molts més jean lucs i B&B. Endavant i esperem que torneu a Rasquera: veureu com som molts més que aquell dia nostàlgic!!!

    mitjons, petons i americanes!!!

  82. Un escrit realment emotiu…heu fet que la pell se’m posés de gallina tot i no haver pogut anar al palau. Sou molt bons en tot, us felicito fills! jeje Una abraçada guapos!!

  83. Moltes gràcies pels moments que ens heu fet passar durant tota la gira, durant els 115 concerts… jo, concert a Granollers, a la Fàbrica Damm, he repetit 3 cops a Privat Mataró… però el millor, el concertàs del Palau de la Música de diumenge com a cirereta del pastís.

    El primer concert que vai anar a veure-us a Privat (on feia 15 dies que sabia de l’existència de tant ART), la sala no estava massa plena i jo estava asseguda en les cadires que no ens deixaven saltar amb Jean-Luc o regatejar amb el 4-3-3… sortieu a l’escenari i feieu cara de no creure-us el que vèieu: tota aquella ent que esperava que sortissiu. D’això en fa mesos… però és que un any després seguiu sense creure-us que ompliu dos Palaus i sortiu a l’escenari amb la mateixa cara d’il·lusió i les mateixes llàrimes d’emoció se us acumulen als ulls al sentir cada aplaudiment.

    En serio, us ho mereixeu. Que arribi ja el següent disc per a poder repetir concerts amb vosaltres… l’espera es farà llarga, però fins aleshores:

    Mitjons, petons i americanes per tots 4… :)

  84. Que maca la foto amb les mamis!!!!! Una mami que va deixar l’home i els fills a casa per escapar-se a passar una nit meravellosa amb vosaltres!

  85. Sobre el concert…….sense paraules. Com a molts, ens falten paraules per descriure el viscut la que per sempre més serà “aquella gran nit”, i que segur mai oblidarem…..i encara estem com “poseits” per tot l’ huracà de sentiments, emocions i bon rotllo que ens envolta a tots plegat!!!
    Pell de gallina, somriures, ulls vidriosos, riure a plè pulmó, llagrimetes avall….carai nois, des de dilluns que tinc la sensació d’ haver viscut una cosa taaaaaaaaaaaannn graaannnnn! i tot gràcies a vosaltres, i a tota la gent que us vam “compartir” dilluns al Palau ( el nostre primer Palau, per cert….crec que serà insuperable…)
    Bé, només em resta desitjar-vos que gaudiu d’ unes bones vacancetes, i pregar-vos que torneu mmmooolt aviat! us enyorarem tant!!!
    I també us enyorarà la meva nebodeta de dos mesets, que només va tranquila i contenta dins el cotxe quan li fiquem el vostre cd….jejejej…teniu una força extranya i relaxant….
    fins molt aviat!!!

  86. Moltes felicitats nanus !!!!

    Jo i la meva parella no vem poder assistir al Palau ja que quan ens vem enterar que feieu els concerts ja no quedaven entrades. Ara ja m’he guardat el vostre blog al reader per llegir els posts. He vist el video i se m’ha posat la pell de gallina ! Tampoc hem pogut anar a cap concert perquè tenim bessons (la setmana que bé faran un any !). Ara, que si hagués tingut entrades pel Palau a lo millor els hagués portat i tot !

    Res,que us mereixeu un bon descans però torneu aviat !!!

  87. molt emotiu el post,
    gràcies a vosaltres pel super concert al Palau, és i serà un molt bon record per anar remmemorant mentre esperem que torneu als escenaris!

  88. què dir… no puc afegir gaire més a tots els comentaris anteriors. simplement que em moro d’enveja al veure els vídeos i les fotos del concert, i llegir el que escriu la gent que hi va ser-hi al Palau diumenge o dilluns, ja que quan vaig voler comprar entrades estaven exhaurides… Tot i així m’ha emocionat llegir el vostre post d’avui, i només puc dir que el que vau viure a dalt de l’escenari del Palau us ho heu ben guanyat!!
    Gràcies per les vostres cançons!

    mitjons, petons i americanes.

  89. Estava escrivint un altre comentari “repetitiu” sobre el concert de dilluns quan de sobte, a l’aixecar la vista de l’ordinador, hi ha hagut una cosa que m’ha acaparat l’atenció: la càpsula HoiPoi signada del dilluns, davant meu. M’he quedat uns instants “en xoc” i, amb un somriure tonto als llavis, he tornat enrera en el temps, torna a començar un concert dels Amics…
    Quan he aterrat de nou havia perdut el fil del què estava escribint abans. Maleïda càpsula, amb lo bé que estava quedant!
    En fi, que les càpsules són així, explosives i màgiques. Són petites, però contenen coses grans,…cases, motos… La nostra conté records i emocions, enormes, de tot l’any que hem compartit amb vosaltres.
    Fins ben aviat.

    1. Jp vaig haver de marxar pk tenia 80km de carretera, però m’hagués encantat que em firméssin el gomet verd o en son goku …
      Sort que tinc les dedicatòries de tots al disc i de tres al póster!

  90. M’he llegit algun comentari, i realment a tots ens va passar el mateix el dilluns.
    Vem riure amb les vostres històries, vem plorar amb les vostres cares emocionades, vem cantar i vem aplaudir, tant com vem poder, perquè el que ens veu fer viure no es pot pagar amb diners!
    Encara ara mirant al youtube el video de quan veu interpretar Canço a Mahalata(sísí, ja hi és!) m’emociono i la veritat és que ja us trobem a faltar. Ningú va dubtar de les vostres paraules quan veu dir que quan sortíssiu per la porta us posarieu a pensar en el pròxim disc perquè estigués a l’alçada del públic, així que l’únic que em queda dir-vos és MOLTES GRÀCIES!
    De Calaf al Palau de la Música, fent cami al vostre costat!
    Un petó =)

  91. Dos dies després i encara se’m posa la pell de gallina quan penso en el concert i tots els moments viscuts al Palau… Així que no sé si em puc arribar a imaginar com deveu estar valtros……
    Moltes gràcies Amics!

  92. És preciós el que heu escrit.

    Jo només he pogut anar a 4 concerts però potser he estat a alguns dels més especials com el de la Mercè, el del Teatre Auditori de Sant Cugat i el Palau del diumenge. Només dir-vos, com us han dit les altres persones, que MOLTES GRÀCIES per ser com sou. Ara descanseu que us ho mereixeu i molt…però no trigueu gaire a tornar que ja no podem viure sense tenir novetats vostres!!!!

  93. Recordo quan fa tres anys (potser quatre ???), rebia de la llista del periodista musical Jordi Sugranyes els concerts dels grups que encara no tenien cap disc publicat. Sovint sortia un grup que es deia Els Amics de les Arts. Tenia la idea que devien musicar poemes, o potser creaven i feien música però amb un matxabrat amb poesia, o alguna performance. En aquella`època, tot i ja existir el myspace, no estava tant generalitzat, si més no, jo no hi estava tant avesada a cercar-hi música. Sempre m’encuriosia que devien tocar i pensava, quan pugui, hauré d’anar a algun concert. Recordo també quan cercant alguna entrada al google per escoltar quelcom dels de les Arts, vaig veure que entre els seus membres hi havia l’Eduard Costa. Ostres, deu ser l’Eduard de Prada !!! Que bo !!! I ja molt més proper, recordo quan l’Enderrock va incloure el Castafiore Cabaret i els vaig escoltar de ple. I aquell Ventdelplà em va captivar. I aquell Exercici seixanta em va confirmar que, a part de música, eren uns amants dels mots i el ludolingüïsme, com en Màrius Serra. I vaig pensar que a classe de català potser algun dia podria posar aquella cançó per treballar el so xeix. I no fou aquesta, però sí el “36%”, que vaig posar a l’optativa d’educació emocional, quan calia fer un text d’una temàtica amb un llenguatge d’una altre camp. Llavors ja havíeu actuat a l’Apolo, i en una paradeta hi havia Castafiores, crec, i jo ja el tenia, per això no el vaig comprar. I a partir d’aquí tot va anar com un coet. D’un Elèctric de Gràcia íntim ja amb diapositives de Per mars i muntanyes … al Palau.

    Fa cosa d’un mes a classe vaig posar Per mars i muntanyes, aprofitant que un noi va escriure en una redacció que de peti volia en ser en Songoku i un dia va somniar que pujava al núvol Kinton però no el sabia dominar i s’acabava enclastant en un edifici.

    Felicitats per aconseguir expressar de manera tant complerta, amb tantes arts (música, poesia, teatre, humor, ball …), allò que el públic cercàvem. I felicitats per un final de gira tant emotiu, gràcies en gran part a la vostra proximitat, emotivitat i intensitat al viure-ho.

  94. Quants posts!

    Jo era al Pasternak, amb la cançó del meu avi! No vaig venir al palau, però he de reconèixer que el vídeo és molt emocionant!

    Sou molt macos i bona gent, i així és com ha de ser! Visca vosaltres i visca nosaltres, els catalans!

    Un petó**

    Per cert, l’anunci de la Damm és molt divertit, i encara més les paròdies…

    1. Amay!!!!
      Encara et dec les fotos de Pasternak! :s
      Què guai haver compartit amb tu aquell moment El meu avi va anar a Cuba! :)
      I no et preocupis pel concert del Palau! Saps que te’l penso explicar with hairs and signals!!

  95. prometem donar-ho tot perquè cada concert que vingui s’hi apropi, almenys una miqueta.
    sou enormes i us anyoraré molt aquest (breu, espero) temps d’espera

  96. Hola Amics i amics dels amics!
    No afegiré res més perquè està gairebé tot dit per tothom…ara a esperar que després de les vacances merescudes surti un nou disc igual o millor que el Bed&Breakfast.
    Només una cosa…
    si la gran majoria de les religions tenen el seu lloc de peregrinatge…per què a partir d’ara els Amics dels Amics no podem fer el nostre propi? Au vinga, tots cap al Carrer Muntaner 260, 3r 1ª…i als veïns que hi visquin ara allà els hi podem demanar si el paleta ja s’ha endut la runa!

      1. També podem agafar la línea 4, encara que no ens vingui de pas, i pujar a Joanic, que passi Verdaguer i arribar a Bogatell, baixar i anar a fer una ruta turística pel passatge Klein (a can Nómada, l’estudi) i tornar fins a Sant Andreu, fer una passejada i acabar davant qualsevol casa d’una família benestant qualsevol a la part alta de la ciutat…i si sentim que allà dins canten “Cumpleaños Felis”…doncs demanem entrar i que ens facin un globus d’una espasa d’Star Wars!

        1. No us deixeu Can Foix! Es pot fer allà una parada tècnica per berenar! I també podem fer un volt per Liverpool!

        2. T’ha quedat molt xula! I aquesta seria la Ruta 1: Barcelona (Ruta del Pis i dels Estudis de gravació)
          També hi podria haver la Ruta 2: Catalunya (Ruta dels orígens, la podríem anomenar) que passaria per Vidreres- Banyoles-Reus-Barcelona i hi podríem afegir mencions com Espinelves, Cadaqués etc. :)

  97. Tot llegint-vos….m’ha sorgit un insult!!! Enrecordant-me de nòvio de la cabra… i és que no sé com coi us ho monteu, per que em torni a sortir la llàgrima… !

    Crec que no seré la única persona que s’ha posat al vostre lloc, tot flipant allà al escenari, en veure-us les cares de felicitat, sorpresa i … flipant!!! I preguntant-nos (com a públic) qui flipava més; si nosaltres en sentir-vos o vosaltres o vosaltres al veure rogir el Palau (en “petit comité”; com apuntava en Dani) en tan bell i màgic indret…

    Podeu no agradar a tothom… (d’altra banda sempre passa) però aquell qui entèn la vostra música l’estima sense condició… us desitjo la mateixa il.lusió i tot l’èxit a l’avenir que, de ben segur, mereixeu… i que nosaltres (i jo en concret :P) puguem viure als vostres concerts…. bones vacances!!!! :D

  98. Hola? Hi ha vida després de la mort?

    Experiment nº 156.789

    Algú més ha tornat a rellegir aquest post després de tant de temps, i a més, a plorat com una bleda?

Deixa un comentari

És necessari utilitzar JavaScript per visualitzar correctament aquesta pàgina.